Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont vol deixar Catalunya “a les portes de ser república”

El president presenta un Govern “per deixar Catalunya a les portes d'una República” d'aquí a 18 mesos

Puigdemont, al seu primer ple com a president.
Puigdemont, al seu primer ple com a president.

Carles Puigdemont ha presentat aquest dimecres el nou Govern català al Parlament, amb un objectiu: que Catalunya estigui en condicions, d’aquí a 18 mesos, de proclamar la secessió. “El procés ens ha de situar a les portes d'un nou Estat que volem independent, en forma de república”, ha proclamat el president de la Generalitat. Per fer-ho compta amb la CUP, però busca suports a l'oposició per no dependre dels anticapitalistes en la resta de temes. El seu desig és ampliar la fràgil estabilitat parlamentària que li ofereix la CUP.

Puigdemont no varia el seu pla independentista, rebutjat per tota l'oposició, però ha estès la mà a la resta de partits: "Aquest és un Govern al qual li he demanat una actitud de diàleg permanent amb tots els grups parlamentaris, sense excepció", ha destacat el president català en el primer ple ordinari de la legislatura. Malgrat subratllar que té un "pacte d'estabilitat amb la CUP", ha desitjat "arribar a tants acords com sigui possible i amb tants grups com sigui possible".

La demanda no ha trobat aliats en l'oposició: Ciutadans i el PP l’han rebutjat amb contundència; Catalunya Sí que es Pot i el PSC l’han rebut amb recel, però esperen que el Govern actuï per respondre a l'oferiment.

El president de la Generalitat és conscient que la CUP vendrà cara la seva pell en algunes votacions que no afectin el camí independentista. Sense anar més lluny, els Pressupostos, que el Govern preveu redactar a partir de febrer amb el dubte de si tindrà majoria per aprovar-los. El diputat Joan Garriga ha deixat clar que la CUP serà "proactiva pel que fa al procés i crítica amb les polítiques de retallades", però ha aclarit que no demanarà més del que el Govern pugui donar: "No demanarem la lluna", ha il·lustrat, una expressió que Puigdemont ha agraït. Garriga ha recordat al president el compromís que van pactar amb Junts pel Sí al principi de la legislatura: la declaració de ruptura del 9 de novembre, que estableix l'inici del procés d'independència.

El pla promet que el Govern dedicarà 18 mesos a la tasca, però després de dies de discussions sobre aquest termini Puigdemont ha remarcat que és orientatiu: "Farem tot el possible per complir-lo. És evident que si podem fer-ho en 17 mesos no ho farem en 18. I si per algun atzar, en necessitem 19, tampoc és cap drama. Però ens mourem d'aquest any i mig de legislatura".

L'autoimposat mandat curt ha motivat que Miquel Iceta, líder del PSC, ironitzés sobre quants dies de gràcia té el nou Govern abans de començar amb les crítiques: 37, en comptes dels habituals 100. El socialista ha estat dels pocs que no s’ha tancat a arribar a acords amb l’Executiu de Puigdemont en temes aliens al procés independentista: "Veiem una actuació més cauta, més meditada, i més segura. Si el temps confirma aquesta sensació podrà comptar amb la lleial col·laboració del nostre grup".

Tot el contrari que la líder catalana de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha dubtat de la bona voluntat de la Generalitat: "No pot representar els catalans, només en representa una part. No tindrà com a prioritat el diàleg amb l'oposició ni amb el Govern d'Espanya".

UNA DIPUTADA DE LA CUP PARLARÀ NOMÉS EN ARANÈS

La CUP ha renovat avui el seu grup parlamentari amb tres nous diputats. Mireia Boya, que substitueix el parlamentari per Lleida Ramon Usall, només parlarà en aranès a la Cambra. Boya també assumirà la presidència del grup parlamentari.

Les altres dues cares noves són Joan Garriga i Mireia Vehí, que entren pels diputats que van sortir a causa de l'acord amb Junts pel Sí, Josep Manel Busqueta i Julià de Jòdar.

Busqueta, un dels referents en economia de la CUP, no se n'anirà del Parlament perquè treballarà a l'oficina tècnica.

Encara queda lliure l'escó d’Antonio Baños, que serà per a Pilar Castillejo, tinent d'alcalde de Ripollet, o el següent a la llista, Carles Riera.