Selecciona Edició
Connecta’t
entrevista | Manuel Huerga, cineasta

“Les sèries han desplaçat el cinema, esclavitzen més l’espectador”

Dilluns s’estrena a TV3 ‘Nit i dia’, una sèrie sobre el món de la medicina forense que combina els casos policials amb la peripècia privada, moral, dels seus protagonistes

Manuel Huerga, director de nou episodis de 'Nit i dia'.
Manuel Huerga, director de nou episodis de 'Nit i dia'.

TV3 estrena dilluns la sèrie Nit i dia, un thriller centrat en el món de la medicina forense que combina els casos policials amb la peripècia privada, moral, dels seus protagonistes. La nòmina és de luxe. Lluís Arcarazo i Jordi Galceran en són els creadors. Jordi Casanovas ha col·laborat en el guió. Al repartiment hi ha, entre d'altres, Clara Segura, Pablo Derqui, Mario Gas, Vicky Peña... És un projecte que té sis anys de despatxos. L'havia de dirigir íntegrament Oriol Paulo, però quan TV3 va donar llum verda al projecte, Paulo tenia un llargmetratge. Així doncs, Paulo dirigeix els quatre darrers episodis i Manuel Huerga s'ha fet càrrec dels nou primers. Huerga, que ha fet documentals, que va dirigir BTV (1997-2003), que és l'autor d'apostes televisives memorables com Arsenal, a més d'Antártida i Salvador, debuta d'aquesta manera en el món de les sèries llargues.

Pregunta. Les sèries, algunes, han robat el prestigi al cinema. Tenen una gosadia argumental i estètica inaudita... Però, llevat d'excepcions com la britànica o la nòrdica, sembla que siguin patrimoni de canals de pagament o de plataformes com Amazon o Netflix.

Resposta. Les televisions generalistes n'haurien de poder fer, ni que sigui per una visió comercial, perquè tenen demanda. Les sèries ocupen ara el lloc del cinema. L'han desplaçat com a fenomen d'entreteniment. I com que són més llargues, t'esclavitzen més. Totes les televisions, també les generalistes, haurien d'apostar per això. Nit i dia ho fa. És clar que el llistó està molt amunt perquè molt de talent, amb molta gent que ve del cinema, és al món de les sèries. Aquestes sèries famoses són d'una altra lliga, amb sistemes de producció i costos d'un altre món. TV3 i Mediapro han apostat per fer una sèrie amb ambició. Aquí el sector audiovisual està en precari i, per tant, acollim amb els braços oberts que hi hagi projectes seriosos com aquest que el mantinguin actiu, tot i que, lògicament, no poden tenir els pressupostos d'aquestes sèries de tanta anomenada.

S’acosten noves ofertes transformadores, com la realitat virtual

P. Els cines tenen pantalles més petites, les del televisor han crescut, però moltes vegades fem servir el portàtil o la tauleta... En quina mena de pantalla pensa quan treballa per a la televisió?

R. És veritat que la televisió recomana més primers plans i no jugar gaire amb el paisatgisme o els plans generals, però crec que el cinema necessita tornar a la pantalla gran per competir amb la televisió. Cal que recuperi la seva litúrgia. A més, la televisió ja no és l'únic competidor. S'acosten noves ofertes transformadores, com la de la realitat virtual.

P. És obligat en un thriller que es descobreixi qui es el delinqüent i que sigui detingut? En alguna pel·lícula, com Zodiac, els policies i els periodistes fracassen, no se sap qui és el criminal.

R. El gènere té uns codis, unes regles, i has d'anar molt en compte si te les vols saltar perquè provoques frustració, decepció en l'espectador. Per fer-ho, els motius han de ser poderosos. No respectar aquestes regles morals pot ser mal vist. Godard deia que les històries sempre tenen plantejament, nus i desenllaç, però ningú no diu que hagin de presentar-se en aquest ordre. Es poden fer gamberrades, com Tarantino a Pulp Fiction. No té sentit generar un misteri i no resoldre'l. Zodiac tenia l'excusa de basar-se en un fet real, però si t'inventes un crim per dir a l'espectador que no saps com resoldre'l... la sensació és de temps perdut.

