Selecciona Edició
Connecta’t

Una samarreta per embrutar

El Barça confia en la capacitat negociadora del seu president per desencallar la recerca d'un patrocinador després dels problemes sorgits amb Qatar

Ter Stegen durant un partit al Camp Nou.
Ter Stegen durant un partit al Camp Nou.

El proper 30 de juny acaba l'acord que el 10 de desembre de 2010 Sandro Rosell, sent president del FC Barcelona, va signar amb Qatar Sports Investment pel patrocini de la samarreta del club. Abans de convocar eleccions i ser triat president, Josep Maria Bartomeu tenia a la seva taula un preacord de renovació amb Qatar Airways per quatre anys que garantia al Barça 240 milions per quatre anys més la promesa d'un bo de 5 milions d'euros en el cas d'aconseguir una Champions durant aquest temps. En total, un mínim de 290 euros, nets, nets d'intermediaris. Ho va pactar Javier Faus, llavors vicepresident econòmic del Barça, i Laurent Colette director de màrqueting de l'entitat amb Akbar al-Baker, director executiu del Grup Qatar Airways, i Shiekh Abdul·là Bin Mohammed Saud Bin Naseer, en nom de QSI (Qatar Sports Investment). El pacte tenia el vistiplau, per descomptat, del xeic Hamad al-Thani i la benedicció de Bartomeu.

Les condicions de l'acord estaven redactades per les assessories jurídiques de les parts negociadores i només quedaven detalls mínims, com la grandària de la publicitat a la façana de l'estadi que havia de tancar precisament Colette en posteriors reunions. Però els documents no van arribar a signar-se, i mig de broma, però amb cert fons real, a la junta del Barcelona assenyalen com a culpable Joan Laporta, ja que els directius van convenir que, per petita que fos, hi havia la possibilitat que Bartomeu no guanyés les eleccions. Per això, van decidir deixar les mans lliures al nou president, fos qui fos i signar en cas que Bartomeu guanyés a les urnes la presidència, tal com va passar.

Bartomeu ha volgut ser massa espavilat i ara té un problema. No trobarà qui li pagui el que li donava Qatar”, asseguren experts en patrocini.

Va guanyar, però no va signar. Bartomeu va tornar a Qatar a l'octubre, amb el vicepresident Manel Arroyo i Colette, i la reunió, que havia de ser un tràmit, va acabar malament. Els negociadors de Qatar es van sentir ofesos i es van aixecar de la taula immediatament, ja que van considerar que el Barça estava trencant el pacte. El president va demanar més diners, defensant, textualment, “el lloc que ocupa el Barça al món del futbol”, esgrimint com a arguments el triplet recentment conquistat i la presència de Messi i Neymar a l'equip, i va demanar un mínim de 65 milions anuals. Colette va estar a les dues reunions, sap què hi va passar però està mut: “No vull fer cap tipus de declaracions”, va respondre a aquest diari. Es va deslligar del Barça en tornar d'aquella segona reunió i ara treballa pel Roma.

“Bartomeu ha volgut ser massa espavilat i ara té un problema. No trobarà qui li pagui el que li donava Qatar”, asseguren experts en patrocini lligats a clubs de Primera Divisió. Però ell, en canvi, diu sentir-se “tranquil i optimista”. A la junta, mig de broma mig seriosament, assumeixen que si no posen publicitat a la samarreta, “acabarem convocant eleccions”. Però asseguren que no se senten preocupats, tot i que no reben explicacions del president “pel bé de les negociacions”.

El tema és a les seves mans, a les d'Arroyo, el seu company de junta, i en un equip d'executius. L'informe que van encarregar al maig de l'any passat a una empresa britànica especialista en aquests temes preveu que una negociació d'aquest calibre requereix, almenys, vuit mesos de maduració. “La multinacional que estigui disposada a pagar el que demana el Barça ha de garbellar l'acord en diversos departaments abans de donar el vistiplau; no es decideix en un dia”, raonen diversos experts.

Bartomeu insisteix que està fent valer la marca Barça. I encara que es digui al club que la raó que impedeix una millora de l'oferta de Qatar té a veure amb les maniobres del president del PSG, Nasser al-Khelaifi —ha insistit al seu país perquè que el seu club sigui l'únic estendard en el futbol europeu— fonts coneixedores dels negocis del país ho neguen. “No és cert” apunten fonts coneixedores de les relacions internacionals del propietari del conjunt parisenc. “Al final, ell no fa res que no autoritzi el xeic Al-Thani. Nasser té el poder que té”. El problema sembla que és que Qatar no vol negociar a l'alça amb el Barça.

A més a més, al Barça se li obre un dany col·lateral. Nike pensava llançar el nou equipatge al maig, tal com acostuma a fer, per aprofitar la campanya turística, però l'entrada en la cadena de producció ja està fora de termini. La millor notícia que li poden donar des del club és que confeccioni les samarretes sense publicitat. Els executius de la signatura no baden boca, però els suspenen una reunió després d'una altra, l'última la setmana passada, per la qual cosa interpreten que el Barça no té res a dir sobre aquest tema. “Molta gent ens demana la samarreta sense patrocinador”, expliquen les empleades de la botiga de la Rambla, una de les de més volum de vendes.

Bartomeu, no obstant això, aguanta i espera; té la confiança dels seus directius, que el qualifiquen com “un tauró dels negocis”.