Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

L’atac dels clons

El canvi de legislatura, que ha durat prop de tres mesos, ha estat com un centrifugat llarg, i com a resultat tenim un Parlament més clar i més emmidonat

Ha estat Nuet el primer diputat que ha parlat en aquest primer ple amb Govern format. Ha demanat la paraula, ha baixat del seu seient a la Mesa del Parlament (on exerceix el càrrec de secretari tercer) i ha pujat al faristol en nom de CSQP (que és com un SPQR, però sense els llorers del Cèsar). Era el primer punt de la sessió i es votava la situació de compatibilitats dels diputats (i de les diputades). Joan Josep Nuet ha anunciat que el seu grup treballaria molt i ha tornat a la taula. En realitat, no estava previst que ningú intervingués en aquest apartat; però als altres grups els ha fet enveja i cadascú ha demanat torn per dir que ells també treballarien molt.Una vegada feta justícia verbal, s'ha votat la resolució i l'han aprovat per unanimitat. Després han abordat un parell d'assumptes més i, al cap de 10 minuts d'haver iniciat la sessió, el president Puigdemont ha procedit a presentar l'estructura i la composició del Govern.

El canvi de legislatura, que ha durat prop de tres mesos, ha estat com un centrifugat llarg, i com a resultat tenim un Parlament més clar i més emmidonat. S'ha trobat a faltar Mas aquest primer dia? La veritat és que no, i això és producte que la formació del Govern ja estigui resolta. S'ho passava millor un quan hi era Mas? La veritat és que sí, i això és a causa de com d'emmidonat queda l'hemicicle. En certa manera, el president Puigdemont és a Artur Mas el que la cap de l'oposició Inés Arrimadas a Albert Rivera. En tots dos hi ha alguna cosa formal de clon, d'imitació, que no se sap si indica lleialtat en el successor o falta de valor en el succeït. El president Carles Puigdemont té d'Artur Mas, a més d'impresa la seva empremta digital, la frase igual, la mateixa repetició emfàtica de preguntes, i de la mateixa manera sacseja les espatlles com saltant després de tancar el paràgraf amb un silenci, encara que sobre les espatlles de Puigdemont ja no descansa el pes de la família Pujol. Amb Artur Mas se n'han anat aquestes ombres, però també ha desaparegut amb ell el seu caràcter dramàtic, la seva teatralitat, que li donaven un punt d'ironia a tot aquest teatre polític. Des del portaveu de la CUP en aquesta sessió, Joan Garriga, fins a la portaveu de JxSí, Marta Rovira (que segueix l'escola Turull), el to general de les intervencions ha anunciat que serà una legislatura amb més argot que personalitat.

El president Puigdemont tampoc és un dialèctic, però insisteix molt. És precisament el convidat que un tem trobar a la cadira del costat durant un casament. Mentre el president invocava aquest matí una República pensada per a les persones, com l'aeroport de Castelló, el diputat Lluís Llach s'aixecava i es posava el gorro de llana a manera d'indicador tèrmic. Iceta li ha fet oposició al Govern i també a l'oposició (a Puigdemont li ha advertit que dels 100 dies de cortesia n'hi corresponen només 37 per un mandat de 18 mesos). El dretà de barri García Albiol ha dit diverses vegades terroristes urbans als parlamentaris de la CUP i ha renyat Coscubiela perquè en aquell moment se li ha escapat el riure. I el veí altermundialista Lluís Rabell ha rematat la seva intervenció amb una cita de Disraeli (el mefistofèlic tory anglès, no el disc dels Cream). Pels passadissos, es comentava que Mas vol tornar, si no com Napoleó a Elba almenys com Sarkozy amb la seva refundació. Explica això la cada vegada major semblança d'Iceta amb Hollande? Un veritable misteri per a aquesta XI legislatura.

MÉS INFORMACIÓ