Selecciona Edició
Connecta’t

Colau preveu invertir 1.660 milions per reduir la bretxa

El Pla d’actuació municipal preveu inversions per un total de 1.660 milions

Reduir les desigualtats de renda entre els barris de Barcelona és l'objectiu transversal de la proposta del Pla d'actuació municipal (PAM) que ha presentat aquest dijous el govern de l'alcaldessa Ada Colau. L'esborrany, que fins al juliol se sotmetrà a un procés de participació ciutadana, és un full de ruta per al mandat, el període 2016-2019, i preveu inversions d'un total de 1.660 milions d'euros, encara que Colau encara no ha aconseguit aprovar el pressupost. CiU, ERC, Ciutadans i el PP han criticat el pla.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

73 barris, una Barcelona és el títol d'un compendi de més de 300 iniciatives que el primer tinent d'alcalde i portaveu, Gerardo Pisarello, ha qualificat de “programa de mandat i per a la propera dècada”. “Posarem totes les eines i l'energia dels veïns per revertir la situació de desigualtat amb una mirada que va a l'arrel de les desigualtats i vol atenuar-les, no només amb mesures pal·liatives, sinó transformant el model socioeconòmic” de Barcelona, ha assegurat.

La bretxa entre barris a la ciutat no para de créixer i la riquesa de les zones més adinerades multiplica per 7,2 la de les més pobres. En una ciutat on el 2014, l'últim del qual hi ha dades, la renda va caure en 38 dels 73 barris i on 53 són més pobres que la mitjana.

El PAM s'estructura en cinc eixos: drets socials, economia, sostenibilitat i urbanisme, participació, i obertura al món. Al document figuren alguns dels grans projectes que ja ha anunciat l'equip de Colau, com el pla de barris (150 milions), la reforma de la Meridiana, l'impuls de 4.000 pisos de lloguer social, un salari mínim de ciutat, una moneda local per donar suport al comerç de barri, el foment de l'economia social i cooperativa, actuacions a la ronda de Dalt, o l'aposta per la transparència i la lluita contra les males pràctiques a l'Administració.

El PAM, que tots els alcaldes presenten a l'inici de mandat, també recull l'herència de propostes que s'arrosseguen des de fa molts anys (i que solen figurar als programes electorals de tots els colors polítics). És el cas de les superilles amb les quals es vol pacificar el trànsit als barris, el parc dels Tres Turons, o la millora de la relació entre la ciutat i els nuclis habitats de Collserola.

Les crítiques de l'oposició es van centrar a qüestionar la poca concreció d'un PAM que van qualificar de poc ambiciós. En el cas de CiU, el PSC i el PP van denunciar que l'executiu de Colau gasti 500.000 euros a externalitzar el procés participatiu en 15 lots (10 per districte i cinc per àrees).

Des d'ERC, Alfred Bosch ha afirmat que “el decorat del PAM està bé, però al darrere no hi ha res” i s'ha mostrat molest per la presentació a la premsa abans que als partits. Per part de Ciutadans, Paco Sierra s'ha mostrat contrari a l'objectiu de canviar el model econòmic de la ciutat: “És un error, perquè és el que ha permès sobreviure a la crisi amb millors indicadors que Catalunya i Espanya”. El popular Fernández Díaz ha qualificat de “burla trigar set mesos per presentar un PAM sense concreció ni pressupost”. El PSC ha afirmat que treballarà per “millorar” el pla.