Botín i Atutxa
Fins i tot si s’escapa de l’acusació penal, la permanència de la Infanta en el cas com a partícip a títol lucratiu implica una situació processal i cívica lamentable
Ha començat a Palma el judici del cas Nóos. Ja ha conclòs la primera sessió en què acusació i defenses plantegen les qüestions prèvies, que són com els entremesos del festí o fartanera judicial i mediàtica que vindrà a continuació. En aquesta sessió, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, en representació d'Hisenda, i els advocats de la Infanta van demanar que se l'apartés del procés, que abandoni el banc dels acusats (ara còmodes seients sense connotacions infamants). L'acusació de Manos Limpias s'ha quedat sola atribuint a la Infanta la participació conscient, delictiva, en els delictes del seu marit. El 9 de febrer començaran les sessions de proves. Llavors, el tribunal haurà d'haver decidit si la germana del Rei ha de continuar asseguda al mateix lloc, o si desapareix físicament d'aquest primer pla de l'escena judicial. Aquesta probable desaparició física, no obstant això, no significa que quedi apartada del procés, perquè el fiscal manté contra ella la imputació de partícip a títol lucratiu, que no comporta condemna penal però sí que implica la condemna de retornar tot el que ha obtingut dels guanys delictius del seu marit. Una mica menys que cònjuge delinqüent, com a còmplice, una mica més que cònjuge irresponsable, com a ignorant. En tot cas, fins i tot si s'escapa de l'acusació penal, la seva permanència en el procés com a partícip a títol lucratiu implica una situació processal i cívica lamentable i vergonyosa.
El problema processal que ha de resoldre el tribunal és el fet d'aplicar a la Infanta el criteri del Tribunal Suprem que s'ha anomenat doctrina Botín. Al banquer Emilio Botín el van acusar per delictes fiscals Iniciativa per Catalunya i una associació d'inversors. Ni l'Advocacia de l'Estat, en representació d'Hisenda, ni la Fiscalia l'acusaven. El Suprem, el desembre del 2007, va argumentar que, en un determinat tipus de delictes, com els atribuïts a Botín, quan no acusa el fiscal ni els perjudicats concrets, el judici no té raó de ser perquè no hi ha cap interès que calgui protegir. Segons sembla, la Hisenda pública no és interès mereixedor d'especial protecció. El totpoderós Botín no va ser jutjat, fet que va demostrar que, potser, la justícia no és igual per a tothom.
El magistrat que va redactar aquesta sentència va ser Enrique López, aquell que conduïa borratxo per Madrid
L'abril del 2008 el Suprem va canviar de criteri en el cas Atutxa. El Tribunal Suprem havia decidit la il·legalitat de Batasuna, i en conseqüència va ordenar al president del Parlament basc que dissolgués el grup parlamentari Batasuna. Després de múltiples i subtils argumentacions jurídiques, unes de dilatòries, d'altres d'esquives, la Mesa del Parlament basc va decidir que era impossible donar compliment a l'ordre del Suprem, d'acord amb el seu reglament, única legalitat a la qual havien d'atenir-se. El Suprem va ordenar que s'obrís una causa penal per desobediència contra el president i els altres dos components de la Mesa. No els va acusar el fiscal, només el sindicat Manos Limpias. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc els va absoldre. Al Suprem, aquesta vegada, a diferència del cas Botín, li va semblar suficient l'acusació popular de Manos Limpias, sense la del fiscal. Va condemnar per desobediència Atutxa i els altres dos parlamentaris a pena d'inhabilitació, sense ni tan sols escoltar-los ni jutjar-los. I el Tribunal Constitucional va rematar la jugada dient que el contradictori canvi de doctrina jurisprudencial, i la clamorosa anomalia processal, són constitucionalment vàlids. Taula rasa. El magistrat que va redactar aquesta sentència va ser Enrique López, aquell que conduïa borratxo per Madrid i era un perceptor assidu de retribucions complementàries de la fundació d'Aznar.
La Infanta esperarà ansiosa, segurament, per saber si el seu cas és tractat tan benèvolament com el de Botín o tan severament com el d'Atutxa. Però una ansietat similar hauria de tenir la senyora Forcadell, davant del que s'acosta. Perquè pot arribar un moment en què no seran prou les argumentacions jurídiques subtils, dilatòries o esquives, quan les actuacions que ella presideix xoquin frontalment contra la legalitat vigent, al·legant com a únic suport legal les disposicions emanades del Parlament, com Atutxa al·legava el seu reglament parlamentari. Llavors rebrà les inevitables ordres judicials irremissiblement dirigides a impedir qualsevol activitat parlamentària dirigida únicament i inequívocament a la secessió. Possiblement llavors arribaria la desobediència. Seria el temps en què en comptes de la benvolent doctrina Botín i la severíssima doctrina Atutxa, si no hi ha un miracle, es parlaria, potser, de la doctrina Borbó o la doctrina Forcadell.
