_
_
_
_
_

Javi Gracia: “Dubtar és l’essència de la meva feina”

El tècnic del Màlaga explica la seva metodologia de treball abans d'enfrontar-se al FC Barcelona

Jordi Quixano
Javi Gracia, entrenador del Màlaga.
Javi Gracia, entrenador del Màlaga.Jorge Zapata (EFE)

És dijous i, com gairebé cada dia, Javi Gracia (Pamplona, 45 anys) ocupa les hores entre el camp de futbol i l'oficina de la ciutat esportiva del Màlaga entre papers, vídeos, informes, trucades… “He arribat a les 8.00 i me n'aniré a les 21.00”, explica sense un besllum de queixa; “bé, és la meva professió i m'encanta”. Els jugadors li diuen pesat en to còmplice, però es reconeix metòdic, constant i professional fins que arriba a casa, quan vol gaudir de la seva família i desconnectar, per més que si fan algun partit per la televisió se'l mira. Com el de la Copa que va enfrontar l'Athletic amb el Barça, el seu rival d'avui (16.00, Canal + Liga).

Pregunta. Com es planteja el duel contra el FC Barcelona?

Resposta. Amb il·lusió i ganes d'enfrontar-nos a un dels millors. Sabem de la dificultat que té, però cada partit el preparem igual, amb feina setmanal i sense grans diferències entre el cuer i el líder.

P. Com és la seva metodologia?

R. Amb el cos tècnic duem una rutina. Normalment, ens avancem diverses setmanes als propers compromisos amb imatges i anàlisis de com ataquen o defensen, de les transicions, del joc col·lectiu i individual… I la setmana del partit fem l'empenta a com orientar els entrenaments per confeccionar el partit, el joc, la pilota parada... També donar als jugadors el missatge el més mastegat i concís possible.

P. Té aquest moment d'inspiració en el qual creu trobar la clau per superar el rival?

El paper del tècnic és adaptar-se a la realitat i això determina l'equip

R. Moltes vegades dubto. Però m'agrada dubtar perquè això és evolucionar; és l'essència de la meva feina. Encara que en ocasions sí que hi ha casos en els quals et sents tranquil o dominador de la situació perquè penses que saps com anirà el partit. “Pressionarem per aquí” o “si els busquem per allà…”. Són moments; encara que després no té per què coincidir amb el resultat.

P. Pot sentir-se tranquil contra el FC Barcelona?

R. Sí, quan acaba el partit i no t'has d'enfrontar amb ells fins a la següent volta.

P. Però el seu Màlaga només ha rebut un gol del Barça en els tres últims partits i el va guanyar al Camp Nou el curs passat. Té la fórmula per frenar-lo?

R. El mèrit és dels jugadors perquè són els que desenvolupen la feina que s'ha plantejat. Però no crec haver trobat una manera de parar-los. I si ho cregués tampoc ho diria, no sigui que s'enfadin i ens facin un set.

P. Es pot fer mal al FC Barcelona amb la defensa abans que amb l'atac?

R. Contra ells difícilment guanyes en possessió. Per la qual cosa et tocarà defensar més que atacar. Per això cal fer-ho bé i assentar les bases des d'aquí. Però no només davant el Barça, sinó que estendria la premissa a tota aquesta temporada perquè amb pocs gols traiem rendiment als pocs que encaixem. El nostre equilibri passa ara per aquí i fer una altra cosa posaria en risc les nostres opcions de sumar punts.

Ha d'haver-hi talent per aspirar a fites que en cas contrari són inassolibles

P. No li queda més remei que acceptar aquesta realitat?

R. El paper de l'entrenador és adaptar-se a la realitat i aquesta capacitat determina l'equip. He estat en conjunts dominadors en una altra categoria, on hem estat màxims realitzadors. Però un ha de ser conseqüent i ajustar-se al tipus d'equip que pot arribar a ser. Han d'existir una sèrie de comportaments en el joc innegociables, però també molta adaptació. Encara que… esclar que m'agradaria dominar i tenir sempre la iniciativa com el Barça!

P. Ja són varis els equips que han arribat al límit del permès amb esbroncades contínues. El Màlaga jugarà així?

R. Cal veure els enfrontaments anteriors per tenir la resposta. No destaquem per ser durs. Encara que de vegades és inevitable que hi hagi més situacions de contacte per l'alta possessió que acumulen. Però en cap cas serem poc esportius.

P. Quin és el missatge que més els ha repetit als seus jugadors aquests dies?

R. Que és possible.

P. Considera que la feina pot suplir la qualitat?

R. Fins a cert punt. Treballant es pot fer molt i per això li dedico tant temps a la professió. Però ha d'haver-hi prou talent per aspirar a certes coses, a objectius que en cas contrari són inassolibles.

Al xeic l'he vist poc; és una relació diferent. Però es preocupa del club”

P. En quin grau els ha afectat les successives vendes de jugadors com Darder, Samu, Juanmi, ara Amrabat…?

R. És difícil, però preferim no lamentar les absències. Jo no vaig viure l'etapa anterior, quan econòmicament el club estava millor. Però el pitjor és acostumar-se a les coses bones i després no ser capaç de gaudir amb el que es té.

P. Encara que aquestes baixes es van notar d'inici i es va posar en dubte el seu lloc de treball, oi?

R. De nou, és la realitat de l'entrenador; la necessitat de resultats perquè la seva feina tingui continuïtat. Crec que això es combat dedicant-se al màxim a la professió per poder gaudir-la mínimament. Però veure que els jugadors es deixen la pell per una persona és la millor recompensa possible.

P. Com és, en qualsevol cas, la seva relació amb el xeic?

R. L'he vist poques vegades. Però sempre està pendent de l'equip i contacto amb ell per missatges abans i després dels partits. Últimament també està pendent de terceres persones per solucionar problemes. És una relació diferent, però es preocupa pel club.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_