Selecciona Edició
Connecta’t

Barça i Athletic honren la Copa

Els blaugrana passen a les semifinals del torneig en un emotiu partit en què els de Valverde han marcat primer

Cap torneig té l'emotivitat de la Copa i difícilment hi ha un club més respectuós amb la seva mística que l’Athletic de la mateixa manera que no n’hi ha cap de més campió que el Barça. La història de la competició està plena d'episodis sorprenents, de jugades singulars, de nits èpiques o de partits vibrants com el d'aquesta nit al Camp Nou. L’Athletic ha ofert mitja part memorable per l’exuberància física, l’organització tàctica i la capacitat per despullar el Barça (0-1), i el FC Barcelona ha reaparegut després del descans per reconduir la situació amb el seu gen guanyador i signar una gran remuntada (3-1).

Leo Messi entre tres jugadors de l'Athletic Bilbao.
Leo Messi entre tres jugadors de l'Athletic Bilbao.

Luis Enrique ha apostat pel trident i, per si de cas, ha fet lloc a la banqueta per a Iniesta i Busquets, acabats de sortir d'un procés febril, senyal que no s'acabava de fiar de l'1-2 de San Mamés. No semblava haver-hi problemes de davanters ni tampoc de defenses, perquè la presència de Vermaelen i Piqué garantia aparentment una sortida neta de la pilota, sinó que el nus era a la mitjana per la presència com a mig centre de Mascherano. El Jefecito no és ràpid ni precís, dues condicions imprescindibles per combatre la pressió alta i la intensitat de l’Athletic, que ha defensat amb tres laterals, segurament per combatre la velocitat de Messi, Luis Suárez i Neymar.

Els puntes del Barça han quedat desconnectats i en canvi l’Athletic ha atacat molt bé. Al quart d'hora els blanc-i-vermells ja havien tingut tres ocasions (Aduriz, Williams, Eraso) i un gol de Williams, excel·lent en el desmarcatge i la definició, assistit per Aduriz, intimidador a l'àrea, excels com a volant, indetectable per als mitjos del Barça. No tocaven pilota els blaugrana, igual d'irrecognoscibles i sense nord que a Màlaga, sotmesos per un valent, organitzat i ben treballat Athletic. El partit només tenia una direcció i les arribades i ocasions se succeïen a l'àrea de Ter Stegen. Jugava el Barça al peu, sense mobilitat, reactiu, immobilitzat pels nois de Valverde.

La desesperació de Messi era tan gràfica com la de Luis Enrique. Tots dos simbolitzaven el desconcert del Barça. No sabia generar situacions de superioritat, no sortia del seu camp, no podia arribar al camp obert, no encertava a superar l'assetjament terrible de l'atrevit Athletic davant del balcó de l'àrea de Ter Stegen. Mai va jugar d'altra banda al rebuig o a la pilotada, a les segones jugades o al futbol aeri, sempre superat en el cos a cos, únicament redimit per Neymar. El brasiler s’ha batut en solitari contra l’Athletic, de vegades amb finor, d’altres amb bravesa, per moments brillant i en ocasions comediant, excessivament individualista, reduït al final per Balenziaga.

El lateral ha derrocat Neymar després d'un mal control de Lekue i l'àrbitre ha optat per mostrar la targeta groga al defensa quan els blaugrana demanaven la vermella per entendre que no intervenia ningú davant Herrerín. Messi ha xutat fora la falta en una de les poques opcions del Barça si s'exceptua un gol anul·lat a Vermaelen a la sortida d'un córner, encara amb 0-0. No definien bé Messi ni Neymar, no entrava en joc Suárez i no manava Mascherano. El partit només s’ha calmat quan ha descansat per un moment l’Athletic després d'un desgast monumental que ben bé podria haver acabat amb més diferència al seu favor que el 0-1.

Els blaugrana s’han espavilat després del descans, asserenats per Sergi Roberto i dirigits per Messi, protagonistes d'una jugada molt pròpia del repertori blaugrana, un teva-meva molt ben trenat i rematat per Suárez. El Barça ha fet un pas endavant, s’ha allunyat de la seva porteria mentre semblava que havia rebentat l’Athletic, alleujat per les carreres de Williams. No li ha quedat més remei a Valverde que refrescar l'equip des de la banqueta mentre Neymar continuava traient faltes a l’Athletic i l'afició que només omplia mig camp no parava de demanar targetes a l'àrbitre Hernández Hernández.

La redempció d’Alves

Ja se sap que els blanc-i-vermells mai defalleixen, sempre a l'aguait, oportunistes quan el rival es distreu o agafa confiança, perseverants en l’assetjament, ja sigui amb bon o mal joc, bé que ho sap Alves des del seu error a l'anada que es va jugar a San Mamés. Alves ho recordava i potser ha volgut compensar-lo amb una molt bona centrada que ha rematat de cap a la xarxa Piqué. Ja amb Busquets a la medul·lar i Muniain d'agitador per part de l’Athletic, el partit s’ha disputat sobretot a l'àrea d’Herrerín, esplèndid, fins i tot després d’entomar un últim gol del pólvora Neymar.

La millor manera per als blaugrana de tancar la sèrie de sis partits amb l’Athletic i classificar-se per a les semifinals d'un torneig que ha guanyat més vegades que ningú, fins i tot que el club de San Mamés, reconfortat al Camp Nou perquè el seu futbol singular ha competit magníficament amb el virtuosisme del Barça. Tots dos han honrat aquesta nit la seva estimada Copa.

MÉS INFORMACIÓ