Selecciona Edició
Connecta’t

El periodista Víctor Amela guanya el Premi Ramon Llull

‘La filla del capità Groc’ explica la història d’una de les figures més mítiques de la guerra carlista al Maestrat, Tomàs Penarrocha

Víctor Amela guanya el premi Ramon Llull.
Víctor Amela guanya el premi Ramon Llull.

La història d'una de les figures més mítiques de la guerra carlista al Maestrat, Tomàs Penarrocha, conegut com el Groc, és el protagonista de la “història romàntica basada en fets reals” que sustenta la novel·la La filla del capità Groc, amb la qual el conegut periodista Víctor Amela ha obtingut a Barcelona el 36è Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes.

L'obra recrea els tres anys i mig del combat que el carismàtic personatge va mantenir gairebé sol després de la derrota de les tropes de Ramon Cabrera el 1840 en aquesta àrea del nord de Castelló de la Plana contra les tropes liberals, encapçalades pel no menys prestigiós general Juan de Vilallonga i Escalada, un llarg enfrontament que el va deixar a mig camí entre el guerriller idealista i reaccionari i el Robin Hood local, una imatge –aquesta última– que Amela diu que es manté 170 anys després.

“Vaig sentir parlar del personatge per primera vegada en la meva vida quan tenia vuit anys: estiuejava a Forcall i un noi amb qui d'alguna manera competíem per l'atenció d'una nena, va deixar anar per desacreditar-me davant d'ella: ‘Però segur que tu no saps com es va escapar el Groc del santuari de Balma perseguit per les tropes isabelines’. I aquí va néixer tot”.

Amela ha posat l'accent en el romanticisme de la història més que en el seu factor bèl·lic: “Són romàntics els escenaris, aquestes muntanyes gairebé encantades plenes de coves, com romàntics són els personatges, carregats de les passions de l'amor, la gelosia, l'amistat i la passió”.

Aquesta lluita desigual, puntuada per la figura de la filla del guerriller que reforça la figura heroica del pare, està basada en un notable exercici també de documentació, que ha portat Amela a remoure els arxius de l'Exèrcit a Madrid, les actes parroquials de la zona i les memòries d'un gendre del mateix Groc del Forcall, conegut amb aquest nom pels seus llargs bigotis i cabells rossos.

Amela (Barcelona, 1960) ha escrit fins avui tota la seva obra, tant periodística com literària (entre elles, Amor contra Roma), en castellà. I així va començar també La filla del capità Groc, “fins que ja en el segon capítol, quan comencen a parlar els personatges, em vaig adonar que només ho podien fer en català i aquí vaig saltar de llengua, a un català antiquíssim, el més vell que havia sentit en la seva vida el filòleg Joan Coromines, segons deia; en qualsevol cas, és el català que em ressonava dels meus avis”.

El guardó, a més de reportar 60.000 euros al guanyador, té un altre gran atractiu, ja que comporta la traducció de l'obra al castellà (a través del segell Planeta) i al francès (per Belfond, que pertany també al conglomerat editorial espanyol).

Al 36è Premi Ramon Llull, que l'any passat va obtenir el periodista Xavier Bosch per Algú com tu, s'han presentat 48 originals, gairebé el doble dels que van presentar-se al Sant Jordi de novel·la (el més popular de les lletres catalanes i amb una dotació també de 60.000 euros), però amb prou feines set més que al flamant Premi Llibres Anagrama de novel·la en català, la borsa del qual és de només una desena part.