Selecciona Edició
Connecta’t

Un jutjat de Reus imputa tota la cúpula de Plataforma per Catalunya

Una campanya contra els immigrants desemboca en diligències judicials contra Anglada

Alimentar el “discurs de l’odi” contra els immigrants li ha costat una imputació judicial a tota l’antiga cúpula del partit racista Plataforma per Catalunya (PxC). El jutjat número 3 de Reus ha fet pública aquest divendres l’obertura d’una investigació contra els que eren, l’any 2011, membres del consell executiu de la controvertida formació política. Hauran de respondre per un presumpte delicte de discriminació i incitació a l’odi, tipificat a l’article 510 del Codi Penal.

El fundador de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada.
El fundador de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada.

Contravenint la tesi del ministeri fiscal, que s’oposava a l’obertura d’un expedient penal, el jutge instructor Diego Álvarez de Juan ordena diligències contra els responsables directes d’una campanya política que, en les setmanes prèvies a les eleccions municipals del 2011, acusava directament els immigrants de paràsits, ganduls i aprofitats. El líder aleshores de la formació racista, Josep Anglada, és un dels 13 imputats pel jutge Diego Álvarez de Juan (el mateix magistrat que s’encarrega d’investigar el colossal assumpte de corrupció sanitària conegut com a cas Innova). L’actual president del partit, August Armengol, es troba entre els investigats, així com Robert Hernando, el secretari general del partit i acèrrim enemic d’Anglada. També hauran de prestar declaració en seu judicial Alberto Jaime Tafalla, Marta Riera, David Parada, Monica Lora, Daniel Ordóñez, Joan Garriga, Miguel Ángel Chiquillo, Eduard Pallerola, Moisès Font i Ignacio Mulleras.

La investigació arrenca a Reus a instàncies de l’associació islàmica Watani. En aquest municipi, com en molts altres on PxC presentava llista, el partit xenòfob va fer una campanya massiva de bustiada. Repartia xecs ficticis de 4.000 euros a nom d’una persona d’origen nord-africà, en els quals s’acusava el Parlament d’haver lliurat, entre el 2009 i el 2010, ajudes als immigrants per valor de 4.000 milions d’euros. Segons els càlculs que manifestava PxC, a cada català li tocava abonar 600 euros anuals en impostos perquè cada immigrant pogués rebre el seu corresponent xec de 4.000 euros. A més d’emplenar els papers amb xifres milionàries, el partit insistia en el seu lema “Els primers són de la casa” i feien una crida a l’eliminació de les places dels col·legis i les guarderies de la ciutat reservades per a immigrants. Igualment, es manifestava que “set de cada nou nous llocs de treball són per als immigrants”, un tipus de treballador que, segons PxC, és “mà d’obra que genera competència deslleial amb pèrdua de drets laborals i salaris a la baixa”. De la mateixa manera s’afirmava que “el comerç immigrant es carrega el teixit comercial”, ja que “els immigrants incompleixen els horaris, treballen sense cotitzar, exempts d’impostos”.

El jutge instructor recull en la seva interlocutòria que, segons doctrina del Tribunal Constitucional, la “llibertat d’expressió estén la seva cobertura a l’anomenat discurs ofensiu o impopular” però en aquest cas no existeix aquesta cobertura perquè concorre un “deliberat ànim de menysprear i discriminar”.