Podem situa Catalunya Sí que es Pot a prop del trencament
Els parlamentaris del partit lila acusen Iniciativa de fer el que vol i exigeixen un repartiment de tasques al 50%
Els diputats de Podem han situat el grup de Catalunya Sí que es Pot prop del trencament en acusar Iniciativa, el seu soci de confluència, d'actuar fent el que vol al grup parlamentari i no repartir les tasques de forma equitativa. Els parlamentaris de la formació emergent han donat de termini als ecosocialistes fins dijous per corregir de forma immediata aquesta situació i han anunciat que, si no atenen la seva demanda, “el grup pot tenir els dies comptats”. Els diputats, que posen el seu futur en mans de l'organització, exigeixen que les tasques del grup es reparteixin al 50% i tenir una visibilitat compartida. Podem ha batejat aquesta campanya per reclamar pes dins la coalició com a Operació llum lila.
Aquest migdia el grup ha fet una reunió i aquesta tarda es coneixerà l'abast de la crisi i si s'ha resolt o bé ha esclatat definitivament. Catalunya Sí que es Pot té 11 diputats distribuïts d'aquesta manera: quatre d'Iniciativa, quatre de Podem, un d'Esquerra Unida i Alternativa, i dos independents, entre ells el seu president, Lluís Rabell.
La tercera crisi en quatre mesos
Després de formar-se a contra rellotge, Catalunya Sí que es Pot va concórrer a les eleccions del 27-S i en tot just quatre mesos ja ha patit tres crisis.
1. El diputat Gerard Bargalló, de Podem, electe per Tarragona, va renunciar a la seva acta de diputat 10 dies després del 27-S en transcendir que havia cobrat l'atur durant dos anys de forma fraudulenta i que la Tresoreria de la Seguretat Social li havia embargat els béns per no haver fet efectiu el seu deute. Després de fer-se efectiva la seva decisió, el va substituir la número dos de la llista, l'ecosocialista Hortènsia Grau. Podem Tarragona va reivindicar, sense èxit, que, per raó dels equilibris, aquest parlamentari li corresponia al partit lila.
2. El diputat Joan Giner, de Podem, va denunciar el passat 9 de novembre, en un article al seu bloc, pressions de Rabell i Coscubiela perquè votés en contra de la resolució independentista del 9-N. Giner era partidari d'abstenir-se en defensar el referèndum i no votar amb els partits del búnquer. Aquesta és la mateixa posició que ha mantingut Barcelona en Comú quan s'ha votat el text a l'Ajuntament. Giner va acatar la disciplina de vot però va denunciar les pressions.
3. Just després que Ada Colau hagi decidit impulsar un nou partit a Catalunya, transcendeix la crisi quan fa tot just tres setmanes que s'ha constituït el nou govern i encara no han entrat en funcionament les comissions.
En un document remès a més d'un centenar de persones dels cercles, els diputats de Podem sostenen que no tenen espai mediàtic i que s'han convertit “en simples espectadors de l'activitat parlamentària. És un espai on ICV fa i desfà a plaer”, diu el text. Els parlamentaris asseguren que aquesta situació s'arrossega des de fa tres mesos i no l'han pogut revertir i que han comunicat a Lluís Rabell, Joan Coscubiela (Iniciativa) i Joan Josep Nuet (EUiA) que l'actual estat de coses és “intolerable”, que cal fer un “canvi profund en el funcionament” i que si això no es reverteix, com demanen des de fa temps, “el grup tindrà els dies comptats”.
Per això, han presentat una proposta per millorar les relacions entre els socis i en la qual es constati que cap força tingui “supremacia” sobre l'altra i que té el seu origen en què en el protocol signat en el seu moment a Iniciativa li corresponia ser portaveu. “Però això no implicava que els diputats de Podem desapareguessin del mapa polític català”, denuncia el document remès a les bases. Segons el text, els dirigents d'Iniciativa van instar a resoldre la situació als qui van signar la confluència, però els diputats de Podem s'hi neguen, en sostenir que són els únics interlocutors vàlids i que les seves reivindicacions són innegociables.
“Crec en l'enorme necessitat de treballar junts més enllà de sigles, de partits i entitats […]. Però una cosa és treballar junts i una altra, al dictat”, diu el document, que presumiblement ha redactat Albano Dante Fachín, que recalca que no es tracta de sortir més a la televisió, sinó de no “ser domesticats” i no acceptar les maneres d'actuar de “la vella política”. Les exigències són bàsicament que les compareixences mediàtiques i també, encara que en menor mesura, al ple, seran al 50% i a tenir el primer portaveu de la comissió del grup constituent.
