Selecciona Edició
Connecta’t

Montserrat González: “Vaig matar Isabel Carrasco; era la meva filla o ella”

L’assassina confessa demana que se li apliqui l’eximent incomplet de trastorn mental

Montserrat González (2d) i la seva filla, Triana Martínez (e), aquest dimarts. EFE

Montserrat González, autora confessa dels trets que van causar la mort de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, el 12 de maig del 2014, ha reconegut al judici que ho va fer per defensar la seva filla de la persecució laboral i social que suposadament patia des que el gener del 2010 la jove es va negar a mantenir relacions sexuals amb la política. "El gener del 2012, quan [Mariano] Rajoy decideix mantenir-la [a Isabel Carrasco] com a presidenta provincial del PP, vaig decidir que la mataria. Era la meva filla o ella", ha manifestat aquest dimarts.

González, que només ha respost a les preguntes del seu advocat, s'ha esforçat en la seva declaració a desvincular la seva filla, també acusada, del crim. Segons ella, Triana no va participar en els seguiments que des del 2012 va efectuar a la presidenta de la Diputació. També ha assegurat que la seva filla sempre va intentar dissuadir-la que comprés un arma: “Em va dir que ni se m'acudís, que no era la solució, que no ho fes”, ha assegurat. La mare també s'ha responsabilitzat de les anotacions manuscrites de la seva filla sobre les recerques a Internet per adquirir una pistola i ha justificat que es fessin des de l'ordinador de Triana perquè “sempre estava encès per baixar pel·lícules”. “La meva filla anotava les coses que jo li deia”.

La defensa de González ha tornat a reconèixer l'autoria del crim i ha mirat de desvincular de l'assassinat la seva filla, Triana Martínez, també acusada. En la primera jornada del judici amb jurat que se celebra a l'Audiència Provincial de Lleó, aquest dimarts, les parts han llegit els escrits d'acusació i defensa. L'al·legat de l'advocat de la mare i la filla afirma que Montserrat González va actuar moguda per un trastorn mental derivat de la suposada persecució laboral i social que Carrasco va exercir sobre la seva filla, després que ella rebutgés les relacions sexuals que suposadament li oferia la política.

Davant de l'acusació del fiscal que Triana va quedar amb la seva mare perquè aquesta li lliurés el revòlver Taurus utilitzat per assassinar Carrasco, la defensa exposa una teoria alternativa. L'advocat d'ambdues sosté que la mare va llançar la bossa amb l'arma en un garatge, i que la filla la va recollir i després li va donar a la seva amiga Raquel Gago, policia local i també acusada en aquest judici.

Sobre aquesta base, la defensa reclama que es condemni la mare per assassinat, però que se li apliqui un eximent incomplet de trastorn mental i un atenuant de reparació del dany, perquè ha abonat una indemnització a la filla i a la parella de la víctima. La pena per a Montserrat González hauria de quedar-se, segons l'advocat d'ambdues, en set anys de presó per assassinat i un per tinència il·lícita d'armes. Per a Triana, la defensa reclama la lliure absolució en entendre que només va haver-hi un delicte d'encobriment, i que, segons la Llei, no pot ser castigat en fer-se entre familiars de primer grau.

En el seu al·legat inicial davant el jurat, el fiscal en cap de Lleó, Emilio Fernández, ha rebutjat tota aquesta teoria. Fernández afirma que mare i filla, junt amb la policia local Raquel Gago, amiga de Triana que va tenir l'arma 30 hores en el seu poder, van planejar amb cura, fredor i precisió l'assassinat de la política. El representant del ministeri públic sosté que es van fer seguiments a Carrasco i que va ser assassinada per l'esquena per Montserrat en un lloc —la passarel·la sobre el riu Bernesga— on no hi havia càmeres. "Si no hagués estat pel policia jubilat que va veure l'assassinat i va perseguir la Montserrat hauria estat gairebé impossible trobar les autores del crim", ha afirmat el fiscal, que sol·licita 23 anys de presó per a les tres acusades per assassinat, atemptat a l'autoritat i tinència il·lícita d'armes.

El fiscal també rebutja que Montserrat i Triana tinguessin algun tipus de trastorn mental derivat del suposat assetjament de la presidenta de la Diputació cap a la jove. "Només tenien un odi profund a Isabel Carrasco", ha afirmat el representant del ministeri públic. Fernández ha recordat al jurat que en la vista oral la defensa intentarà provar "la maldat d'Isabel Carrasco", però el que es dilucida és l'assassinat. "Fos com fos Isabel Carrasco, ningú té dret a matar-la. I si s'arribés a provar que va arribar a perjudicar la Triana, no és justificació per matar-la i menys de la forma tan covarda amb què ho van fer", ha manifestat el fiscal.

L'advocat de la mare i de la filla, José Ramón García, ha admès que a la vista oral no es jutja la víctima, Isabel Carrasco. No obstant això, el lletrat ha dit que el suposat assetjament de la presidenta de la Diputació a Triana és rellevant per a la defensa. "La situació anímica de la Montserrat es veu perforada per una persecució per terra, mar i aire […] i pensa: és la meva filla o ella". L'advocat ha recordat al jurat que la mare "ha matat per la seva filla" i "no és una gihadista a la qual tant li fa el que passa".

Respecte a la tardança de Triana a manifestar el suposat incident sexual a casa de Carrasco el 2010, el lletrat ha manifestat: "Jo m'assabento d'aquest fet quan vaig a veure-les a presó, i les renyo per no haver-m'ho dit. Me n'assabento pel psiquiatre que les atenia. No és cap invent de la defensa. Que li preguntin a la Triana si sap com està el pis [de Carrasco], perquè és l'única vegada que la Triana hi ha estat, els dirà amb detall el que ha vist".