Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament valora mantenir Can Seixanta

L’antiga fàbrica tèxtil, situada al Raval i que data del 1833, es va vendre el maig passat a un grup d’inversió alemany

Un dels patis interiors de l'antiga fàbrica construïda el 1833.
Un dels patis interiors de l'antiga fàbrica construïda el 1833.

En ple centre de Barcelona, al barri del Raval, l'antiga fàbrica tèxtil Can Seixanta, pot tenir els dies comptats. La nau, que data del 1833 i que inclou els tres edificis situats als números 18, 20 i 22 del carrer Riereta –que la seva suma té el número 60 com a resultat–, va estar abandonada durant anys, fins que una desena d'associacions socials i culturals la van rescatar de l'oblit fa trenta anys. No obstant això, el mes de maig passat, la propietària d'aquest complex, que té més de 2.000 metres quadrats, va vendre els tres edificis al grup d'inversió alemany Jäger & Pachowiak per construir pisos de luxe i turisme, segons expliquen les entitats. L'executiu de Colau estudia ara les propostes dels dos bàndols.

L'edifici encunya l'origen de l'expressió popular “Això sembla Can Seixanta”, que al·ludeix, segons expliquen els veïns de la zona, a la desorganització del seu antic propietari per gestionar la fàbrica i la seva predilecció per la tabola, que aleshores es concentrava a Montjuïc. “Han passat 183 anys i l'expressió que dóna nom a aquesta nau no podia ser més actual”, lamenta Volker Herrmann, mestre de capoeira de l’Associació de Capoeira Palmares Barcelona, instaurat en un dels locals de l'antiga fàbrica i que ensenya aquesta modalitat d'origen afrobrasiler al barri des de fa més de 30 anys. “Estem a Can Seixanta des del 1983 oferint una alternativa social i esportiva per a la gent del barri i al juliol la propietària ens va comunicar que ens rescindia el contracte de lloguer”, explica Herrman.Can Seixanta no només té un valor històric, té un valor social. Les entitats hem treballat molt per rehabilitar aquest espai, sense l'ajuda de ningú i ara ens obliguen a deixar-ho”, argumenta Herrmann.

Un edifici històric sense catalogar

Clara Gil

D’origen noucentista, la construcció d'aquest edifici situat en ple cor del Raval, és un dels últims vestigis del Raval Industrial. Per a sorpresa de molts, aquest emblemàtic complex no està catalogat com a patrimoni de la ciutat. Segons explica el president de la cooperativa Sostre Cívic, Raül Robert, es tracta d’una de les últimes fàbriques que queden al centre de la ciutat. “Estem davant un edifici de gran valor històric que pot ser enderrocat per construir apartaments de luxe perquè cap govern s'ha responsabilitzat de declarar-lo patrimoni de la ciutat”, explica Robert.

La seva situació és similar a la del fotògraf Martí Llorens, fundador Rebecca Mutell de Factoria Heliográfica. Llorens imparteix tallers de fotografia del segle XIX, per als quals disposa de càmeres de banc òptic de l'època, restaurades per ells mateixos, i amb ampliadores per fer les còpies dels negatius així com d'una col·lecció inèdita de fotografies de les obres prèvies als Jocs Olímpics del 1992. “Estem aquí des de fa més de 15 anys i tenim material fotogràfic i càmeres que no podem portar a cap altre lloc perquè no disposem de prou espai. Si ens obliguen a marxar es perdrà material de gran valor històric”, lamenta Llorens. El seu contracte acaba d’aquí uns mesos, i estan esperant que l'Ajuntament els comuniqui una resposta. “Hem intentat parlar amb els nous propietaris, però mai rebem una resposta”, afegeix Llorens. La situació es repeteix a la resta de les entitats que lloguen l'edifici i a les dues famílies que viuen a la part residencial del complex. “Abans hi havia quatre famílies vivint amb contracte de lloguer fins al 2018. Dos van marxar després de les pressions rebudes i després dels talls de llum i aigua, però les altres dues famílies encara aguanten, amb por de ser desallotjades qualsevol dia”, expliquen les entitats.

Des que la propietària va anunciar els plans de venda del complex, les associacions, els veïns del Raval i la cooperativa Sostre Cívic, es van agrupar sota la plataforma “Salvem Can Seixanta”, per evitar que s'esfondri l'edifici. Des de l'Ajuntament, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, s'ha compromès a catalogar l'edifici com a patrimoni de la ciutat, principalment la part dels habitatges. El govern de Colau actua ara com a mediador entre els propietaris i les entitats i de moment la proposta de compra de l'edifici a càrrec de l'Ajuntament i de la cooperativa Sostre Cívic està sobre la taula. La proposta inclou també la rehabilitació de la zona d'habitatges i la construcció d'un espai públic per a gaudi dels veïns. Falta ara la resposta dels nous propietaris, amb els quals aquest diari va intentar contactar sense èxit.