_
_
_
_
_

El jutge arxiva el cas de l’incendi d’Òdena

El foc, que va arrasar 1.235 hectàrees, es va declarar el mes de juliol passat

El jutjat d'instrucció número 2 d'Igualada ha decretat el sobreseïment provisional i l'arxivament de les actuacions referides a l'incendi declarat el passat mes de juliol a Òdena (Anoia), que va arrasar 1.235 hectàrees, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Más información
L’incendi d’Òdena, en fase de control després d’arrasar 1.235 hectàrees
http://cat.elpais.com/cat/2015/07/26/album/1437924486_999287.html#1437924486_999287_1437924592
Els nens de colònies evacuats pel foc tornen a la masia

El propietari de la finca d'Òdena on es va iniciar l'incendi, el 26 de juliol del 2015, que va cremar 1.235 hectàrees a les comarques de l'Anoia i el Bages, va confessar en el seu moment que va ser una trituradora de palla el que accidentalment va desprendre l'espurna que va originar el foc.

L'home, Jaume M. A., de 59 anys, veí d'Òdena, va anar a la comissaria d'Igualada per autoinculpar-se, i els Mossos d'Esquadra el van imputar per un delicte d'incendi forestal, tot i que no li van atribuir cap intencionalitat.

Segons la resolució de la jutgessa Berta Madroñal, tot i que per les condicions meteorològiques estava activada la fase 2 del Pla Alfa, "aquest nivell d'alerta en cap cas suposava la suspensió de les activitats agrícoles al paratge Cal Rossinyol", on es va originar el foc.

L'informe dels Agents Rurals que consta en la causa recull com a causa probable de l'incendi "la realització de treballs agrícoles consistents en la utilització d'una màquina trituradora de palla que, en fregar sobre alguna de les pedres existents a la zona, va provocar suposadament el despreniment de material metàl·lic incandescent a terra, que, en entrar en contacte amb la vegetació seca (palla i gramínies), va causar la ignició i posterior propagació a la zona forestal circumdant".

"Aquestes activitats agrícoles suposadament van ser realitzades per l'imputat Jaume M. A. al paratge conegut com a Cal Rossinyol", assenyala la jutgessa, tot i que "descartada l'actuació dolosa en la causació de l'incendi", resta per determinar "la possible concurrència d'una actuació que per imprudència greu" podria haver originat l'incendi investigat.

En aquest sentit, tot i que ja s'apuntava, tant en l'informe dels agents rurals com en l'atestat policial, que en la data dels fets el nivell d'alerta activat era el 2 del Pla Alfa, la qual cosa suposa la suspensió de moltes activitats que poden generar un risc d'incendi, "aquest nivell d'alerta en cap cas suposava la suspensió de les activitats agrícoles al paratge Cal Rossinyol".

En definitiva, "l'imputat no va infringir cap normativa en realitzar les tasques agrícoles que van originar l'incendi investigat, ni pel simple fet de realitzar-les ni en la manera de dur-les a terme, ni se li pot imputar cap negligència que determinés la causació de l'incendi, no ja de gravetat suficient per constituir el tipus de l'injust, sinó que ni tan sols lleu o menys greu", assenyala la resolució.

Per la jutgessa, "la causació d'una espurna en topar les pales de la màquina amb alguna pedra a terra, espurna que va encendre la vegetació existent al sòl, propagant-se amb gran facilitat, va ser un succés fortuït i desgraciat, però en tot cas no va poder ser previst ni considerat, no només per l'imputat, ni tan sols pels organismes competents en la matèria, de manera que no se li pot atribuir a Jaume M. A. cap imprudència determinant de l'incendi".

La resolució és ferma i no s'hi pot presentar cap recurs de reforma ni d'apel·lació, segons el TSJC.

L'incendi forestal més greu de l'any passat a Catalunya es va extingir el 30 de juliol, quatre dies després que s'iniciés, gràcies a l'actuació de més de 130 dotacions terrestres i 11 mitjans aeris, després d'afectar una superfície total de 1.235 hectàrees –890 de zones arbrades, 186 de cultius, 127 de matolls, 19 de pastures, 10,4 de terreny urbà i 2,7 de terrenys improductius–.

El municipi més afectat per l'incendi va ser el Bruc, amb 628 hectàrees; seguit de Castellfollit del Boix, amb 434; Sant Salvador de Guardiola, amb 128; Òdena, amb 38, i Castellolí, amb poc més de 7 hectàrees.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_