Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Junts pel Sí i la CUP inicien una nova batalla pels Pressupostos

Els grups discrepen abans d’asseure’s a parlar dels comptes del 2015

La nova batalla entre Junts pel Sí i la CUP comença a ocupar el panorama polític quan encara se senten els ressons dels tres mesos de negociacions que van fructificar en la investidura de Carles Puigdemont. El nou Govern s'està emmotllant als despatxos amb el primer gran repte de la legislatura: aprovar uns Pressupostos que permetin aplicar el pla de xoc social en un escenari de contenció pressupostària. La CUP ja ha anunciat que no posarà la tasca fàcil i mantindran "el puny tancat davant les retallades". Els anticapitalistes ja han posat una primera condició damunt la taula: recuperar l'impost de successions.

Junts pel Sí i la CUP començaran a negociar durant les properes setmanes, però el primer intercanvi de declaracions ja ha posat sobre la taula les diferències entre les dues formacions. La diputada anticapitalista Eulàlia Reguant, en una entrevista al diari Ara, va apostar per ampliar l'impost de successions, un punt al qual es va negar el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, a TV3. ERC i CDC ja van recuperar part del gravamen de la retallada que va fer el primer govern d'Artur Mas. Segons fonts de l'Executiu, el 2015 la recaptació va passar de 160 a 500 milions. "No es tocarà més", va resoldre Junqueras, que va considerar que tornar-ho a fer podia comportar a una "pèrdua de capacitat recaptadora".

Els encarregats de redactar els nous Pressupostos començaran la tasca a mitjan febrer, una vegada el Govern hagi aprovat una pròrroga dels comptes que permeti adaptar l'estructura de despesa al nou repartiment de departaments i aplicar les primeres mesures del pla de xoc social: les relacionades amb la pobresa infantil, la pobresa energètica i els desnonaments.

La resta, el gruix de les accions, hauran d'esperar a uns nous comptes. Junts pel Sí buscarà implicar la CUP en la redacció dels Pressupostos per facilitar el posterior tràmit parlamentari. Els anticapitalistes volen que els seus militants segueixin tot el procés perquè l'aval o el rebuig als comptes no divideixi l'organització, com ho va fer la investidura.

Junts pel Sí ha iniciat l'estratègia per preparar les negociacions, aparentment ambigua: d'una banda, defensa que només amb els Pressupostos es podrà aplicar tot el pla de xoc, com va apuntar la consellera de Presidència, Neus Munté. De l'altra, com va exposar Junqueras, apunten que una pròrroga és viable. La CUP també segueix el seu camí, insistint que l'estabilitat del procés sobiranista no implica aprovar els comptes. Els dos partits volen que Catalunya Sí que es Pot es pugui sumar a l'aprovació de mesures socials, però ahir Lluís Rabell ja va allunyar la possibilitat d'avalar els comptes.

Poc marge de maniobra

Junqueras va assegurar que els Pressupostos de l'any passat ja es van elaborar amb prou flexibilitat perquè "fossin útils" en cas d'haver de prorrogar-los aquest any. No obstant això, va admetre que les mesures del pla de xoc resten marge de maniobra, especialment quan l'Executiu català s'ha compromès a apujar el sou als empleats públics un 1% i a restaurar en tres anys la paga que se'ls va suprimir el 2012.

Fonts de l'Administració van recordar que la pròrroga pressupostària afavoreix les retallades, ja que actua com a fre a la despesa. No obstant això, Junts pel Sí i la CUP han plantejat per a aquest any un escenari en el qual hauria de produir-se una expansió de la despesa, més fàcil de tirar endavant amb uns comptes públics".

No obstant això, aquest augment de la despesa estarà condicionat als recursos disponibles. La Generalitat gasta una mitjana de 24.000 milions a l'any, mentre que ingressa uns 20.000 milions. Aquest any rebrà entre 1.900 i 2.000 milions més dels recursos del model de finançament, però haurà de retallar el dèficit en 800 milions i salvar el desfasament sanitari que arrossega durant els últims anys, que s'ha obert fins als 900 milions d'euros. Això fa que la bretxa entre despeses i ingressos continuï rondant els 4.000 milions.