Selecciona Edició
Connecta’t

Tura i Fernàndez acaben en taules

L’exconsellera d’Interior i l’exdiputat de la CUP debaten sobre models policials esquivant el setge al Parlament o ‘Ciutat Morta’

Montserrat Tura i David Fernàndez entren plegats a l'auditori. Volen demostrar “bon rotllo”. Són al Centre Cívic de la Salut, a Badalona, per debatre sobre seguretat. Eviten parlar del setge del Parlament, passen de puntetes per casos de tortures policials. Somriuen, fins i tot semblen amics. El procés també els ha acostat una mica. En una mena de parèntesi de normalitat en l'agenda informativa, durant la conferència no es parla de fulls de ruta, processos constituents o futures repúbliques sinó de com posar solució a fets palpables d'avui.

L'exdiputat David Fernàndez i l'exconsellera Montserrat Tura.
L'exdiputat David Fernàndez i l'exconsellera Montserrat Tura.

Tura i Fernàndez, ella exconsellera d'Interior i Justícia, ell exdiputat de la CUP –veu política dels antisistema–, han inaugurat dos dies de jornades sobre seguretat organitzades per l'Ajuntament de Badalona. Bona part dels ponents de les conferències són propers ideològicament a la força dominant a l'Ajuntament, Guanyem Badalona –formada per Podem, la CUP i Procés Constituent–. Hi participen quatre representants d'ajuntaments catalans governats per les confluències d'esquerres Guanyem Badalona, Barcelona en Comú, Compromís per Cerdanyola i per la CUP –Berga–; també hi participa la tinenta d'alcalde de Saragossa, Elena Giner –de la coalició d'esquerres Saragossa en Comú–, i el regidor de Seguretat de Pamplona, Aritz Romero, de Bildu. Cap participant és d'ajuntaments gestionats per partits de dretes, i de la trentena de ponents només hi ha quatre representants de cossos policials. En aquest context no és estrany que la meva veïna de cadira considerés Tura com una representant dels sectors conservadors de la societat. El duel entre ella i Fernàndez s'esperava amb expectació mediàtica i un punt de morbositat malgrat que finalment no s'ha produït cap xoc perquè tots dos ho han evitat. En comptes d'això han filat una mena de partida de tennis taula, inofensiva, replicant-se amb experiències sobre el funcionament de les forces de l'ordre.

Models per a la Brimo

Tura ha repetit que la CUP està obsessionada amb la brigada mòbil (Brimo) dels Mossos d'Esquadra, malgrat que hi ha d'altres assumptes cabdals per a la societat com la lluita contra el crim organitzat. L'exconsellera i exdirigent del PSC ha acusat implícitament el PP de dissenyar la llei de costes sabent que el principal beneficiat serà el blanqueig de diners de grups mafiosos. Fernàndez ha assegurat que cada any es presenten entre 80 i 90 denúncies per abusos de força dels Mossos, però també ha replicat que la CUP ha demanat insistentment al Parlament un augment de la dotació de recursos per a la secció de mediació de conflictes, on només hi ha 18 agents. Tura ha volgut posar-se al lloc de les unitats de la Brimo apuntant que cada cop han d'aguantar més pressió i això es demostra amb la cada cop més feixuga roba de protecció amb què treballen. L'exconsellera ha afirmat que la manera d'evitar conflictes en manifestacions seria adaptar el model nord-europeu, que, segons Tura, es basa a destinar un nombre d'agents antidisturbis molt més elevat que el dels manifestants, i dissuadir així possibles brots de violència.

Un altre punt on Fernàndez i Tura han diferit és en política penitenciària. Fernàndez ha estat contundent advertint que els presos surten de la presó amb menys opcions de rehabilitar-se però Tura ho ha descartat: “Catalunya és l'únic lloc d'Europa on el 90% dels reclusos fan algun tipus de curs –formatiu–”. L'exdiputat de la CUP ha recordat que cada mes se suïciden com a mínim dos presos catalans i que la mitjana del temps a presó són 3.000 dies.

Paduraru i ‘Ciutat morta’

L'únic moment en què Tura i Fernàndez s'han enfrontat per casos de violència policial ha acabat en taules. Tura ha denunciat que el documental Ciutat Morta, sobre el suïcidi de Patrícia Heras, tergiversava algunes informacions; en concret ha negat que els interrogatoris dels detinguts pels successos del 4-F del 2006 es produïssin a la comissaria de les Corts: “No pot ser perquè la comissaria en el moment dels fets estava en construcció”. Fernàndez ha dit que és indignant que els dos agents de la Guàrdia Urbana acusats de tortures durant aquells interrogatoris estiguin prejubilats amb unes condicions econòmiques que ha comparat amb les pensions que van rebre els policies i els membres del GAL que van assassinar Lasa i Zabala. Tura també ha desvelat que com a consellera de Justícia va rebre 57 peticions per avalar indults i que només ho va fer en dos casos, el d'un jove de 18 anys que avui és regidor –no ha volgut revelar-ne la identitat– i el de Lucian Paduraru, un ciutadà romanès que va ser detingut per error el 2006 i que va ser brutalment colpejat per agents dels Mossos d'Esquadra. Cinc policies van ser condemnats el 2009 a penes de fins a sis anys de presó. Els agents van ser indultats el 2012. Tura ha insistit que les tortures no es van produir perquè Paduraru, que era hemofílic, només tenia les marques del contacte habitual amb el cos quan es produeix l'arrest.

Tura ha estat més encertada plantejant la importància d'un urbanisme obert i la necessitat de reduir la densitat demogràfica en certs barris per evitar delinqüència. Ella i Fernàndez han coincidit que el bé públic ha de dissuadir la creació de “l'arquitectura de la por”, els guetos de rics que concentren recursos d'esquenes a la resta de la ciutat. Fernàndez ha assegurat que les 10 principals fortunes de Catalunya acumulen un patrimoni equivalent a 5 cops les retallades que s'han aplicat a Catalunya. “Com deia Sant Ambrosi, qui és ric és lladre o és fill de lladre”, ha sentenciat l'estrella de la CUP.