Selecciona Edició
Connecta’t

Núria Cadenes, premi Crims de Tinta amb un assassinat ‘calidoscòpic’

El guardó, convocat per RBA-La Magrana, obre l'11è festival literari BCNegra

Núria Cadenes, amb el premi Crims de Tinta.
Núria Cadenes, amb el premi Crims de Tinta.

En un poble que té amb prou feines 500 habitants, tradicions agràries i les botigues justes mor a la casa turística en unes circumstàncies estranyes un arribista ben connectat amb polítics i empresaris. El que pot haver passat i el per què és el que intenta esbrinar un periodista a partir de mirar, com si ho fes a través d'un calidoscopi, la quinzena de veus del poble, que van revelant les violències latents a la localitat. Aquesta estructura polifònica i fragmentària, reforçada a partir de textos breus, és el que va cridar l'atenció del jurat del VII Premi Crims de Tinta que convoca l'editorial RBA-La Magrana i que es va lliurar ahir a Barcelona, i es van atorgar els 5.000 euros de dotació a Tota la veritat, que havia presentat l'escriptora Núria Cadenes.

“No hi ha investigacions retorçades, ni assassinats amb violència al càrtel mexicà, però, sí,, violència subterrània de baixa intensitat”, va dir ahir l'autora després de rebre el guardó de mans de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Parlo del meu país, la realitat que conec... El que passa és que fem veure que no ho veiem i després, quan surt a la llum, no parem d'escandalitzar-nos; això som nosaltres”, va dir Cadenes, que va confessar que algunes de les històries estan basades en fets reals.

Tota la veritat, que publicarà al març el segell del grup RBA-La Magrana (que fa 40 anys), és la primera novel·la negra de Cadenes (Barcelona, 1970), si bé va debutar en el gènere fa poc més de dos anys amb un conte en el conjunt de relats Elles també maten.

En qualsevol cas, obre registre en una autora que va començar la seva trajectòria des del vessant autobiogràfic amb Cartes de la presó (1990) i Memòries de presó (1994), fruit dels gairebé sis anys que va passar a la presó després de ser acusada d'un atemptat frustrat de Terra Lliure a una residència militar l'octubre del 1988 a Barcelona. El 1992, el Tribunal Suprem va decidir absoldre-la per falta de proves, després d'una potent campanya de suport de sectors independentistes catalans, si bé la justícia va mantenir el delicte de tinència il·lícita d'armes. Aquell mateix any va ser posada en llibertat. Membre fundador del grup independentista juvenil Maulets, ha mantingut certa activitat política: el 2010 va tancar la llista per Girona de Solidaritat Catalana per la Independència en les eleccions al Parlament de Catalunya i el 2013 va ser escollida presidenta del partit. En paral·lel, ha anat forjant una trajectòria com a escriptora, que el 2008 la va portar a guanyar dos premis amb el conjunt de relats AZ. La seva última novel·la fins avui era El banquer (2013),inspirat en la figura del banquer Juan March.

El guardó serveix de pòrtic al festival de novel·la policíaca BCNegra, que avui té en l'estrena del muntatge teatral Port Arthur,de Jordi Casanovas (Fàbrica Moritz), el seu reclam principal.