Alberto Rodríguez: “Les rastes són un pentinat com qualsevol altre”

Alberto Rodríguez fa broma amb un jove que li demana que es faci una foto amb ell: “Compte, que t'enganxo els polls”. El diputat per Podem, protagonista involuntari de la sessió de constitució del Parlament dijous passat per les seves rastes, ja ha tornat a Tenerife. Encara mira d'assimilar l'enrenou mediàtic que s'ha format arran de la fotografia en la qual se'l veu passant davant d'un estupefacte Rajoy al Congrés, però, sobretot, com a conseqüència de les declaracions de Celia Villalobos sobre les rastes i els polls.

En persona, els seus 198 centímetres d'alçada (“els mateixos que Michael Jordan”, apunta orgullós), criden tant l'atenció com el seu pentinat.

Pregunta. Què li sembla la que s'ha armat amb les seves rastes?

Resposta. Forma part de la política xou que busca tapar fets polítics veritablement rellevants que es van produir aquell dia i que sí que tenen una transcendència vergonyosa, com és la recollida de l'acta per part del diputat del PP Pedro Gómez de la Serna. D'això ningú en parla, però sí del fill de Carolina Bescansa o dels cabells d'Alberto Rodríguez. El que persegueixen també és ocultar iniciatives com la proposició de llei que vam presentar perquè no hi hagi gent sense habitatge o sense tractament mèdic per no poder pagar les medicines.

P. Però, precisament, a qui han acusat de muntar el xou al Parlament és a vostès; què hi ha de dir?

R. És increïble que s'hagi dit això de nosaltres. L'únic que vam fer va ser prometre el càrrec de manera diferent, perquè reflectís la pluralitat i la diversitat que tenen la societat i el Parlament ara mateix. Vam intentar-ho fer amb tota la normalitat democràtica del món i ens van dedicar esbroncades i insults com allò de "pocavergonyes". Va haver-hi faltes de respecte de tot tipus que ens van sorprendre, i més en un lloc com el Congrés dels Diputats. No enteníem que no es respectessin les diferències polítiques.

P. Com està vivint vostè el seu protagonisme des d'aquell dia?

R. Ara mateix estic gestionant l'enrenou que ha suposat, si fins i tot surto en una vinyeta de Forges! En tot cas, jo ja sabia que presentar-se al Congrés tenia un cost personal que havia d'assumir, perquè el nostre objectiu és canviar el país i millorar la vida de la gent.

P. Què li diu la seva família sobretot el que està passant?

R. No he tingut ni temps per parlar-ne amb el meu entorn més proper. El mateix dijous vaig esmorzar a les nou de la nit. Des de llavors, m'he vist desbordat pels mitjans i no he pogut respondre gairebé al mòbil davant l'allau de missatges i trucades de telèfon que he rebut. M'he vist obligat a posar-lo en silenci, i cada vegada que el miro veig un munt de missatges i trucades nous de números que no conec.

P. Va dir Celia Villalobos que esperava que les rastes al Parlament es portessin netes perquè no els enganxessin els polls, què li respon?

R. No sé què pretenia amb aquestes declaracions, però nosaltres no ens distraurem ni entrarem a valorar unes declaracions que la gent ja està jutjant a les xarxes socials. El nostre objectiu és aplicar el nostre programa i presentar propostes que millorin la vida de la gent i de la ciutadania. Hi ha moltes persones que no arriben a final de mes i deuen estar enfadades perquè es parla d'una cosa supèrflua i no de polítiques que millorin les seves vides, que és pel que nosaltres vam ser triats.

P. Quan es trobi amb Villalobos en les properes sessions del Parlament, li dirà res?

R. No, no tinc pensat dir-li res. Quan comencem a treballar sobre propostes polítiques i sobre programes, parlarem.

P. Les rastes formen part de la seva imatge i personalitat. Encara que li facin comentaris semblants als que ha sentit aquests dies, seguirà portant-les?

R. Hi ha diferents pentinats i formes de vestir que estan reflectint al Congrés la diversitat de persones que hi ha al país, la de la gent normal i corrent, mentre que fins ara només es veia una part de la societat. Però evidentment no, no me les trauré pel que em diguin. Per mi és un pentinat com qualsevol altre i només ho faré quan personalment em vingui de gust.

P. El dia de la sessió constitutiva de les Corts es van sentir també crítiques sobre la forma de vestir dels membres de Podem. S'hi hauran d'acostumar, els diputats dels partits tradicionals?

R. I tant, però més que res han d'acostumar-se al fet que aquest país va canviant, que estem davant d'una nova era política, els agradi o no. Hauran d'assumir-ho perquè així ho ha volgut la ciutadania.

P. Es posarà alguna vegada jaqueta i corbata al Parlament?

R. No tinc res contra els vestits i les corbates. Nosaltres coneixem bé el reglament i enlloc es parla de qüestions d'aquest estil. Nosaltres anem vestits com va vestida la gent del carrer i no faltem al respecte a ningú en fer-ho, ni als diputats i diputades ni a la institució. Seguirem sent així.

P. És cert que ha estat detingut per pertorbació de l'ordre?

R. Fruit de la política repressiva dels successius Governs he participat en moviments i protestes socials. Em van detenir per pertorbació de l'ordre en les manifestacions del 15-M l'any 2012 i vaig ser absolt. Ara estic pendent de judici per una altra protesta el 2006 en la qual la policia va agredir el meu germà en un ull, del qual va perdre la visió, i llavors em van detenir a mi quan simplement parlava per telèfon amb els meus amics per informar-los del que estava passant. En cap cas vaig insultar els agents policials com s'ha dit.

P. Com definiria la cara de Rajoy a la foto en la qual vostè passa davant d'ell a l'hemicicle?

R. Pot ser que fos una cara de sorpresa que representi que potser no ha entès el nou moment polític en el qual es troba el país. Si va servir perquè fos conscient que Espanya ja no és un vedat privat d'alguns i que ja no podran aplicar el corró, doncs benvingut sigui.