Selecciona Edició
Connecta’t

El pacte de Junts pel Sí i la CUP fracassa al primer ple

L’oposició rebutja una esmena de l’Executiu per retardar la devolució de la paga extra

L'estabilitat que Junts pel Sí va presumir de tenir al Parlament no ha arribat ni al primer ple ordinari de la legislatura. La CUP votarà aquest dimecres amb l'oposició una proposta de resolució que reclama que es retorni als funcionaris la paga extra del 2012. Una primera derrota del Govern de Carles Puigdemont, que demà presentarà l'estructura del seu Executiu als diputats. La votació no té efectes pràctics —la proposta no és d'obligat compliment— però conté un missatge polític clar: Junts pel Sí ho tindrà difícil per assegurar l'estabilitat de l'Executiu a la Cambra catalana. La coalició intentarà fins a última hora negociar l'esmena amb la CUP i la resta de partits per evitar la primera derrota.

Albano Dante, de Catalunya Sí que es Pot, entre Eulàlia Reguant i Anna Gabriel, de la CUP.
Albano Dante, de Catalunya Sí que es Pot, entre Eulàlia Reguant i Anna Gabriel, de la CUP.

La primera imatge d'unitat que volia mostrar la coalició de CDC i ERC ha durat poques hores: la diputada Gabriela Serra ha assistit a part de la reunió del grup parlamentari de Junts pel Sí per complir amb l'acord que estableix que ella i Benet Salellas (que ha excusat la seva absència) participaran "en la dinàmica parlamentària" del grup majoritari.

La presència de Serra, apunten fonts presents a la reunió, ha estat únicament protocol·lària. Lluny d'integrar-se al grup, només acudirà a part de les trobades dels diputats de Junts pel Sí, en les discussions que serveixin per coordinar l'activitat al ple i assegurar que a les votacions clau la coalició no sortirà derrotada. El seu paper s'anirà concretant les properes setmanes. Aquest dimarts no ha ni entrat al debat de la proposta que divideix la CUP i Junts pel Sí.

Els dos partits han intentat rebaixar la seva discrepància. El diputat Pere Aragonès, recentment nomenat secretari general d'Economia, ha assegurat que el vot de la CUP no compromet l'estabilitat del Govern, tot i que podria afectar els Pressupostos si es dugués a terme: retornar la paga extra als funcionaris suposaria, segons Aragonès, una despesa extra de 480 milions. La CUP s'ha quedat amb la primera part de l'argument: "No trenquem l'acord, no entenem que es posi en risc l'estabilitat del Govern", ha afirmat el diputat Albert Botran.

Els anticapitalistes subratllaran al primer ple ordinari la seva independència respecte de Junts pel Sí. Malgrat que l'expresident Artur Mas va presentar l'acord amb la CUP —que significava la seva renúncia— com una assegurança de l'estabilitat parlamentària, la realitat ho desmenteix. Els consellers del nou Govern, amb el vicepresident Oriol Junqueras i la titular de Presidència Neus Munté al capdavant, ja van admetre que serà difícil assegurar la victòria a la majoria de votacions del Parlament. La prova de foc vindrà amb la redacció d'uns nous Pressupostos, per als quals l'Executiu no té la majoria garantida.

La paga extra no ha estat l'única picabaralla entre Junts pel Sí i la CUP: els anticapitalistes han exigit a la Generalitat que reconsideri la seva decisió de mantenir-se en la causa judicial pels disturbis provocats pel desallotjament de casa okupa de Can Vies.

Després que el Govern assegurés dilluns que es retiraria de l'acusació popular de set casos, com demanava la CUP, aquest dimarts ha concretat que seguirien en el de Can Vies. Munté ha demanat "tranquil·litat" als Mossos inquiets amb la retirada en la resta d'acusacions i ha mantingut que el pacte amb la CUP, partit molt crític amb el cos policial, no llastrarà la relació del Govern amb la policia.

Casos de “reivindicació política”

La CUP ha celebrat la decisió del Govern de retirar-se de set casos judicials que ha considerat de “reivindicació política” i en els quals, segons les seves paraules, “la Generalitat està fent una defensa del seu cos de Policia, no del bé públic”.

“No volíem mercadejar amb això. De la mateixa manera que al juliol es van retirar de dos casos i també ho va fer l'Ajuntament de Barcelona, pensem que l'actual Govern podia fer-ho i per això ho vam plantejar”, ha explicat el portaveu anticapitalista, que ha reconegut que és un “èxit de les plataformes antirepressives”. Botran ha emplaçat la Generalitat al fet que “en el futur no es personi en casos d'aquest tipus, com no ho fa en casos de preferents o de violència de gènere”.

La formació de l'esquerra independentista també ha instat el Govern a retirar-se d'un altre dels casos oberts pel desallotjament de Can Vies, del qual Neus Munté, portaveu de l'Executiu, va anunciar que es mantindrien com a acusació particular.