Hi ha una mena de sociòpates no tipificats. Gent sense escrúpols

P. A Dexter, protagonitzada per un assassí en sèrie, es produïa l'efecte pervers que l'espectador, còmplice en certa manera del personatge, volia que la sèrie continués i, per tant, que seguís assassinant. A Nit i dia també hi surt un assassí en sèrie.

R. Per mantenir la sèrie, l'assassí ha de seguir matant i la policia ha de seguir buscant. Dexter o Hannibal són genis del mal.

P. Va fer una minisèrie, Operación Malaya. N'està content o penedit?

R. Satisfet. Va ser maltractada per TVE perquè la van passar a hores impossibles. Però crec que explicava molt bé en què consistia el cas. Nit i dia és la primera sèrie llarga que faig.

P. Nit i dia té un gran repartiment femení. Fins a quin punt és insòlit això?

R. Hi ha seqüències on tots els personatges són dones i exerceixen funcions importants. Està molt bé. Crida l'atenció quan en realitat no hauria de ser així. Això també ho trobes a les sèries nòrdiques

P. També es diu que és una sèrie amb violència i amb personatges amorals que triomfen. De violència i amoralitat n'hi ha a molts culebrots. Què la fa diferent?

R. Tots som duals. Tenim una part lluminosa i una part fosca. Això ens porta a parlar de la doble moral que existeix a la societat. Tots formem part d'una posada en escena social que no grinyola i, en canvi, també tots, en una o altra mesura, tenim racons que no confessem socialment perquè no serien ben acceptats. A la sèrie és molt clar. Hi ha un assassí, un home malalt. El més dolent. D'acord. Però la societat accepta i premia una altra mena de sociòpates. Són gent admirada que, en realitat, són taurons. Gent sense escrúpols. Aquests sociòpates que no estan tipificats són gent que ens poden estar governant, controlant una economia que genera pobresa... El capitalisme té molt a veure amb això.

P. Ha rodat en escenaris reals.

R. Nit i dia no es podia fer amb decorats. El nivell de detall, de versemblança, que calia no es podia donar d'una altra manera. No pots recrear una sala d'autòpsies sense cometre errors. És realista perquè hem procurat que tot el que es veu i es fa respongui a la màxima versemblança possible. Ens volíem distanciar dels CSI que són plens de fantasies gairebé de ciència-ficció. Ens ho deien els mateixos forenses. Hem buscat el rigor. No per frustrar la imaginació de l'espectador, sinó per fer-ho més creïble i seriós.

P. Crida l'atenció la figura de Manuel Dueso com a entrenador d'actors. Quin és el seu paper?

R. Per mi és una figura habitual. El tinc des de Salvador. És un mestre i director d'actors. M'encanta dirigir actors, però m'atabalo quan n'hi ha molts i tens les típiques urgències del rodatge. Els actors requereixen un temps i unes atencions que no pots donar-los. Si tens una persona que repassa els textos, que els recorda el sentit de l'escena que no es roda cronològicament, això ajuda molt. Es una mà dreta insubstituïble i és una figura que existeix, no me l'he inventada. I els actors ho agraeixen.

‘Twin Peaks’, ‘Fargo’

He demanat a Huerga algunes recomanacions de sèries. La primera que fa és Fargo. "Les dues temporades. La primera era molt fidel a la pel·lícula. La segona té molta personalitat i és valenta. Està feta amb una llibertat envejable. La llei i la justícia en llocs de mala mort, on els personatges parlen de la mateixa manera d'un assassinat que d'una favada. En una de les escenes finals surt fins i tot un ovni i tothom es queda tan tranquil. És totalment versemblant i, al mateix temps, surrealista. Ens sembla surrealista perquè trenca amb els estereotips". També recomana Twin Peaks, la sèrie fundacional d'aquest nou temps de la televisió. "No s'ha superat. A partir d'aquí comencen a aparèixer coses extraordinàries. Per exemple, The Wire". També ha vist Joc de trons. No l'apassiona, però la mira influenciat per l'entorn. Esmenta Dexter i Hannibal,"l'has de mirar més d'una vegada per entendre-la". "M'ha agradat la primera temporada de la francesa Les revenants, una nova visió dels zombis, un gir al gènere".

Òbviament també hi ha The Sopranos. De les europees, Forbrydelsen i The Fall, que ha tingut com a referent a l'hora de treballar Nit i dia. I n'estaria recomanant moltes més. Un cas, la malaguanyada Carnivàle.