Selecciona Edició
Connecta’t

Respecte a la Justícia

Després d'aquesta decisió, la Infanta ha de renunciar als seus drets dinàstics

Les tres magistrades encarregades de jutjar el cas Nóos van decidir ahir, per unanimitat, mantenir la infanta Cristina al banc dels acusats, en entendre que no li era aplicable la denominada doctrina Botín. L'Audiència Provincial de Balears defensa en la seva interlocutòria que la germana del Rei ha de ser jutjada per ser cooperadora necessària en dos delictes fiscals, malgrat que la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'Hisenda Pública —que han quedat en evidència per sobreactuació en una defensa que no els corresponia— s'hi hagin oposat. Segons el parer de l'Audiència, l'acusació popular, exercida pel sindicat Manos Limpias, està legitimada per mantenir el procediment.

Altres articles de l'autor

El primer que cal fer és expressar el màxim respecte cap a la decisió de les magistrades, que han tornat a fer callar els endevins que anunciaven una vegada i una altra que la Justícia espanyola mai jutjaria un familiar directe del monarca. Un portaveu de la Casa del Rei es va afanyar ahir a insistir en la frase encunyada fa mesos en aquesta institució: “Absolut respecte a la independència del Poder Judicial”. Cosa que els honra.

Cal destacar que la interlocutòria de la secció primera de l'Audiència Provincial exposa clars fonaments tècnics (sense les desqualificacions ni els judicis de valor als quals hem assistit durant la instrucció del cas), que no admeten dubtes sobre la seva raó jurídica. A més d'assenyalar que “l'acció penal és pública” i que “l'Advocacia no exerceix la protecció total de l'Estat”, les magistrades afirmen que, a diferència del sobreseïment aplicat sobre el llavors president del Banc Santander, Emilio Botín, el 2007, “el Ministeri Fiscal i l'Advocacia de l'Estat no pretenen el sobreseïment lliure de la causa, sinó el sobreseïment parcial concernit exclusivament a Doña Cristina Federica de Borbón i Grecia”.

Un cop comunicada la interlocutòria, que no admet recurs, la Infanta haurà de tornar a seure al banc a partir del proper 9 de febrer, juntament amb el seu marit, Iñaki Urdangarín i els altres 16 acusats. Tots ells gaudeixen de la mateixa presumpció d'innocència i del mateix dret de defensa, fins que es dicti sentència.

El judici oral estarà sotmès a un gran interès mediàtic i, probablement, a certa pressió popular. Caldria demanar a les magistrades que segueixin aplicant el mateix rigor que han demostrat en la interlocutòria d'ahir durant els mesos que duri el procediment, i que impedeixin que l'acusació popular o algunes defenses vulguin convertir el judici a 18 acusats en un al·legat contra la institució monàrquica. Es tracta de fer justícia, no política ni espectacle.

Ajudaria sens dubte a aconseguir-ho que la infanta Cristina prengués la decisió que li han demanat insistentment el seu pare i el seu germà des que va esclatar el cas: que renunciï als seus drets dinàstics. Més val tard que mai. Ja hi ha hagut prou mal a la Corona, al rei Joan Carles i al rei Felip, malgrat els esforços fets per tots dos. El desembre de 2011 va ser apartada de tota activitat oficial i, després de la proclamació del nou Rei, va deixar de ser membre de família reial i li va ser retirat el Ducat de Palma.