Selecciona Edició
Connecta’t

Diputats, a l’hostal, en espera de la formació del Govern espanyol

Els parlamentaris comencen la feina de forma provisional fins que no es resolgui la investidura. "No sabem si llogar un pis"

Diputats i senadors d'En Marea es van reunir en un restaurant a prop del Congrés el dia previ a la constitució de les Corts.
Diputats i senadors d'En Marea es van reunir en un restaurant a prop del Congrés el dia previ a la constitució de les Corts.

Sense despatxos i sense casa. Moltes coses són encara provisionals a la vida dels 600 parlamentaris (350 diputats i 250 senadors) de la XI legislatura, que van començar la feina oficialment el 13 de gener. La incertesa de l'escenari polític i la possible repetició de les eleccions ha trastocat el seu desembarcament normal a la Cambra: gairebé 20 dies després de la constitució de les Corts, gairebé cap s'atreveix encara a llogar un pis. Les reunions s'improvisen en qualsevol lloc davant l'absència d'espais de treball, mentre els debutants (el 60%) aprenen la seva comesa i aterren a un món nou.

A 40 euros la nit. La diputada d'En Comú Podem Marta Sibina (Barcelona, 1973) presumeix d'una especial habilitat per trobar allotjaments “bons, bonics i barats”. Per això és l'encarregada de buscar els hostals i pensions en els quals estan dormint aquestes setmanes els parlamentaris de la coalició catalana sòcia de Podem. “Ara estem en un per 40 euros la nit al carrer Príncipe, al costat del Congrés”, relata. De moment, el grup de 12 diputats d'En Comú està a l'espera de les negociacions de Govern per decidir la seva residència a Madrid. “L'opció més econòmica seria compartir pis tots. Però no ho hem començat encara a mirar perquè no sabem què passarà”, admet la parlamentària. El seu company Marcelo Expósito (Puertollano, 1966), quart secretari de la Mesa, estén els dubtes més enllà de la investidura. “Fins i tot si hi ha Govern, és tan inestable la legislatura que no podrem llogar un pis per quatre anys. Caldrà veure, segons els pactes que hi hagi. Buscarem potser un lloguer per mesos”, apunta.

“Et sents petita i important”. Sofia Castañón, diputada de Podem per Astúries, planeja tornar tots els caps de setmana a Gijón, on viuen la seva parella i el seu fill, de tres anys. Ara està “tirant de l'amabilitat dels amics asturians que viuen a Madrid”. En entrar per primera vegada al Congrés va experimentar sensacions oposades, relata aquesta realitzadora audiovisual i petita empresària —té una productora— de 32 anys. “Entres en un edifici molt gran i tu et sents molt petita. Però també és un lloc sumptuós, amb catifes molt bones i pintures, per tant, et sents també important”. Nagua Alba, una altra de les diputades de Podem, nascuda el 1990, concedeix per la seva banda que li ha sorprès la possibilitat de “xerrar amb gent dels altres partits” i poder “ampliar el focus” sobre l'actualitat política.

Fins i tot si hi ha acord, amb aquesta inestabilitat no sabem si llogar

La solitud de l'hotel apartament. Ignacio Prendes (Gijón, 1965), segon secretari de Ciutadans a la Mesa, viu en un hotel apartament en el qual es cuina el sopar quan torna de la Cambra baixa. Reconeix “la solitud”. Ja li ha donat temps d'acumular anècdotes. “Vaig sortir una nit gairebé a les 11.00, amb els llums apagats, i em va haver de treure del Congrés un policia, perquè ja se n'havia anat tothom. No era gairebé capaç d'obrir la porta”, riu. També ha tingut temps de comprovar l'eficàcia dels serveis de la Cambra. Un dia se li va ocórrer comentar al secretari general del Congrés que el retrat que penjava del seu despatx de Secretari no tenia nom. L'endemà ja tenia sobre la taula la documentació que l'informava que era Don José Moreno Nieto, diputat del segle XIX.

Alguns com Miguel Gutiérrez (Madrid, 1964), secretari general del grup parlamentari de Ciutadans, troben a faltar més orientació per als nous. “Ha estat incòmode no tenir despatx perquè treballem”, diu Gutiérrez, que ve de treballar a l'empresa privada. “Al final, has de sortir fora del Congrés per tenir una reunió”.

