Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

El factor codi postal

L'esperança de vida ha retrocedit a França i les autoritats hi busquen una explicació. En tot cas, l'augment de les desigualtats socials tindrà el seu reflex en la salut i expectatives de vida

França s'ha vist alterada aquesta setmana per una notícia que ha posat en evidència que el progrés no és sempre una línia ascendent. Per primera vegada en 46 anys, l'esperança de vida de la població francesa ha retrocedit. Mentre experts i sociòlegs hi buscaven explicacions, els francesos han descobert que el món ric occidental no està a resguard de tendències que abans es creien circumscrites a territoris en desenvolupament o fuetejats per catàstrofes incontrolables. Però ja hem vist altres vegades que també els canvis socials poden derivar en reculades. En el seu moment va provocar un fort impacte la caiguda de l'esperança de vida a Rússia després de la dissolució de la Unió Soviètica.

La pèrdua de la protecció social que caracteritzava el model soviètic va provocar un fort retrocés en els indicadors de salut i d'esperança de vida. A això s'hi van unir les conseqüències de les dures condicions de competitivitat que va haver d'afrontar per guanyar-se la vida una població acostumada al fet que l'Estat ho decidís tot. Les drogues i l'alcoholisme van ser factors que van contribuir a l'augment de la mortalitat prematura. Així, l'esperança de vida, que el 1988 era de 70 anys, va caure el 2007 fins als 65. Ara torna estar als 71 anys, però encara queda lluny de la mitjana europea.

De la mateixa manera, l'impacte de la sida en alguns països africans va ser tal que va llançar per terra bona part dels progressos que s'havien assolit. Per fer-se'n una idea: el 2006 l'esperança de vida a Botswana havia retrocedit 20 anys respecte a finals dels vuitanta. En aquest moment, un nen que naixés a Gaborone tenia una expectativa mitjana de vida de 34 anys, enfront dels 82 anys d'un nen que naixés a Tòquio. Tot i que el pitjor de la crisi de la sida ha passat i l'esperança de vida ha pujat fins als 47 anys, la bretxa entre Gaborone i Tòquio continua sent abismal.

Molta gent creia que el camí de la rica i estable Europa cap a la longevitat era ja imparable. Per això la notícia de la reculada de l'esperança de vida ha causat inquietud a França. No ha estat gaire: 0,4 anys per a les dones, i 0,3 per als homes. Però ha estat en només un any. A Espanya, que havia duplicat l'esperança de vida en quatre generacions, també va retrocedir una desena el 2012. En tot cas, les autoritats franceses s'han afanyat a trobar-hi les causes. I les han trobat en la grip i el clima.

La grip de l'any passat va mutar a mig camí i la vacuna que s'havia dissenyat no oferia prou protecció. Les autoritats franceses atribueixen a aquest factor 24.000 morts de més. Al juliol hi va haver una onada de calor, a la qual atribueixen 2.000 morts addicionals, i a l'octubre, una de fred, que va causar 4.000 morts més de les esperades. Donen aquestes dades l'explicació de la reculada? No ho sembla pas, ja que el 2015 es van produir 41.000 morts més que el 2014.

En realitat, la grip és un element a tenir en compte, però no són factors puntuals els que han de preocupar de cara al futur, sinó les tendències de fons que es poden estar produint i que l'explicació dels factors puntuals pot ajudar a emmascarar. Perquè la bretxa en l'esperança de vida també existeix a l'interior de les societats riques. I aquesta bretxa té a veure amb les desigualtats socials. Si augmenta la precarietat social i les desigualtats s'eixamplen, no trigarem a veure les conseqüències en les estadístiques de salut i d'esperança de vida.

En els treballs sobre desigualtats en salut s'utilitza amb freqüència un terme que il·lustra bé aquest fenomen: el factor codi postal. Amb aquest concepte es designa el conjunt de circumstàncies socials que determinen les expectatives de salut o de vida d'una persona en funció del lloc on viu. Perquè la salut depèn de la genètica, per descomptat, però també de l'estatus social i de l'entorn. La Xina, per exemple, té un gran problema de contaminació ambiental que llastra la salut de tota la seva població. Però un estudi recent va trobar diferències de mortalitat relacionades amb la diferent exposició als contaminants. Així, els habitants situats al nord del riu Huai viuen de mitjana 5,5 anys menys que els del sud, i la raó és que al nord es van aplicar mesures que van afavorir l'ús intensiu del carbó.

A Barcelona, els habitants del barri del Raval tenen de mitjana una esperança de vida sis anys inferior als de Pedralbes. Està clar que en aquest cas no és la contaminació, sinó el diferent nivell de vida, educació i accés als serveis els que donen lloc a aquesta diferència. És, doncs, previsible que l'augment de les diferències socials que exposa l'últim informe d'Oxfam Intermón engrandeixi també la bretxa en la salut i l'esperança de vida.