Selecciona Edició
Connecta’t

L’economia xinesa creix al ritme més baix dels últims 25 anys

El PIB, que va augmentar un 6,9% el 2015, continua amb el seu progressiu alentiment

Treballadores en una fàbrica de Shenzhen.
Treballadores en una fàbrica de Shenzhen. REUTERS

El creixement de l'economia xinesa va caure al 6,9% el 2015, segons les dades que ha donat a conèixer aquest dimarts l’Oficina Nacional d’Estadístiques xinesa (NSB). Però encara que és el ritme més baix dels últims 25 anys –el 1990 va créixer un 3,7%, en ple efecte de les sancions internacionals imposades després de la matança de Tiananmen un any abans–, coincideix amb l'objectiu del Govern xinès i les expectatives dels analistes.

L'economia xinesa, la segona del món, ha entrat en un període de creixement més lent els últims dos anys. El seu Govern adverteix des de llavors que les xifres més reduïdes –el 2014 el creixement va ser del 7,3%– són “la nova normalitat”.

En l'últim trimestre del 2015 el PIB va créixer un 6,8% interanual, una dècima de punt percentual per sobre de les expectatives dels analistes. En total, el PIB xinès va arribar l'any passat als 67,67 bilions de iuans (9,48 bilions d'euros). La producció industrial va augmentar un 6,1%, un 5,9% interanual al desembre.

En presentar les dades, el director de l’Oficina d’Estadístiques, Wang Baoan, ha destacat que les dificultats per a l'economia xinesa continuaran al llarg d'aquest any. “La situació el 2016 serà més o menys semblant a la del 2015 i el creixement de l'economia xinesa seguirà encarant una situació internacional complicada i volàtil”. Malgrat tot, considera que l'assolit el 2015 és un “creixement moderat, però estable i sòlid”.

Les xifres arriben en un clima d'inquietud entre els inversors sobre la salut de la segona economia mundial, especialment després dels vaivens de les seves borses, que han causat impacte en els mercats financers globals. Una sèrie de mesures desafortunades per fer-li front, fins i tot un efímer mecanisme d'interrupció automàtic en casos de fortes caigudes als mercats de valors, ha afectat la imatge del Govern xinès com a gestor competent.

La Xina, enfrontada a un fort creixement dels salaris –d'un 7,4% en termes reals l'any passat–, un gran excés de capacitat i un envelliment ràpid de la població, es troba en ple canvi de la seva economia. L'objectiu és passar d'un antiquat model basat en les exportacions, el baix cost i el creixement per sobre de tot un un altre basat en el consum intern i la innovació.

Segons les dades divulgades aquest dimarts, per primera vegada el sector serveis representa més de la meitat de l'economia: el 50,5% per cent, en contrast amb el 48,5% del 2014. El consum manté la seva fortalesa: al desembre les vendes al detall van créixer un 11,1% interanual i al novembre van augmentar un 11,3%.

La gran incògnita és fins a quin punt el Govern xinès podrà continuar en el futur el ritme de creixement de manera que es mantinguin els nivells de creació d'ocupació, àmpliament percebuts com el factor clau per mantenir l'estabilitat social, la prioritat absoluta de Pequín.

L’Oficina d’Estadístiques assegura sobre aquest tema que el 2015 l'ocupació va romandre “estable” i 774,51 milions de persones tenien feina en una població total de 1.300 milions. Tot i que hi ha dubtes sobre fins a quin punt les estadístiques xineses són fiables. Sistemàticament, les xifres que ofereix la NSB coincideixen amb els objectius que s'ha marcat el Govern, un assoliment que incita a l'escepticisme: diversos serveis d'estudis consideren que el creixement real de la Xina està entre un i tres punts percentuals per sota de les dades oficials.

 Està previst que l'objectiu de creixement per aquest any es divulgui el març vinent, en la reunió anual de l’Assemblea Nacional Popular, el poder legislatiu del país. S'espera que, d'acord amb la “nova normalitat”, aquesta meta sigui una mica inferior a la de l'any passat. Encara que no serà inferior al 6,5%, el nivell mínim que Pequín ha subratllat que necessita aconseguir al llarg del proper quinquenni per complir la promesa d'eradicar la pobresa abans del 2021. El país té oficialment amb prop de 70 milions de pobres.

Tot i que es conegui l’alentiment del creixement xinès no deixarà de tenir impacte en l'economia global, motor de la qual ha estat des de la crisi financera del 2008. El nou economista en cap de l’FMI, Maurice Obstfeld, ja ho advertia fa dues setmanes: “Les repercussions globals de la reducció de la taxa de creixement, a través de la disminució de les seves importacions i de menys demanda de matèries primeres, han estat molt més grans del que hauríemesperat”, comentava.