Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont: un emprenedor del bé públic

La trajectòria empresarial de Carles Puigdemont ha depès sobretot de plataformes públiques

Puigdemont sortint del seu despatx.
Puigdemont sortint del seu despatx.

Carles Puigdemont sap què vol dir bé públic en el sentit més precís del terme. La seva trajectòria professional abans de saltar a la política –el 2006– va destacar per ser un ball de projectes per a administracions públiques. La seva hiperactivitat promovent empreses de comunicació va ser directament proporcional al suport que va rebre d'ajuntaments, diputacions i governs perquè les seves idees es fessin realitat. Puigdemont ha estat sobretot un emprenedor privat de projectes públics.

El president de la Generalitat és periodista d'ofici. Entre el 1979 i el 1994 va treballar per al diari El Punt, arribant a ser-ne redactor en cap. El 1994 va fundar la primera empresa que deixa empremta, Cat Edicions, una societat que oferia serveis de premsa a ajuntaments de la província de Girona. Cat Edicions va evolucionar en un servei de comunicació pública per internet, InfoGi. La Diputació de Girona el va presentar el 1998 com un servei propi. La revista Antena Local explicava el 1998 que “està previst que InfoGi passi a ser gestionat pel CLCC i que s'estengui a tot el principat”. El Consell Local i Comarcal de Comunicació (CLCC) és un ens que van crear les tres diputacions controlades aleshores per CiU, Girona, Lleida i Tarragona. El Consell va acollir el projecte empresarial més gran que va iniciar Puigdemont, Intracatalònia. Aquesta societat és la gestora de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). L'ACN va ser des del primer moment un mitjà públic de les tres diputacions. Durant la direcció de Puigdemont, el 2000, l'agència va passar a ser de titularitat privada, adquirida pel Grup Planeta i Caixa Catalunya. El 2002, l'any que Puigdemont va deixar la direcció, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió –actual CCMA– va adquirir el 51% d'Intracatalònia. La totalitat de la societat va passar a mans de la Generalitat el 2005. Un portaveu del president confirma que Puigdemont sempre va voler que l'ACN fos una agència pública.

Deutes reiterats del 1997 al 2006

El setembre del 2002, un cop sortit de l'ACN, Puigdemont va obtenir el seu primer càrrec públic, director de la Casa de Cultura de Girona –depenent de la Diputació de Girona. Puigdemont gaudia d'un sou de 3.500 euros mensuals –14 pagues anuals–, però l'actual president apareixia repetidament als butlletins de l'Ajuntament de Girona com a deutor d'impostos municipals: l'IBI, l'IAE, taxa d'escombraries i la de circulació. Les notificacions per deutes comencen el 1997 i finalitzen el maig del 2006, un mes abans de ser nomenat candidat per CiU a l'alcaldia de Girona. Qui havia de ser el candidat, Carles Mascort, va renunciar aquell maig a encapçalar la llista per unes amenaces de mort que presumptament va rebre contra la seva família. En total, durant nou anys, Puigdemont va ser notificat 24 vegades per deutes pendents i embargaments per les taxes municipals –una també de l'Ajuntament d'Amer– i per endarreriments amb la Seguretat Social. Puigdemont devia a l'Ajuntament de Girona el 2005 més de 1.600 euros, segons el Butlletí Provincial. Puigdemont justifica que part d'aquests endarreriments es deuen a canvis de domicili “i a qüestions particulars”.

Puigdemont va assumir la direcció de la Casa de Cultura amb la principal finalitat de coordinar els treballs entre el Govern espanyol –financer de l'operació– i la Generalitat de la que havia de ser la biblioteca pública Carles Rahola: “Puigdemont portarà a terme la coordinació entre el Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya. També haurà de dirigir la redacció del projecte d'usos del nou equipament una vegada entri en ús la nova biblioteca”. El projecte no es va iniciar fins a cinc anys més tard. L'espai es van inaugurar el 2014 amb Puigdemont ja d'alcalde.

Orwell i la marca Catalonia

La seva principal iniciativa al capdavant de la Casa de Cultura va ser una exposició sobre el pas de George Orwell per Espanya durant la Guerra Civil. En una entrevista per a la televisió municipal de Girona, l'actual president va justificar la mostra, entre altres raons, perquè Orwell “és un escriptor que va tenir el detall de posar el nom del nostre país, Catalunya, en un dels seus llibres més cèlebres, que d'alguna manera va internacionalitzar la marca Catalonia”. El comissari de l'exposició va ser Miquel Berga, professor de literatura anglesa. Berga va rellevar Puigdemont el 2011 al capdavant de Catalonia Today, quan l'aleshores diputat va assumir l'alcaldia de Girona.

Puigdemont va fundar Catalonia Today el 2004. Aquest mitjà en anglès va estar des del principi, i fins a l'actualitat, vinculat al Grup Hermes, editora del diari El Punt. El periodista Xavier Rius explicava en un article del 2005 que Puigdemont li va suggerir la seva dèria per internacionalitzar la identitat catalana, aquest cop –de nou– des de l'àmbit públic: “Dies enrere em va venir a veure Carles Puigdemont per parlar de negocis i em va donar una idea brillant: reconvertir Catalunya Cultura –emissora pública ja desapareguda– en Catalunya English, una emissora de ràdio en llengua anglesa. Puigdemont és un emprenedor en el sentit exacte del terme”.

Puigdemont va crear el 2006 l'empresa Doble Utopia amb l'ara director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. Doble Utopia era la societat propietària de Poliblocs, una plataforma per a blogaires que el 2009 va passar a formar part del diari El Singular Digital. El Confidencial va informar que els mitjans de comunicació administrats per Puigdemont van rebre subvencions de la Generalitat per valor de més de 480.000 euros. Puigdemont ha destacat que els procediments per rebre les ajudes eren del tot legals i que li van ser concedides tant per governs de CiU com pel tripartit.

Puigdemont ja no consta com a administrador de cap empresa i a la seva declaració de béns del Parlament tampoc consta cap propietat societària. El president de la Generalitat assegura que no té cap inversió a Romania, on viatja assíduament perquè és el país d'origen de la seva esposa. L'única amistat amb un personatge públic romanès que es coneix a Puigdemont és Lucian Apostol, director general del Grup Kosarom, una de les empreses líder del sector carni a Romania. Kosarom està ubicada a Iasi, d'on és l'esposa de Puigdemont. El president visita habitualment la ciutat per vacances, segons ha explicat ell mateix. En una entrevista aquest gener al diari Top Iasi, Apostol explica que ell i Puigdemont són “molt amics”, que es telefonen sovint i que comparteixen visites d'esbarjo. La relació d'Apostol amb Puigdemont va revelar-se el 2014, quan l'aleshores alcalde de Girona va fer un recorregut per Romania amb Joan Laporta. Apostol apareixia amb tots dos en esdeveniments públics. Apostol assegurava a Top Iasi que ell va convidar Laporta a Romania. Kosarom és el patrocinador de l'equip de futbol de la ciutat. Tant Lucian com el seu pare i fundador de Kosarom, Neculai Apostol, han participat activament en la vida política de la regió. Apostol afirma que Puigdemont i Laporta són amics seus, però que no tenen cap relació de negocis.