Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat només va gastar el 22% del fons de pobresa energètica el 2015

Un total de 3.770 famílies catalanes han rebut l’ajuda per fer front a les factures de subministraments bàsics

Un total de 3.770 famílies catalanes que pateixen pobresa energètica han rebut l'ajuda de la Generalitat per fer front a les factures de subministraments bàsics. Dels cinc milions d'euros que s'havien pressupostat per pagar els rebuts el 2015 només se n'ha gastat el 22%, 1,1 milions. Les entitats socials estan desconcertades per la diferència abismal entre les necessitats que veuen en el seu dia a dia i el resultat del mecanisme dissenyat per l'anterior Govern, que contrasta amb el gran esforç que es fa des del món local o des de Càritas i Creu Roja. Les dades, a què ha tingut accés aquest diari, es desprenen de la resolució d'ajudes del fons d'atenció solidària de subministraments bàsics per al 2015.

Un veí de Girona, sense subministrament elèctric.
Un veí de Girona, sense subministrament elèctric.

Aquest document, signat el passat 21 de desembre per l'exconseller d'Empresa Felip Puig, revela que el departament va rebre un total de 4.150 peticions d'ajuda per part d'empreses subministradores i ajuntaments. El 9% van ser rebutjades. En total es van lliurar 1,1 milions d'euros per sufragar les 3.770 ajudes aprovades.

El procediment del fons, aprovat a l'agost del 2015, especificava que les famílies que no poguessin fer front a les seves factures havien de portar a les empreses un informe dels serveis socials municipals on s'especifiqués la seva condició de vulnerabilitat, amb una data posterior a l'1 de gener de l'any passat. Entre setembre i octubre, les empreses havien de comunicar a Empresa quantes sol·licituds tenia. La Generalitat revisava la documentació i posteriorment lliurava els diners.

Endesa va ser la que més peticions va presentar (2.400) i la que més diners va rebre del fons (726.427 euros). En la llista, de 26 entitats, la segueix Gas Natural (861 peticions, 259.257 euros) i Agbar (505, i 94.066 euros). També figuren els ajuntaments de Mollet del Vallès (23, i 3.982 euros) i Figueres (97, i 13.937 euros). El 97% de les denegacions, per la seva banda, corresponen a sol·licituds fetes per Gas Natural.

Ajuntaments i entitats

3.770 són moltes o poques ajudes? Per què no hi ha més ajuntaments a la llista? Des d'Empresa confirmen les xifres encara que no valoren l'abast de la cobertura. Una portaveu insisteix, no obstant això, que a ningú se li talla el subministrament si té l'informe dels serveis socials. Al març de l'any passat, Puig va informar en el Parlament que, durant el 2014 i en els primers quatre mesos del 2015, s'havien rebut 4.175 sol·licituds per no interrompre el subministrament, encara que no va aclarir quantes se'n van concedir.

El problema principal és que, ara com ara, no hi ha un diagnòstic real sobre l'impacte de la pobresa energètica a Catalunya. Hi ha una forquilla entre les 50.000 famílies que rebien algun tipus d'ajuda (d'acord amb un estudi del mateix departament) fins a les 683.000 persones que, segons l'Idescat, no poden mantenir casa seva a la temperatura adequada. Les empreses subministradores són les úniques que realment saben quants talls realitzen, però no desglossen les xifres per comunitats autònomes.

“Moltes persones recorren primer a les entitats socials o als ajuntaments, ja que paguen directament els rebuts”, sosté Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector. És el cas de l'Ajuntament de Barcelona: a l'octubre de l'any passat havia ajudat unes 4.000 persones (613.227 euros, el 20% del total de la partida destinada). L'Àrea Metropolitana, que agrupa 36 municipis, també va crear un fons propi de cinc milions d'euros per atendre els casos. Excloent Barcelona, s'han executat 800.000 euros encara que no especifiquen el nombre de beneficiaris. A l’Hospitalet, des del setembre de l'any passat, s'han donat 1.474 ajudes, per a les quals s'han destinat 214.140 euros.

Al llarg del 2014, la Creu Roja a Catalunya va destinar 55.000 euros per fer front als rebuts de llum, aigua i gas de moltes de les persones que atén. Càritas Barcelona, per la seva banda, encara no ha presentat la seva memòria de l'any passat, però en la de 2014 mostrava un augment del 24% en el nombre d'ajudes econòmiques directes, incloent-hi la pobresa energètica. Per a tot aquest paquet es van destinar més de dos milions d'euros. Les empreses subministradores, a més, defensen que tenen els seus propis programes d'ajuda.

“Des del 2008, la factura de la llum a Espanya ha pujat un 60% i la de l'aigua una mica més”, recorda Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). Illa exemplifica la vulnerabilitat a què s'enfronten moltes famílies posant com a exemple les persones beneficiàries del programa Hàbitat3, que administra pisos socials. “Una família que està allà, amb ingressos inferiors a 9.000 euros anuals, ja acollida a mesures de rebaixa com el bo social, ha de destinar 2.000 euros cada any a pagar la llum, l'aigua i el gas”, explica.

Ja en el passat, la Mesa havia demanat la Generalitat més comunicació als municipis i més publicitat de les ajudes contra la pobresa energètica. "En moltes oficines de serveis socials es desconeix que aquest fons existeix", denúncia Mercè Civit, de la comissió de serveis bàsics del Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya. I els tres, a més, coincideixen en dues coses: la paperassa que implica sol·licitar l'ajuda desestimula moltes persones. I, després de dos anys, la Generalitat segueix sense aclarir quina ha de ser la col·laboració econòmica de les empreses subministradores.