Selecciona Edició
Connecta’t

I ara, el bressol de Sixena

La subhasta d’una nova obra procedent del monestir d’Osca pot tornar a enfrontar les comunitats de Catalunya i Aragó

El bressol de plata de Sixena que es ven en una sala de subhastes de Barcelona.
El bressol de plata de Sixena que es ven en una sala de subhastes de Barcelona.

Vilanova de Sixena està tristament de moda. Dues comunitats veïnes com Aragó i Catalunya es disputen als tribunals béns patrimonials creats en aquesta localitat d'Osca, en concret al Reial Monestir de Santa Maria. Des del 2014 Aragó reclama com a seus 97 objectes conservats al MNAC i al Museu de Lleida per, acusen, vendre's il·legalment. Al començament d'aquesta setmana s'ha celebrat el judici per resoldre si les pintures de la sala capitular del monestir, que s'exposen a les sales del romànic del MNAC, es van arrencar per salvar-les de la destrucció, com defensa Catalunya, o espoliades, com assegura Aragó, i si té validesa o és fals l'acord que van subscriure les monges de l'orde de Sant Joan i la Generalitat. Ara, un nou element se suma a aquesta llista de disputes i acusacions. Es tracta d'un petit bressol de plata de finals del segle XVI o començaments del segle XVII que es ven entre 10.000 i 12.000 euros a la casa de subhasta Setdart de Barcelona.

La polèmica està servida. El llit està catalogat com a patrimoni cultural català des del 1994, per la qual cosa Catalunya pot exercir el dret sobre ella. Si algú la compra, inclòs Aragó, la Generalitat pot negar-se a deixar que abandoni territori català. A més, des de la conselleria de Cultura asseguren que no s'ha notificat que es posi a la venda, tal com prescriu la llei de patrimoni. Per això, els serveis jurídics de la Generalitat ho estan estudiant. El mateix asseguren des del govern d'Aragó, després de conèixer-ne l'existència i la venda. “S'està estudiant com ha arribat aquesta peça a la subhasta, la legalitat de la seva venda i la possibilitat de licitar per comprar-la, però, ara com ara, no s'ha pres cap mesura”, expliquen.

La resta dels objectes del lot que es venen en subhasta amb el bressol.
La resta dels objectes del lot que es venen en subhasta amb el bressol.

El bressol, de 31 per 28 centímetres, el moble de plata, i el Nen Jesús d'uns 10 centímetres tallat en ivori, va arribar a la sala de subhastes de la mà dels seus actuals propietaris, “fills d'una senyora que la va rebre com a agraïment per les donacions i per haver cuidat les monges”, expliquen des de la casa de subhastes, que aclareix que els seus propietaris disposen de tota la documentació, però no poden confirmar quan els el van donar les monges. En el mateix lot es venen uns quinze objectes com canelobres, encensers, cadires, cistells i atuells, tots minúsculs i de tipus ritual.

El bressol és una de les peces que la priora Angelita Opi va lliurar el 10 d'abril del 1972 al MNAC, tal com recull un document de conveni de dipòsit indefinit signat per Joan Ainaud de Lasarte, director dels museus d'Art de Barcelona, i ella mateixa, en el qual s'especifica que “podrà retirar-los en tot o en part mitjançant avís verbal”. I així ho va sol·licitar al desembre del 1992. Al·legant valor sentimental, les monges van demanar que se'ls retornessin 23 peces, una de les quals és el famós bressol. El museu les hi va lliurar al març del 1993 i la Generalitat les va catalogar al gener del 1994, segons un document de la conselleria de Cultura.

Vista zenital del bressol de Sixena que està a la venda.
Vista zenital del bressol de Sixena que està a la venda.

Al març, més judici

El judici celebrat aquesta setmana a Osca, que decidirà sobre la destinació final de les pintures de Sixena, va quedar en suspens a l'espera que es produeixin dues declaracions considerades com a necessàries. El 7 de març ho farà María Virginia Calataiud, la monja que resideix al convent de Salinas de Añana, Àlaba, per determinar si té poder de delegar al govern de la DGA per reclamar les pintures, tal com la part aragonesa va assegurar en presentar un document vaticà, datat aquest mateix mes, en el qual la nomena comissària pontifícia de tots els monestirs santjoanistes d'Espanya. Catalunya assegura que no té representació jurídica per fer-ho.

Els conflictes per aquests béns de Sixena poden enquistar-se com ho està el de les 113 obres d'art de la Franja, obert des del 1995 quan es va crear la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. Uns i altres alteren la relació de bon veïnatge que hauria de regnar entre Aragó i Catalunya. Els nous aires que viu la conselleria de Cultura, després de l'arribada de Santi Vila, poden ajudar a superar la situació. Serà en bé del patrimoni.