Les Hisendes i la UE posen límit a la impunitat fiscal de les tecnològiques
Les multinacionals com Google o Apple s'enfronten a normes i sancions més dures per evitar que continuïn gairebé sense pagar impostos
La impunitat tributària de les grans marques tecnològiques que eludeixen el pagament de milers de milions d'impostos mitjançant enginyeria fiscal pot tenir els dies comptats. L'atac els ve de tots els fronts, perquè tant les Hisendes nacionals com les institucions internacionals (UE i OCDE) han decidit posar límit a aquestes pràctiques. Brussel·les ha anunciat la posada en marxa de mesures dràstiques per tallar d'arrel aquests estratagemes que li costen 70.000 milions a l'any. I països com Itàlia o el Regne Unit actuen per ells mateixos i acaben d'imposar multes milionàries a Apple i Google. En canvi, la Hisenda espanyola amb prou feines ha actuat i prefereix una solució concertada internacional a aplicar sancions exemplars.
Apple va presumir aquesta setmana d'un nou rècord de vendes. Però també polvoritza un altre rècord del qual no presumeix tant: amb prou feines paga impostos. La creadora de l'iPhone com gairebé totes les grans tecnològiques i firmes d'Internet empra a fons l'enginyeria fiscal per eludir el pagament de tributs, en particular a Europa. Però tant els Estats com les institucions estan disposats a posar fi a aquestes pràctiques.
Brussel·les vol intervenir en l'assumpte i ha anunciat que aprovarà una directiva que obligarà les multinacionals a pagar pels beneficis als països on es generin, i a informar dels guanys i els impostos pagats a cada país, una informació que es compartirà a tots els Estats. També es farà una llista de països que rebutgin jugar net.
“Aquests 70.000 milions d'euros es treuen dels hospitals, de les escoles, de la seguretat i de moltes altres polítiques. Els suporten els contribuents i les companyies europees que sí que contribueixen amb la seva part justa. El resultat és que les empreses locals pateixen una càrrega fiscal un 30% superior a la de les multinacionals i això ja no ho tolerarem més”, ha assenyalat el comissari d'Assumptes Econòmics, Pierre Moscovici.
Amagatalls i tripijocs legals
Societats instrumentals. Les vendes que declaren les firmes tecnològiques a cada país no tenen res a veure amb la seva facturació real. Per a això, les filials actuen com a mers comissionistes d'una altra societat matriu radicada en països amb gravàmens menors com Irlanda o Holanda. La filial només tributa, doncs, per les comissions mínimes que suposadament rep de la seva matriu, que s'apunta el gruix de la facturació i paga a tipus mínims.
Apple no ven gairebé res a Espanya oficialment. El cas del fabricant de l'iPhone és paradigmàtic. A Espanya, actua mitjançant dues empreses: Apple Retail Spain i Apple Marketing. La primera gestiona la xarxa de botigues i la segona el gruix de les vendes. Però facturen només una comissió de l'1% de les vendes totals, que s'apunta com a seves una societat instrumental amb seu a Irlanda.
Evasió multimilionària. Brussel·les calcula que aquestes pràctiques costen als contribuents entre 50.000 i 70.000 milions d'euros a l'any. A Espanya, Hisenda mai ha xifrat els menors ingressos tributaris però, per exemple, Apple declara unes vendes al marge de la seva botiga de només 19,8 milions, com una pime.
Però aquestes mesures han de ser aprovades pel Consell Europeu, que representa els Governs dels 28, i superar les reticències de països com Holanda, Luxemburg i Irlanda que, gràcies a la laxitud de la seva fiscalitat, atreuen les societats instrumentals a través de les quals les multinacionals evadeixen el pagament de tributs.
