_
_
_
_
_

Els cinc arguments per fer anar a judici Cristina de Borbó

Les jutgesses creuen que no es pot aplicar la ‘doctrina Botín’ perquè Hisenda sí que hi veu delicte

J. A. R.
La Infanta, l'11 de gener, al banc dels acusats.
La Infanta, l'11 de gener, al banc dels acusats.Cati Cladera (EFE)

Els arguments del tribunal per rebutjar l'aplicació de la doctrina Botín sobre el cas de la infanta Cristina ocupen una trentena de les 85 pàgines en què les jutgesses rebutgen la majoria de les qüestions prèvies plantejades pels acusats. Però l'argument fonamental és un: la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat acusen de delicte fiscal Iñaki Urdangarin i, per tant, consideren que el delicte existeix. Per això, no es pot excloure del judici la suposada cooperadora necessària d'haver-los comès, la infanta Cristina, tot i que només actuï contra ella l'acusació popular. Aquesta és la principal diferència respecte a la causa d'Emilio Botín: en aquest assumpte les magistrades aprecien que hi ha delicte (d'acord amb el fiscal i l'advocat de l'Estat) i en el cas del banquer, no. Aquests són els arguments principals, segons explica de manera literal la interlocutòria, molt tècnica i sense concessions a la literatura:

1. Un sobreseïment parcial

Más información
La interlocutòria que manté acusada la germana del Rei
La infanta Cristina seguirà al banc dels acusats pel ‘cas Nóos’
La germana de el Rey tornarà a l'Audiència de Palma el 9 de febrer
La bíblia del ‘cas Nóos’: 100 volums, 44.000 pàgines i 18 imputats

"L'acusació popular representada pel Sindicat de Funcionaris Manos Limpias exerceix l'acció penal davant d'aquesta [la infanta Cristina] com a cooperadora necessària dels delictes fiscals que atribueix al seu marit, Ignacio Urdangarin Liebaert. De tot això, s'infereix que en el supòsit de fet que s'enjudicia, el Ministeri Fiscal i l'Advocacia de l'Estat no pretenen, com va passar en el cas analitzat a la STS 1045/2007 [la sentència Botín], el sobreseïment lliure de la causa, sinó el sobreseïment parcial que es refereix exclusivament a Cristina Federica de Borbó i Grècia".

2. Una acció pública

"L'acció penal és pública. Tots els ciutadans podran exercitar-la de conformitat amb les prescripcions de la llei [...] tots els ciutadans espanyols, hagin estat o no ofesos pel delicte, poden querellar-se, exercint l'acció popular".

3. Ells sí, elles no

"El Ministeri Fiscal, no obstant això, integra en la narració fàctica sobre el delicte que ens ocupa una sèrie de fets que atribueix a Cristina Federica de Borbó i Grècia i a Ana María Tejeiro Losada (F. 32.653 i 32.654) [és l'esposa de Diego Torres, l'exsoci d'Urdangarin] i estima que la responsabilitat de totes dues se circumscriu a la de partícips a títol lucratiu dels delictes atribuïts als seus marits respectius, un posicionament compartit per l'Advocacia de l'Estat".

4. L’Advocacia no exerceix la protecció total

"En virtut del que s'ha exposat, estimem que ni el bé jurídic protegit és en exclusiva l'erari públic ni, en conseqüència, que hi hagi un únic, concret i determinat perjudicat encarnat per la Hisenda pública estatal. De manera que, tot i que l'Advocacia de l'Estat és la titular del dret a l'exercici de l'acció en defensa d'aquest organisme estatal –d'acord amb les previsions legals establertes–, la seva personació a l'acte de judici oral no satisfà, com avançàvem, la protecció total del desvalor de l'acció".

5. Legitimada l’acusació popular

"Tot això permetria considerar legitimada l'acusació popular per accionar en solitari no ja i únicament respecte del delicte fiscal que s'erigeix en el fonament de la pretensió acusatòria postulada davant de Cristina Federica de Borbó i Grècia, sinó també respecte dels delictes que constitueixen la pretensió acusatòria postulada davant de les parts restants que sostenen la mateixa qüestió prèvia en els termes que més endavant exposarem".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. A. R.
Redactor jefe digital en España y profesor de la Escuela de Periodismo UAM-EL PAÍS. Debutó en el Diario Sur de Málaga, siguió en RNE, pasó a la agencia OTR Press (Grupo Z) y llegó a EL PAÍS. Ha cubierto íntegros casos como el 11-M, el final de ETA, Arny, el naufragio del 'Prestige', los disturbios del Ejido... y muchos crímenes (jorgear@elpais.es)

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_