Les novel·les que Rodoreda volia veure mortes

Hi va haver un temps en què Mercè Rodoreda (1908-1983) rondava per Barcelona amb la llibreta a la mà, perseguint els intel·lectuals que es reunien a l’Ateneu Barcelonès per obtenir l'entrevista perfecta. Tenia 23 anys i encara havia d’arribar la Guerra Civil i l'exili, tot el que la convertiria en algú capaç d'escriure Mirall trencat i Quanta, quanta guerra. Però aquesta jove “natural i espontània, de vegades irònica i desconcertant” ja escrivia novel·les i aspirava al podi dels escriptors en llengua catalana.

Ho explica la periodista i experta en l'obra rodorediana Roser Porta en el pròleg d’Obra de joventut, tercer i últim volum de les obres completes de la narrativa de Rodoreda, que publica ara Edicions 62, juntament amb la Fundació Mercè Rodoreda i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El volum reuneix per primera vegada tots els seus textos periodístics –excepte els que va signar amb pseudònim–, amb cinc novel·les de preguerra i alguns contes infantils. Aquesta selecció tanca la sèrie iniciada pels dos volums que van aparèixer el 2008, que va coincidir amb el centenari del seu naixement.

Aquest és en certa manera un llibre no volgut. Quan el filòleg Joaquim Molas va contactar amb Rodoreda per pactar l'edició d'unes obres completes, ja el 1965, l'autora de La plaça del Diamant va descartar explícitament la publicació dels seus textos de joventut, especialment de quatre novel·les que “voldria deixar mortes”, segons va dir llavors textualment: Sóc una dona honrada? (1933), Del que hom no pot fugir (1934), Crim (1936) i Un dia de la vida d’un home (1934). Totes estan en aquesta edició, a més d'una primera versió d’Aloma (1938), únic llibre de preguerra que Rodoreda va considerar salvable després de modificar-lo a fons el 1968. Molas, en un pròleg que va deixar abans de morir el març del 2015, justifica la publicació d'aquests textos argumentant que era necessari respectar “els seus legítims drets d'autora, però també els no menys legítims dels lectors”.

“Deixem clar que aquesta selecció no forma part de l'obra canònica de Rodoreda”, fixa l'editor de Grup 62, Jordi Cornudella, que creu que val la pena recuperar aquests textos encara que només sigui per “conèixer la seva prehistòria literària”. Fins i tot fa un símil històric: “També Virgili i Kafka van demanar que es destruís la seva obra, però al final es van imposar les raons artístiques”. L'editor aclareix que la recopilació no està formada per documents inèdits, sinó per peces publicades en revistes o diaris i que fins ara només eren accessibles en biblioteques o llibreries de vell. Textos com els contes infantils, que va publicar el diari barceloní La Publicitatentre el 1935 i el 1936, amb il·lustracions d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner.

Aquesta Obra de joventut serà l'última d’aquesta autora que editarà Grup 62. No són bons temps per a les obres completes, diuen des del segell català del Grup Planeta: “Ja no és rendible publicar aquest tipus de volums. No aspirem a obtenir beneficis, però almenys sí que esperem evitar pèrdues”, raona Cornudella. Així, la recopilació i edició de la resta de l'obra de Rodoreda –teatre, poesia, epistolaris, pintura– anirà a càrrec de l’IEC i la fundació de l'autora. Entre el que vindrà hi haurà una tesi doctoral sobre Rodoreda i un volum que recollirà la seva obra pictòrica.