Selecciona Edició
Connecta’t

A l’Himàlaia amb escorta

El Govern del Pakistan crea el primer cos de policia d'altura per protegir dels atacs gihadistes els senderistes i escaladors estrangers

Alex Txikon, camí de l'inici de la ruta Kinshofer.
Alex Txikon, camí de l'inici de la ruta Kinshofer.

El camp base del Nanga Parbat (8.125 m) en el seu vessant Diamir és, a l'estiu, un petit miracle verd, un inesperat jardí envoltat de muntanyes espectaculars. Allà, entre herba, aigua cristal·lina i marmotes, un pot assistir en perfecta seguretat a l'espectacle de les allaus de neu i roca que deixa escapar el Nanga Parbat, el cim del qual destaca gairebé exactament 4.000 metres per sobre. Aquest lloc impagable va conèixer, la nit del 22 al 23 de juny del 2013 l'episodi més terrible de tota la història relacionada amb l'Himàlaia. Diversos homes disfressats amb l'uniforme de l'exèrcit del Pakistan van executar els 11 alpinistes de sis països diferents que descansaven al camp base. Hauria pogut ser molt pitjor, ja que aquella nit 50 escaladors més dormien als camps d'altura de la muntanya, inaccessibles per a la cèl·lula gihadista que va reivindicar la matança. Mes i mig després, el 6 d'agost, van morir per trets de bala, a la localitat de Chilas, tres dels policies que investigaven la massacre del Nanga Parbat.

En resposta, el Govern del Pakistan va anunciar fa amb prou feines uns dies la creació d'un equip de policies especialitzats a protegir senderistes i alpinistes que vulguin recórrer les muntanyes emmarcades en el districte de Gilgit-Baltistan. De moment, l'exèrcit ha format específicament un total de 125 policies que s'encarregaran, en diverses fases, de protegir els muntanyencs fins a una altura de 5.700 metres sobre el nivell del mar. La unitat, que ja ha desplaçat al districte de Gilgit-Baltistan 50 efectius, ha estat batejada en anglès amb les sigles HAP (High Altitude Police) i és la primera d'aquestes característiques que hi ha als països que acullen les 14 muntanyes de més de 8.000 metres del planeta.

Totes les expedicions que contracten portadors al Pakistan per pujar el material fins al camp base han de subministrar als treballadors, a més d'un sou, calçat adequat i material per combatre el fred, premissa que l'exèrcit ha hagut d'assumir per als seus efectius: l'uniforme tradicional era incompatible per oferir a l'HAP el confort necessari per a treballar en alta muntanya. La selecció dels nous efectius policials s'ha dut a terme d'acord a l'interès dels implicats, el seu estat físic i la seva habilitat per sortir-se'n a la muntanya. El Govern espera destacar, potser a l'estiu, quan la temporada està en el seu apogeu, 50 efectius més per acompanyar els nombrosos grups de trekking i expedicions que recorren els camins que porten a les altes muntanyes.

A l’Himàlaia amb escorta

Fins avui, tot trekking o expedició havia d'acollir per mandat del Ministeri de Turisme un oficial d'enllaç de l'Exèrcit, normalment algú no iniciat en el muntanyisme però que acompanyava els turistes i tenia la funció de vetllar pel seu correcte comportament i certificar que escalaven les muntanyes per les quals havien pagat un permís. D'ara endavant s'afegirà previsiblement una escorta armada, si bé les autoritats locals diuen que la zona de Gilgit és segura.

Ara mateix, cinc petites expedicions tracten de fer el primer ascens hivernal al Nanga Parbat. Dos s'han unit en una de sola (la del basc Alex Txikon, l'italià Daniele Nardi i el pakistanès Alí Sapdara treballen amb els polonesos Bielecki i Czech) i operen des del mateix camp base on va produir-se la matança, ara un lloc extremadament fred i inhòspit. Simone Moro es troba al vessant oposat de la muntanya, molt segur d'estar a resguard de qualsevol amenaça terrorista: “Si cregués que hi ha un perill com aquest, m'hauria quedat a casa”, va dir l'italià poc abans de marxar d'expedició.