Selecciona Edició
Connecta’t

La Unió Europea investiga ara Iberpotash per ajudes d’Estat

La Comissió analitza si la companyia minera va obtenir avantatges davant d’altres competidors gràcies a recursos públics

La muntanya de residus salins del Cogulló, a Sallent.
La muntanya de residus salins del Cogulló, a Sallent.

La Comissió Europea ha anunciat que obrirà una investigació exhaustiva per determinar si Iberpotash, la companyia que explota les mines de potasses del Bages, es va beneficiar d’ajudes d’Estat que li van oferir un avantatge competitiu respecte als seus competidors. L’expedient té el seu origen en una denúncia presentada davant la Unió Europea el 2012 i s’afegeix a les que ja té obertes per un suposat incompliment de la directiva del marc de l’aigua i de la gestió de recursos miners.

Ara la investigació de l’Executiu comunitari se centrarà en dos fets concrets. Si la Generalitat –tot i que la denúncia es canalitza a través del Govern espanyol va posar una fiança excessivament baixa a la companyia tenint en compte la directiva sobre recursos de les indústries extractives de la UE i si l’Administració autonòmica va assumir el cost del recobriment físic d’una de les escombreres on Iberpotash aboca el material de rebuig de las seva activitat sota terra.

En el primer cas, els experts comunitaris hauran d’aclarir si la garantia financera de dos milions d’euros era massa baixa. En el segon, si l’Administració autonòmica va pagar en “la seva totalitat” els 7,9 milions d’euros que va costar recobrir la muntanya de sal per pal·liar la contaminació del subsòl. “Si això es confirma, suposaria una infracció del principi de qui contamina, paga, ja que hauria estat una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja en lloc de l’empresa responsable de la contaminació”, assenyala un comunicat de premsa de la Comissió Europea.

La competència d’Iberpotash va denunciar davant la Comissió Nacional de Competència i davant la Unió Europea un cas de dúmping ambiental, argumentant que la filial espanyola del grup israelià ICL es beneficiava de recursos públics per fer competitiva la seva activitat. En aquests dos casos esgrimits, la Unió Europa ha trobat que poden haver-hi indicis d’aquestes ajudes, però n’ha descartat altres, com la inversió realitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua per reduir l’impacte de la contaminació salina al riu Llobregat.

El procediment que s’obre ara serà llarg, ja que es continuarà demanant informació a la Generalitat. Si no s’acaba arxivant el cas, Espanya i la Generalitat podrien enfrontar-se a una multa milionària.

MÉS INFORMACIÓ