Per això, hi ha Estats que no estan disposats a esperar que la pesada maquinària burocràtica comunitària s'engegui i han decidit actuar pel seu compte. El més actiu és el Govern italià. La Hisenda d'aquell país ha reclamat aquesta setmana a Google 227 milions d'euros per impostos endarrerits d'entre el 2009 i el 2013. No és la primera mesura que pren. El passat 30 de desembre, la filial italiana d'Apple va arribar a un acord amb Hisenda per desemborsar 318 milions d'euros per l'impagament de l'impost de societats de cinc exercicis.
De la mateixa manera, Google ha arribat aquest mes a un pacte amb la Hisenda britànica pel qual pagarà 130 milions de lliures esterlines (172 milions d'euros) en concepte d'impostos endarrerits al Regne Unit entre el 2005 i el 2015.
Curiosament els mètodes emprats per Apple i Google a Itàlia i al Regne Unit per eludir impostos són idèntics als que les dues empreses fan servir a Espanya per tributar una quantitat ridícula en relació amb els seus beneficis reals. Però l'Agència Tributària espanyola prefereix esperar que se solucioni la legislació comunitària que no actuar directament com Itàlia.
Els set grans grups tecnològics (Apple, Amazon, Twitter, Microsoft, Ebay, Google i Facebook) van declarar uns pírrics guanys a Espanya de 48 milions d'euros en l'exercici fiscal del 2014, pels quals van pagar impostos de 18,3 milions d'euros. En realitat, els seus beneficis s'eleven a milers de milions però els traslladen a societats estrangeres que actuen a Espanya com a mers comissionistes.
La passivitat de la Hisenda espanyola davant aquesta garreperia fiscal de les multinacionals es posa de manifest en el fet que ni tan sols ha obert una inspecció a Apple o a Google. Només en algun cas, ha imposat alguna sanció, com el cas de Microsoft, a qui reclama 30 milions d'euros. “El frau i l'evasió fiscal internacional requereix una resposta coordinada i multinacional”, assenyala un portaveu d'Hisenda.
Espanya opta pel consens abans que per la sanció
L'Agència Tributària prefereix confiar en una solució internacional, ja sigui a l'OCDE, G20 i UE, que en les mesures dràstiques i molt més efectives que han pres les seves homòlogues italiana o britànica. D'aquesta manera, el Govern prefereix subscriure projectes trasnfronterers a fer actuar la inspecció.
Així, Espanya dóna suport al pla d'acció BEPS (Base Erosion and Profit Shifting) de l'OCDE que tracta d'evitar l'erosió de bases imposables. De fet, Espanya ja ha anticipat en la seva normativa interna algunes recomanacions.
Per exemple, hi ha les limitacions a la deducció per despeses financeres en l'impost de societats, com la que es refereix a la limitació de deducció de despeses financeres al 30% del benefici operatiu. També es va incloure a la reforma fiscal del 2015, la prohibició de deduir les despeses derivades d'instruments financers quan el destinatari dels rendiments a un altre país no tributa per ells (instruments híbrids).
Les multinacionals amb una xifra de negoci superior a 750 milions d'euros estan obligades a aportar informació desagregada “país per país” dels impostos que paguen en tots els països on estan establertes. Una mesura inclosa en el nou reglament de l'impost de societats. Aquesta setmana, precisament, 31 països (inclòs Espanya) van aprovar l'acord multilateral, afavorit per l'OCDE, per intercanviar aquesta informació desagregada.
Espanya ha introduït a més a la nova Llei de Societats de Capital una modificació per regular la facultat indelegable dels consells d'administració per determinar l'estratègia fiscal. Dit d'una altra manera, els consellers podrien ser corresponsables de qualsevol actuació d'evasió o frau, sense poder al·legar que desconeixien la política de control de riscos fiscals de l'entitat.
En els últims anys, ha augmentat a més la xarxa de convenis bilaterals d'intercanvi d'informació tributària, fins i tot amb territoris considerats paradisos fiscals. Aquest és el cas, per exemple, de les Illes de Man, Jersey i Guernesey. Al seu torn, pertany al projecte de l'OCDE i del G20 per crear un sistema d'intercanvi d'informació tributària a partir del 2017.
Sobre la firma
