Selecciona Edició
Connecta’t

Creixement estable

Els dubtes sobre la formació de Govern frenaran la recuperació

La formació d'una majoria de Govern a Espanya és el principal factor d'estabilització del creixement econòmic d'Espanya. Així es llegeix entre línies en l'informe de previsions econòmiques del Fons Monetari Internacional (FMI) difós ahir, en el qual es corregeixen a l'alça les previsions de creixement d'Espanya; concretament dues dècimes per al 2016 (del 2,5% anunciat a l'octubre al 2,7% estimat ara) i una dècima per al 2017 (del 2,2% al 2,3%). És una preocupació explícita al Fòrum de Davos que avui comença; Espanya és la quarta economia europea i tot el que pugui influir en la seva evolució, per bé o per mal, és rellevant per als inversors internacionals.

La correcció optimista de l'FMI indica que reconeix a Espanya una elevada capacitat de creixement almenys durant els propers dos anys. En part perquè encara no s'han aconseguit els nivells d'inversió i de consum previs a la crisi; en part perquè l'FMI considera que l'enfonsament del preu del petroli beneficiarà el consum; i en part perquè el creixement espanyol, superior a la mitjana europea, es fonamenta en una caiguda de les rendes salarials que es mantindrà almenys fins al 2018. El Fons pot errar per dècimes en els pronòstics concrets, però no sol equivocar-se en les tendències.

Però el factor que no pot avaluar l'organisme internacional és el polític. Un Govern estable és la primera condició per perllongar períodes de creixement. Les institucions internacionals i els fòrums d'inversió consideren que avui hi ha un problema real per formar Govern a Espanya després de les eleccions del 20 de desembre. A molt curt termini, les expectatives d'inversió directa i de confiança en el deute espanyol no es veuran afectades per aquesta dificultat; però després d'un període prudent, si es fa evident la impossibilitat d'arribar a un acord polític que permeti la investidura d'un candidat sòlid, el desacord polític passarà una factura que no serà barata. És improbable que aquest cost es manifesti en un encariment dràstic del deute; el BCE té fets els deures. Però patirien la inversió directa i l'ocupació, i, per tant, hi hauria conseqüències sobre el creixement.

El pitjor escenari a efectes econòmics és la repetició d'eleccions. Demoraria la formació d'un nou Govern almenys fins al tercer trimestre de l'any i, en conseqüència, Espanya no podria afrontar la tensió independentista a Catalunya (un altre dany col·lateral per a la qualitat de l'economia) ni negociar els ajustos pressupostaris i un nou pla d'estabilitat; en aquest cas, les retallades addicionals de despesa per al 2016 haurien d'aplicar-se en pocs mesos. L'estabilitat pressupostària pública necessita amb certa urgència un nou calendari d'ajust del dèficit que proporcioni marge a l'acció pública en inversió i estabilitzadors socials.

No és evident que les expectatives de creixement per aquest any i el que ve s'aconsegueixin al marge de l'estabilitat política. Aquesta és la raó econòmica per evitar unes noves eleccions. Com més aviat es formi un Govern, abans es podran esvair els dubtes que planen sobre el creixement.