“No es tracta d’un pla de xoc, és la llei”
Els impulsors de la llei catalana que garanteix el dret a l’habitatge, la llum, l’aigua i el gas pressionen Puigdemont perquè apliqui la norma
Els col·lectius que van impulsar la iniciativa legislativa popular (ILP) que es va aprovar el 29 de juliol de l'any passat per unanimitat al Parlament de Catalunya i que garanteix que tothom tingui dret a sostre, llum, aigua i gas ja s’han adreçat per carta oberta al nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per recordar-li que la llei s’ha de complir.
Perquè tot el redactat es pugui aplicar, encara falta desplegar convenis i reglaments, sense els quals, l'ambiciosa llei, “la més garantista del sud d’Europa”, segons els seus impulsors, queda en ben poca cosa. La missiva dirigida al president està firmada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC i demana al president “voluntat, determinació i coratge” ja que, fins ara, “els desnonaments, els talls de subministraments i els deutes de per vida no s'han aturat encara a Catalunya”, lamenta l’escrit.
En declaracions al diari EL PAÍS, Carlos Macías, portaveu de la PAH, va criticar que s’hagi inclòs la política de desnonaments zero en els acords que Junts pel Si va tancar amb la CUP a canvi d’investir Carles Puigdemont, president de la Generalitat: “No es tracta d’un pla de xoc, és la llei”, recorda.
Però perquè avanci la llei encara hi ha pendent desenvolupar el reglament de segona oportunitat, que ha de permetre condonar el deute que les famílies hagin anat acumulant en no poder pagar la hipoteca. També és urgent, segons adverteix Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, el conveni que la Generalitat ha de tancar amb les empreses subministradores d’aigua, llum i gas per forçar aquestes companyies a fer-se càrrec dels deutes que les famílies que no poden pagar els rebuts vagin acumulant.
Campuzano i Macías recorden que tant els bancs com les empreses que subministren energia, “estan gestionant drets i estan guanyant molts diners”, i que és per aquest motiu que l’Administració pública els ha de demanar responsabilitat social.
Aquestes entitats van reunir 150.000 signatures perquè la seva proposta es discutís al Parlament; després van pressionar els partits polítics, amb escraches inclosos, perquè el text s’acabés aprovant per unanimitat; un cop aconseguida aquesta fita, han format un miler de tècnics de diferents ajuntaments catalans per encàrrec de la Generalitat perquè sàpiguen aplicar la nova llei i han fet arribar el nou text a tots els jutjats de Catalunya. Ara, preocupats pel temps que ha passat sense que s’apliqui la llei, han començat la pressió cap al nou president perquè la llei acabi sent una realitat.
