Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA

I el guanyador és... dron!

El giny volador s’ha endut la votació pel neologisme de l’any, però... què passa amb els mots perdedors?

Un dron aquàtic.
Un dron aquàtic. AP

L’error del concurs per triar el neologisme de l’any és fer creure que això de la llengua és una democràcia. No és una dictadura, tampoc. Si de cas, i si haguéssim de buscar-li un símil amb algun sistema polític, ens hauríem de decantar per un despotisme il·lustrat. Les coses són com han de ser a través d’un coneixement distingit (el que tenen els que en saben), i a partir d’aquí no hi hauria d’haver gaires miraments ni concessions a la majoria.

Consti que la proposta d’engegar un concurs per triar una paraula rellevant de tot un any de novetats lèxiques és una iniciativa estupenda. És una manera d’esperonar l’usuari de la llengua (en el cas del català, sempre tan proactiu) a tenir-hi una aproximació més lúdica, més amorosida, no tant basada en la clàssica aspror del que es pot dir i del que no, sinó entenent que la llengua és una entitat viva, en moviment permanent, i que coses que de bon començament són no normatives (perquè són estrangerismes, o vulgarismes, o etcètera) poden perfectament formar part de la llengua.

És sorprenent, però, el “premi” que assoleix la paraula guanyadora. Es tracta d’entrar-la al diccionari normatiu, això és, atorgar-li la catalanitat plena a partir de les votacions de la gent, una mica donant a entendre que, ni que sigui una mica, és la gent qui fa el diccionari. I així com l’any passat el mot guanyador va ser estelada, aquest any ha estat dron, que per obra i gràcia del sufragi universal podrà esmunyir-se entre el prefix dromo- (del grec, que vol dir “cursa”, i un dromòman podria ser un runner) i dròpax (antic emplastre usat per depilar-se). Celebrem-ho, ja tenim una paraula més.

La pregunta que convé fer-se és: i les altres? Dono per fet que, en tirar-se endavant el concurs, els seus promotors s’han assegurat que les paraules que hi han concorregut eren, de bell antuvi, susceptibles de ser admeses: indepe, gihadisme, viral, i que en cap cas s’hi han presentat mots bords, d’aquells que no entrarien al diccionari per molt que les masses, embravides, en demanessin l’admissió (àrbit, madafaca!). Així doncs, si a priori el victoriós dron era tan vàlid com cupaire, sobiranista, núvol, tacticisme i les esmentades fa un moment, per què aquestes pobres desgraciades no poden accedir al diccionari? De debò que en queden fora senzillament perquè han perdut un concurs?

Efectivament, sembla que això és així. Mirant el resultat de les votacions de l’any 2014, constatem que, com s’havia promès, estelada ja forma part del lèxic normatiu de la llengua, però, tristament, la resta de candidates, en principi igual de bones, s’han hagut de fotre: mediàtic, interanual, contacontes, estratosfèric o caçatalents segueixen sense entrada pròpia al diccionari, per molt que l’ús general en validi la pertinència i que les regles internes de la gramàtica les donin igualment per bones o ben formades. Ens trobem doncs davant una paradoxa: el concurs ha acabat servint no tant per incorporar un mot al diccionari sinó per barrar el pas indefinidament als perdedors.

I a la inversa: si el 2015 hagués guanyat cupaire, deixaríem el flamant dron a la cuneta? No hauria de ser la manera. Que es facin concursos que engresquin els parlants a estimar la llengua és motiu de letícia, però que els resultats d’aquests concursos afectin la validació de la nova terminologia equival a fer marrada dels principis amb els quals ens hem dotat per a l’elaboració dels repertoris lèxics. Si gihadisme, caçatalents o viral mereixen formar part del diccionari, què estem esperant?