Juga l’Atlètic, guanya el Barça i s’escapa en el lideratge de la Lliga

Encara que ha guanyat el Barça i la classificació digui que és el líder i el favorit de la Lliga, no es deixarà de parlar de l’Atlètic, protagonista del Camp Nou. Els blanc-i-vermells han jugat bé amb onze i amb deu i fins i tot amb nou, especialment organitzats, admirables col·lectivament, i per contra penalitzats per accions individuals, per la falta de control emocional de Filipe Luis i Godín, que han convertit en una qüestió personal un partit que tenia molt bona pinta per l’Atlètic. Al Barça l’ha redimit la remuntada signada pel trident en circumstàncies adverses i l’ha condemnat el mal joc d'equip, ja reiteratiu al Camp Nou.

L’Atlètic sap com jugar amb el Barça. No troba la manera, en canvi, d'evitar el gol de rigor de Messi (25 en 27 partits) ni la manera de parar Luis Suárez, el factor decisiu per explicar les sis derrotes de Simeone davant Luis Enrique. L'uruguaià ha signat un triomf gestat en la progressió d’Alves i Alba. A estones ha estat un equip eufòric, instantani, de jugades i gols preciosos per la força dels davanters i en molts moments ha resultat un planter apagat, cansat i sense nervi ni futbol, com si mai hagués guanyat cinc títols, ja que al cap i a la fi han format els que van guanyar tots els títols fins a Berlín.

Els últims partits sempre comencen a la porteria del Barça, jugui qui jugui, es posi com es posi el Camp Nou, ple i acolorit, molt festiu, conscient el públic que no era un dia qualsevol sinó que hi havia en disputa una part important de la Lliga. L’Atlètic ha atacat tot just xiular de centre Undiano Mallenco: dos serveis de cantonada, dues faltes, un xut enverinat de Saúl que ha tret molt bé Bravo i al cap de nou minuts el gol de Koke després d'un centre des de la dreta de Carrasco, habilitat per una caiguda d’Alba: 0-1, a la Lliga, com a la Copa.

A partir d'un 4-4-2 molt versàtil, els blanc-i-vermells han estat tan agressius ofensivament com contundents en defensa, intensos i ben tancats i, d'altra banda, poc intimidats perquè els blaugrana no saben sortir amb la pilota d'una pressió alta i no tenien cap més davanter que el vacil·lant Neymar, res de nou tampoc si s'atén al guió dels partits d'hivern, per exemple el del dimecres contra e l’Athlètic. Al Barça li costa entrar en joc quan l’encimbellen, imprecís i impacient, erràtic i molt parat, fins i tot amb Busquets.

No és fàcil atacar a l’Atlètic, ni tan sols pel Barça, quan se li concedeix un gol com el de Koke. L'actitud intimidatòria de la defensa blanc-i-vermella ha expressat la importància del partit per als nois de Simeone. La resposta blaugrana ha estat igualment interessant perquè progressivament, a l’empara de l’afició i atabalat pels seus laterals, ha augmentat la velocitat de la pilota des que van prendre el comandament Messi i Iniesta.

A l’Atlètic no li ha quedat més remei que recórrer a les faltes, intimidatòries o tàctiques, i recular fins a Oblak. El porter ha tret una rematada de gol a Suárez i res ha pogut fer després davant un xut de Messi, que ha enganxat un centre preciós d’Alba. El lateral ha rebut una bola recuperada per Mascherano, ha frenat en sec en un partit de vertigen i de la seva pausa ha nascut l'inapel·lable xut del 10. L'arravatament barcelonista ha resultat incontenible per a l’Atlètic, que abans del descans s’ha quedat amb el 2-1 i s’ha quedat sense Filipe Luis.

L'uruguaià ha llençat el desmarcatge davant una pilota llarga d’Alves, ha aguantat com un púgil l'entrada del central Giménez, ha guanyat l'espai, ha controlat l'esfèrica i ha rematat per sota de les cames d’Oblak. El Barça estrenyia i el Camp Nou cridava a ple pulmó mentre l’Atlètic perdia el lloc i Felipe Luis feia una entrada fora de temps a Messi: targeta vermella i expulsió després d'intervenir la còlera de Luis Enrique. Els últims partits comencen i discorren també de la mateixa manera: del 0-1 al 2-1.

La inferioritat de l’Atlètic, recompost amb l'entrada de Gámez per Gabi, ha generat un partit diferent, més calmat, de vegades adormit, sense la tensió competitiva de l'inici, un territori perillós pel FC Barcelona. Així s’ha constatat en una intervenció prodigiosa de Bravo amb els peus a una pilota de gol tocat per Griezmann després d'un centre de Carrasco. La pilota ha quedat als peus de l’Atlètic, de l'imperial August i el veloç Carrasco. Els blaugrana han renunciat a la possessió i a l'elaboració i s’han lliurat a la transició i a la contra en el mateix Camp Nou.

La contesa ha anat caient de mala manera, amb canvis i sense, Simeone condicionat per les expulsions i la lesió d’August i Luis Enrique sense nord. Ni amb Arda i Sergi Roberto els blaugrana han aconseguit tancar el partit mentre l’Atlètic mai ha renunciat a una última jugada, a gust amb els reptes majúsculs, o si es vol fins i tot impossibles, com se suposava el d'aquest dissabte després de la targeta vermella que s’ha endut Godín per una entrada a Luis Suárez. El cos a cos ha destrempat l’Atlètic, que en canvi ha estat capaç, com a equip, de forçar una falta lateral en el minut 45. També Oblak s’ha sumat a la rematada que ha acabat a les mans de Bravo.

El porter i el central Piqué han aguantat llavors un equip passiu, lliurat a les aparicions esporàdiques de Messi, sense rastre de Neymar. Una novetat en els últims partits, que acostumen a acabar també amb la victòria blaugrana, la vuitena consecutiva -26 jornades invicte- per la feresa dels seus tres davanters, immortalitzats des de gener passat precisament quan van batre l’Atlètic al Camp Nou amb un 3-1.