Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament crea una comissió contra la corrupció

Tots els grups prometen que estudiaran mesures de regeneració democràtica

Intervenció del president, Carles Puigdemont.
Intervenció del president, Carles Puigdemont.

Després de set mesos de paràlisi, el Parlament ha començat a caminar aquest dimecres amb la primera sessió ordinària, en què, entre altres mesures, s'ha aprovat per unanimitat de la Cambra la creació d'una comissió d'estudi de mesures de lluita contra la corrupció i per la regeneració democràtica.

En l'exposició de motius es justifica la mesura per "la gran quantitat d'episodis de corrupció que han aparegut en els últims temps" i tenint en compte que "la corrupció i el frau són la segona preocupació dels catalans". La creació d'aquesta comissió va ser proposada per Ciutadans i acceptada per la resta de grups, que aquest matí han aprovat també per unanimitat la creació de 15 comissions legislatives i quatre de seguiment.

La comissió contra la corrupció promet estudiar l'adopció de mesures per evitar les males pràctiques a les empreses, siguin públiques o privades, en el finançament de partits i les fundacions vinculades i en els mecanismes de regeneració democràtica. També anuncien que vigilaran el desenvolupament del pacte social contra la corrupció que Artur Mas va signar en el seu moment amb diferents organismes.

El Parlament adopta la decisió després dels nombrosos escàndols de l'anterior legislatura i que van esquitxar principalment Convergència (des de la confessió de Jordi Pujol fins als processos judicials del 3%), però també el PSC, en processos com el cas Mercuri, de corrupció urbanística.

La confessió de l'expresident català va provocar en el seu moment la formació d'una comissió d'investigació per la qual van desfilar desenes de testimonis i que va finalitzar amb la redacció d'unes conclusions. El Parlament proposa ara que es faci un seguiment de les mesures que es van aprovar llavors i com s'estan aplicant.

El Parlament ha aprovat també una altra comissió d'estudi "del procés constituent", amb el suport de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot (80 vots), i l'oposició de Ciutadans, PSC i PP (51 vots). La comissió es proposa analitzar "les diverses modalitats d'estructura d'Estat", des dels drets i deures fins a les garanties constitucionals, la participació ciutadana o el model socioeconòmic.

La CUP i Junts pel Sí pretenien que es tractés d'una comissió legislativa, però l'esquerra alternativa va suggerir que fos d'estudi per evitar que la recorregués el Govern espanyol en considerar-la un desenvolupament de la declaració sobiranista del 9 de novembre que va anul·lar el Tribunal Constitucional. Finalment, i amb la finalitat d'eixamplar la base sobiranista, les dues formacions independentistes van accedir al fet que fos una comissió d'estudi.

En la proposta de creació i a diferència d'altres comissions d'estudi aprovades avui, no es limita la seva durada al mateix temps que duri la legislatura, o a un període de temps concret, ni tampoc s'anuncia que redactarà un informe final.

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha justificat avui que el PSC no se sumarà aquesta comissió d'estudi del procés constituent en recordar el precedent de la legislatura passada, en la qual es va crear "a so de bombo i platerets" una comissió d'estudi del dret a decidir, que ni tan sols va poder redactar un informe final.

Per la seva banda, Carlos Carrizosa (Ciutadans) ha argumentat que el seu partit s'oposa a la comissió perquè "serà una ponència constitucional encoberta", mentre que Enric Millo l'ha qualificat de "frau", en considerar que "només serveix per generar conflicte i és la comissió de la ruptura".

Per contra, Joan Coscubiela ha defensat que Catalunya Sí que es Pot se sumi a la comissió i ha reclamat al PSC "que no la mati abans d'iniciar-la". L'ecosocialista ha insistit que "no és la comissió del procés constituent ni per a la independència ni per a l'Estat federal".

Eulàlia Reguant (CUP) ha dit que la comissió només responia a una demanda social i que negar el suport que té la independència en una part de la població no farà desaparèixer el procés. La diputada ha invocat la resolució del 9 de novembre per reclamar que la comissió fos legislativa, com va proposar inicialment la formació anticapitalista, tot i que finalment ha acceptat que fos d'estudi per incorporar-hi més formacions. Finalment, Marta Rovira (Junts pel Sí) ha insistit en el "mandat democràtic" sorgit de les urnes per crear aquesta comissió

MÉS INFORMACIÓ