Selecciona Edició
Connecta’t

Un jutge ortodox, estricte... i lleonès

Després de 31 anys de carrera judicial, Jesús María Barrientos aconsegueix la presidència del TSJ català amb l'objectiu d'agilitar les causes sobre corrupció

El nou president del TSJC, Jesús María Barrientos.
El nou president del TSJC, Jesús María Barrientos.

Jesús María Barrientos Pacho és un lleonès militant. Malgrat que ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera professional a Catalunya, manté vives les arrels familiars i celebra, amb els amics –entre els quals hi ha jutges, a més de fiscals i advocats– grans dinars amb botillo, els budells de porc que són un clàssic de la gastronomia d’El Bierzo. Barrientos arriba a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb 55 anys. Els qui el coneixen el defineixen com “un jutge molt jutge”, i amb això el lloen. Amb això volen dir, entre altres coses, que és “un gran defensor de la independència judicial” i que “sempre manté el seu criteri, caigui qui caigui”.

Casat amb una funcionària i pare de dos fills, Barrientos es va imposar ahir en la votació (12-9) al progressista Miguel Ángel Gimeno, que optava a la reelecció. De tarannà cordial i esperit conservador, és membre de l’Associació Francisco de Vitoria, una mena de tercera via entre l’associació progressista i la conservadora. Barrientos s'ha marcat com a objectiu, entre d’altres, “agilitar els processos més complexos”, especialment els “relacionats amb la corrupció política”, segons consta en l'informe que va presentar com a candidat davant el Poder Judicial. Aquests casos són els que “estan incidint més directament en la credibilitat del sistema de justícia” i els que “posen en evidència la precarietat de mitjans i instruments d'investigació”.

Va començar a exercir de jutge fa 31 anys al municipi lleonès d’Astorga, però la seva carrera sempre ha estat vinculada a Catalunya. Presideix la secció vuitena (penal) de l'Audiència de Barcelona des del 2002 i, fa un any i mig, va ser nomenat membre de la sala civil i penal del TSJC. Ha participat, entre altres causes recents, en el judici a l'exdiputat de Convergència i Unió i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, condemnat a nou anys i mig d'inhabilitació per donar tracte de favor a un empresari rus a canvi de regals. Barrientos va votar a favor de condemnar Crespo (opció que es va imposar) per un delicte de prevaricació, el contrari que Gimeno, que presidia la sala.

A la sala de vistes, Barrientos és un home “estricte, rígid, que pot fins i tot arribar a ser dur però sense perdre la cordialitat”. És, sobretot, un “formalista” aferrat a les normes, una mica ortodox, segons els lletrats. “És més aviat clàssic, sòlid. No cal esperar d'ell grans innovacions jurídiques”. Les fonts consultades coincideixen a retratar-lo com un “bon processalista” que dicta resolucions “assenyades i ben argumentades”, fins i tot encara que “no estiguis d'acord amb el resultat”, admet un advocat de Barcelona. Malgrat el seu perfil conservador, ha compartit sala amb persones de diverses ideologies (fins i tot amb algun magistrat independentista) i “ha treballat amb ells amb comoditat”.

Segons consta en el seu currículum, ha treballat com a consultor tant de la Unió Europea com de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional en països com Colòmbia, el Panamà i el Salvador. També ha exercit de professor de Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i és autor de gairebé una vintena de publicacions sobre dret penal i processal.

Aficionat als esports –practica, entre d’altres, el ciclisme– Barrientos té experiència en la gestió com a membre de la sala de govern del TSJC (des del 2009). En el seu programa d'actuació, demana un augment del nombre de places a Catalunya i es mostra disposat a mantenir una “defensa a ultrança” de les decisions que adoptin els jutges a Catalunya perquè no se sentin “pertorbats en la presa de decisions”.

Barrientos defineix la societat catalana com a “hipersensibilitzada políticament”. En aquest context, haurà d'assumir l'impuls sobre la causa oberta arran de la consulta independentista del 9-N, que està en la fase final d'instrucció.