_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Escenari penós

Rajoy fa un pas tàctic que hauria de ser un adéu definitiu. Sánchez queda en mans d’Iglesias

Mariano Rajoy, durant la seva conferència de premsa a la Moncloa després de l'audiència amb el Rei.
Mariano Rajoy, durant la seva conferència de premsa a la Moncloa després de l'audiència amb el Rei.JAVIER SORIANO (AFP)

Per si hi ha dubtes sobre la difícil situació de Mariano Rajoy i la seva pèssima gestió de la crisi desfermada després de les eleccions del 20 de desembre, ara sorprèn amb un suposat moviment tàctic per guanyar temps i confondre el rival. Això és el que aquest país necessita ara? Aquesta és l'atenció que els nostres dirigents mostren als interessos nacionals en una conjuntura complexa? És dubtós que aquest pas li doni nou oxigen, però encara que fos així, això només li importa al mateix Rajoy.

Editorials anteriors

La seva decisió de declinar l'encàrrec del Rei de formar Govern respon, pel que sembla, a la voluntat de moure els partits amb els quals pretén comptar en el projecte de gran coalició defensat per ell des del principi, basat a reunir 250 diputats entorn d'un futur Govern encapçalat pel PP; bé sigui una coalició formal amb Ciutadans i el PSOE, bé un pacte parlamentari amb prou garanties per donar suport a un Govern del PP en minoria. Cap d'aquestes fórmules és convenient per a l'estabilitat futura. El PP, com ha constatat Rajoy, té una àmplia majoria en contra seu avui, però també la tindrà demà, la setmana que ve i fins que no trobi un candidat a la presidència amb més opcions de crear consens que l'actual president en funcions. Per això, l'única contribució seriosa que pot esperar-se d'ell a hores d'ara és la seva veritable retirada.

No és gaire millor la situació de Pedro Sánchez, a qui ahir Pablo Iglesias va parar una trampa en forma de Govern de coalició de la qual faria bé de sortir al més aviat possible o seguir la senda de Rajoy.

A la vista del nou escenari, el Rei ha convocat una altra ronda de consultes a partir de dimecres, amb prou temps, per tant, perquè es facin contactes i negociacions en els propers dies.

La compareixença d'Iglesias després de la seva audiència amb el Rei va sembrar el desconcert a les files socialistes, en fer la sensació que hi ha possibilitats d'un Govern de coalició entre el PSOE i Podem. Per dramatitzar més la situació, Iglesias, decidit a trencar el tauler a cada ocasió que se li presenta, va utilitzar el Rei com a frontó per fer un joc amb el qual va pretendre descol·locar els presumptes adversaris, fins al punt que Sánchez, rebut a la Zarzuela després d'Iglesias, va haver d'assabentar-se per Felip VI dels plans del cap de Podem. Una situació rocambolesca, justificada mel·lífluament per Iglesias ni més ni menys que pel respecte institucional a causa del cap de l'Estat.

No hi ha cap utopia en Iglesias a l'hora d'exigir el càrrec de vicepresident per a ell, ni de plantejar una quota de ministres que ell ja té decidits, o en la insòlita forma de perdonar-li la vida al secretari general del PSOE, amb el benentès que només a ell podrà agrair-li ser president. Si aquestes són les bases sobre les quals pot negociar-se la coalició PSOE-Podem, Pedro Sánchez no només hauria de reconsiderar-ho seriosament, sinó que ahir mateix hauria d'haver sortit enèrgicament a defensar el bon nom del seu partit i dels seus votants en lloc d'agrair temerosament una oferta que no és més que un bast caramel enverinat.

No es veu aquí la menor intenció de dur a terme una transacció lleial. El més lògic és que primer es parli i es negociï amb el partit o partits que corresponguin, i després s'acudeixi al cap de l'Estat a exposar els resultats i les possibilitats de cada opció. Un professor de Ciència Política ho sap perfectament, però Iglesias prefereix ignorar-ho per destrossar el joc dels altres actors i atrapar-los per on menys s'ho esperen, gràcies al seu domini de l'art escènic. El cap de Podem demostra així fins on arriba la seva competència en el politiqueig.

Els dirigents socialistes dubten, com els seus electors, del paper que ha de jugar el partit en la formació de Govern. D'una banda han mantingut que mai donaran suport a Rajoy; de l'altra, no és confiança ni fiabilitat el que Iglesias destil·la quan diu que està disposat a donar suport a Sánchez com a cap de l'Executiu en condicions draconianes només uns dies després de criticar-lo als quatre vents.

Tant si la legislatura arrenca com si els intents d'investidura finalment fracassen, tota la pressió recau sobre Sánchez. Rajoy el posa en la tessitura de triar entre el PP o Podem. La curta distància en sufragis entre els partits d'Iglesias i Sánchez (entorn de 300.000) ha obert un bulevard a Podem per dur a terme en unes futures eleccions el sorpasso no aconseguit el 20-D, i aquest objectiu condiciona tota la seva estratègia.

És difícil imaginar un aliat menys fiable, perquè l'estratègia d'Iglesias no és cap altra que explotar les contradiccions i les debilitats del PSOE, els vots del qual es vol quedar. Tota aquesta oferta tan generosa podria representar simplement el primer acte de la campanya per a les noves eleccions. Però ni tan sols això és el més significatiu del seu gest d'ahir. Fer servir el Rei com a frontó per fer un joc que descol·loqui els receptors del seu missatge és una fita més en la seva carrera de falta de respecte a les institucions. Primer, un número en la sessió constitutiva del Congrés; i ara, la utilització del Rei per accentuar la sensació de debilitat de Sánchez. Ja n'hi ha prou d'intentar enredar la galeria una vegada i una altra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_