Els que ja residien a Madrid, com Marta Rivera de la Cruz (Lugo, 1970), fan de cicerones per als seus companys diputats que vénen a treballar a la capital. “El primer dia a l'Hemicicle tots vam tenir un pèl de nervis, emoció i responsabilitat”, diu. Per casa seva ja han passat totes les diputades de Ciutadans a sopar, i al seu sofà llit ja hi ha dormit algun company de partit, com la diputada canària Melissa Rodríguez, quan les reunions són a primera hora, o canvia a última hora l'agenda de treball. Tots, recorda, assisteixen aquests dies a cursos per exercir més bé el seu càrrec.

Ajusten despeses i es reuneixen en restaurants. Encara no tenen despatxos

Una senadora “precària”. A l'espera del seu primer sou públic (que ascendirà a 1.950 euros al mes més 800 de dietes, per la limitació del codi ètic de la seva organització), hi ha Vanesa Angustia, (Pontevedra, 1980) parlamentària de la coalició En Marea, que es defineix a si mateixa com “la senadora precària”. Els últims mesos han estat “una mica difícils, de fer molts números”, relata. “Encara que no és res que no visquin diàriament els treballadors”, s'afanya a afegir. Historiadora de l'Art, la seva situació laboral era complicada, amb feines a temps parcial i períodes d'atur. Ara s'està quedant a casa d'uns familiars a Boadilla del Monte, a 14 quilòmetres de Madrid, per no fer gaire despesa. “Trigo una hora fins al Senat amb metro i metro lleuger. Aprofito el trajecte per parlar amb la gent”, explica. Quan hi hagi Govern canviaran les coses. “Tenim la idea de buscar-nos un pis juntes totes les companyes d'En Marea, quatre diputades i senadores”, relata. Els representants d'En Marea ja han trobat compatriotes a Madrid. “Tinc una fonda boníssima de la Corunya a Boadilla, i hem localitzat un restaurant a Lavapiés”. Les primeres reunions les van fer entre plat i plat.

“Estem cansats de les travesses”. Dels 119 diputats que el PP té finalment al Congrés, n'hi ha 36 que són de fora i s'estrenen a la Cambra. Emilio del Río va i ve des de La Rioja. “De moment m'estic quedat en un hotel apartament que hi ha a prop del Congrés, però la meva idea seria compartir pis amb altres diputats quan passi aquesta incertesa”. Del Río espera que se solucioni aviat el Govern perquè aquesta provisionalitat “afecta a tot”. “Des de les comissions, a no poder presentar preguntes”.

Águeda Reynés, exalcaldessa de Maó i diputada per Balears, viu ara entre Menorca i Madrid. “Només hi ha un vol d'anada a les 7 del matí i un altre de tornada a les 8. De moment només m'he quedat un dia a dormir a Madrid, però estic pendent de buscar alguna cosa”. El seu company Miguel Ángel Viso, viticultor, de 45 anys, ha deixat el seu càrrec com a president del consell regulador de la denominació d'origen Ribeiro per provar sort a la política. És diputat per Orense i també es queda en un hotel. “La meva idea és anar veient sobre la marxa, tots estem pendents de veure com es resol això. La situació és anòmala però per a tothom, esperem que es resolgui aviat per començar amb la dinàmica de treball pròpia de la legislatura pel bé del país. Estem una mica cansats de les travesses”.

Dinars “de safata” i cursos. A l'espera que s'aclareixi l'escenari, la socialista María Such, que amb els seus 25 anys és la diputada més jove, dorm als voltants del Congrés. “M'he decantat per un hostal a la plaça de Santa Ana”, explica aquesta advocada i llicenciada en Polítiques. Diputada per València, Such dina “de safata” al restaurant de l'hemicicle i sopa fora. “La part dolenta d'un hostal és que els menjars són sempre fora”, assenteix després d'assistir a Madrid a unes jornades de formació juntament amb la resta de diputats, als quals aquests dies s'ha explicat el funcionament de la Cambra. Una altra debutant, Pilar Cancela, llicenciada en Dret de 48 anys, està reservant aquests dies una habitació en un hostal pels voltants d'Ópera i la Puerta del Sol “amb preus assequibles”. Gonzalo Palacín, parlamentari novell per Osca, és veí de Such: està “provant” en diferents hostals i hotels per la zona de la plaça de Santa Ana. “La meva idea no és llogar un pis, pretenc prestar l'atenció que mereix a l'Oficina del Diputat. Cal trepitjar el terreny almenys una vegada per setmana”, considera.

Informació elaborada per Elsa García de Blas, Juan José Mateo, Francesco Manetto, Natalia Junquera i José Marcos.