_
_
_
_
_

L’Hermitage torna al punt zero

Els promotors presenten el projecte del museu, encara sense permís de l'Autoritat Portuària, als veïns de la Barceloneta

Camilo S. Baquero

El Guadiana és un riu molt particular. Sorgeix, s'amaga, reapareix. El mateix li passa al projecte del Museu Hermitage a Barcelona. Després que aquest diari revelés el 2012 les negociacions entre l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i un grup promotor per obrir una franquícia de l'equipament rus en unes naus properes a l'hotel W, el tema de vegades apareix amb grans titulars, sense cap tipus de concreció, i torna a desaparèixer. La possibilitat que una part de la rica col·lecció d'art dels tsars arribi a la capital catalana va tornar a treure el cap dimarts passat. El projecte va ser presentat pels impulsors als veïns de la Barceloneta i amb nova data d'obertura: a final del 2018.

Imatge virtual del projecte del Museu de l'Hermitage al port de Barcelona.
Imatge virtual del projecte del Museu de l'Hermitage al port de Barcelona.

Des del Port insisteixen que no s'ha sol·licitat cap classe de permís ni de concessió perquè el museu tiri endavant. No obstant això, Adolf Romagosa, gerent de l'empresa que gestiona els espais públics del Port Vell i que depèn de l'APB va intervenir en la presentació, segons van explicar diversos dels presents. Amb ell hi havia almenys dos membres de l'empresa promotora Cultural Development BCN, entre els quals, el seu cap visible, l'arquitecte Ujo Pallarés.

“Donen el projecte per fet i van venir a explicar-lo”, explica Manel Martínez, representant d'una de les associacions de veïns de la Barceloneta. Un portaveu de l'Ajuntament va explicar que el Consistori coneix i està estudiant el projecte encara que el “preocupa la poca integració amb l'entorn”. I es va reafirmar en la mateixa idea que se sostenia des del mandat anterior: no se li donarà un euro. Així, l'única cosa que hi ha en ferm és un conveni poc definit signat fa quatre anys per l'expresident Artur Mas, l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell i les autoritats russes durant una visita a Moscou. La sensibilitat respecte al projecte, no obstant això, ha canviat dins del nou Departament de Cultura, que encapçala Santi Vila.

Després de l'anunci inicial, es van estudiar diversos llocs per situar el local que acolliria les peces del museu de Sant Petersburg: la facultat de Nàutica, la Duana, un edifici de nova construcció dins de la zona portuària. La decisió de tornar a les naus prop del W –construïdes en la segona meitat del segle XIX i que són al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic– torna a situar el projecte al seu punt zero.

De la col·lecció només se sap que el projecte museístic serà de l'investigador Jorge Wagensberg i que tindrà la relació entre ciència i art com a fil conductor, sense especificar què i quantes peces s'exposaran. Els veïns van expressar als promotors el temor sobre l'impacte que tindria en la mobilitat l'arribada del museu, que planeja rebre 500.000 visitants anuals.

Aquest diari va intentar contactar, sense èxit, amb Pallarés i el seu equip, per conèixer detalls del projecte. Segons els veïns, el museu s'obrirà al barri amb una zona gratuïta i es buscarà que els 70 llocs de treball que produeixi recaiguin al barri en la mesura del que sigui possible. Una promesa repetida per cada projecte que arriba en aquesta zona. També relaten que torna a sorgir la idea de connectar la nova bocana amb una passarel·la o amb una espècie de vaporetto. Promeses del Port, que també són com el Guadiana.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_