Selecciona Edició
Connecta’t

Els partits recorren a estratagemes per organitzar-se al Congrés

Bildu, ERC i IU s'alien per cobrar diners de subvencions

Amb la voluntat de cobrar les subvencions per reemborsar-se les despeses de propaganda electoral, Bildu i IU s'han unit de forma temporal a ERC per formar un grup parlamentari conjunt. Els tres van presentar una sol·licitud única de registre a la Mesa del Congrés, malgrat que ERC podria haver-ho fet en solitari. El candidat d’IU, Alberto Garzón, va aclarir posteriorment que té la intenció de passar al grup mixt. "Gràcies a l'ajuda d’ERC tindrem recursos, espai parlamentari i altres facilitats que tenen la resta dels grups", va explicar. Aquest dimarts venç el termini per registrar els grups parlamentaris a la Mesa del Congrés i Podem ha de decidir si n’inscriu només un o intenta formalitzar les divisions entorn de les candidatures territorials a Galícia, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Mònica Oltra, aliada valenciana de Podem, va insistir aquest dilluns que els seus nou diputats mereixen una representació autònoma al Congrés i va dir que encara està considerant si s'uneix als dos diputats de Garzón i IU i no al partit de Pablo Iglesias si se li nega el grup propi.

Alberto Rodríguez, de Podem, durant la constitució de les Corts.
Alberto Rodríguez, de Podem, durant la constitució de les Corts.

L'organització de les forces polítiques a les Corts és clau per tenir més visibilitat o menys i gaudir d'alguns privilegis. La XI legislatura ha arrencat amb més incògnites que mai, no només sobre els pactes de govern, sinó també pel que fa a la projecció dels partits al Congrés. El PP, el PSOE i Ciutadans no tenen problemes per configurar el seu grup, però la dispersió dels 69 diputats de Podem i la presència de formacions, com IU o Bildu, sense un nombre suficient per tenir agrupació pròpia, ha complicat la distribució dels grups.

El préstec de diputats o la fusió de diferents forces, sense projecte comú, com va passar aquest dilluns amb ERC, IU i Bildu, no és una cosa nova. En cada legislatura hi ha casos semblants. Fa quatre anys, el PSOE va deixar cinc senadors al PNB –com va fer la setmana passada amb Democràcia i Llibertat i ERC–, i el 2004 ho va fer amb Coalició Canària al Congrés.

La indeterminació d'aquest inici de legislatura es deu a les exigències de Podem. Els 27 diputats de les tres aliances territorials amb què va concórrer a les eleccions generals a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Galícia pretenen formar grups propis a la Cambra Baixa, igual que els 42 representants de Podem.

Aquest dimarts s’acaba el termini per presentar aquesta sol·licitud, i tant Pablo Iglesias, líder de la formació, com els seus socis autonòmics han decidit esgotar el temps i escenificar una pugna amb el PSOE fins a l'últim moment. Ni els socialistes ni el PP ni Ciutadans estan disposats a concedir-los els grups, perquè, segons asseguren, això incompliria el reglament del Congrés. I encara que el PSOE canviés d’opinió, la majoria de la Mesa, l'òrgan que dimecres delibera sobre aquesta petició, ho vetaria, ja que els populars i els de Rivera tenen cinc dels nou integrants.

L'alternativa més probable, la que defensa el mateix Iglesias, és la formació d'una espècie de grup “confederal”, en què les diferents aliances puguin col·laborar. Així i tot, encara ha descartat la hipòtesi de dividir aquests 69 diputats en dos blocs: els 42 de Podem d'una banda, i, de l’altra, els 27 de les confluències dins un mateix grup. Tampoc està resolt el futur dels quatre diputats de Compromís, integrats en la candidatura valenciana Compromís-Podem, que han amenaçat de marxar al grup mixt si no aconseguien grup propi.

Aliança IU-ERC-Bildu

Mentrestant, ERC, Unitat Popular-Esquerra Unida i EH Bildu van formalitzar aquest dilluns davant la Mesa del Congrés una proposta de grup parlamentari conjunt, que ara ha de validar l'òrgan de Govern de la Cambra baixa. Es tracta d'una aliança tàctica –i, almenys en el cas d’IU, només temporal– que vol permetre que IU i Bildu, que per separat no complien els requisits per formar grup, puguin rebre la subvenció de la bustiada i la propaganda electoral. Els dos diputats d’IU aniran després al grup mixt.

Els independentistes catalans d’ERC van oferir a IU, just després de saber el resultat electoral del 20-D, tornar-li el favor del 2011, quan la coalició d'esquerres va permetre als tres diputats catalans integrar-se en el seu grup d'11 escons per cobrar la subvenció per enviament a domicili de les paperetes electorals i de propaganda electoral, a la qual només es té dret si s'aconsegueix formar grup. Ara, IU i ERC es troben en la situació contrària a la de fa quatre anys (IU amb només dos diputats i ERC amb nou), i és el partit d’Alberto Garzón el que necessita els escons i vots dels catalans. Aquests, al seu torn, s'asseguren que ningú pugui negar-los el grup propi.

L'escrit presentat davant la Mesa per Joan Tardà, portaveu d’ERC, assenyala que la denominació del grup serà “grup parlamentari d'Esquerra Republicana”, i incideix que “compleix amb tots els requisits formals i materials requerits pel reglament de la Cambra per constituir-se en grup parlamentari”. Segons l'article 23 del reglament, es necessita tenir un mínim de cinc diputats, a més del 5% dels vots en el conjunt de l’Estat o el 15% dels sufragis “en les circumscripcions en què hagin presentat candidatura”. En el cas d’ERC, el partit superava l'exigència mínima de diputats i el 15% de sufragis a Catalunya: és a dir, complia els requisits, segons la interpretació habitual del reglament (a Amaiur, no obstant això, el PP li va impedir tenir grup propi el 2011 en exigir-li el 15% en cada circumscripció, i no de mitjana).

El portaveu d’ERC, Joan Tardà, va assegurar a EL PAÍS que té el “compromís verbal” dels portaveus del PP i del PSOE, Rafael Hernando i Antonio Hernando, respectivament, que els permetran tenir grup. En aliar-se amb IU i Bildu aconsegueix, no obstant això, superar també el 5% estatal (els tres partits sumen junts el 6,93% dels vots, segons indiquen), de manera que s'asseguren que ni amb una interpretació estricta de la norma els neguin el grup, ja que en la circumscripció de Barcelona estan a unes dècimes del 15% (14,48%).

IU i EH Bildu no complien en cap cas els requisits per separat. Tots dos tenen només dos diputats. La coalició d'esquerres va obtenir el 3,67% dels vots (encara que gairebé un milió de sufragis), i els abertzales, el 0,87%.

L'acord aconseguit és “tècnic, no polític”, i temporal, va explicar aquest dilluns a EL PAÍS Alberto Garzón, d’IU. “Després anirem al grup mixt”, va indicar. “Gràcies a l'ajuda d’ERC tindrem recursos, espai parlamentari i altres facilitats”, va dir en agraïment a Facebook. IU va intentar formar grup amb Compromís. “Lamentablement no els hem convençut d'aquesta fórmula”, va dir Garzón, encara que aquest dilluns Mònica Oltra, líder de Compromís, va tornar a deixar la porta oberta a l'acord. Podem havia ofert a IU també un préstec de diputats, una opció que Garzón va rebutjar per “il·legal”. El termini per presentar les propostes definitives de grups acaba aquest dimarts a les vuit del vespre.