Selecciona Edició
Connecta’t

Aleix Vidal agafa el tren

Després de sis mesos sense poder jugar, el lateral català amenaça per primera vegada en molt de temps la titularitat de Dani Alves

Aleix Vidal lluita per una pilota amb Eraso. Ampliar foto
Aleix Vidal lluita per una pilota amb Eraso.

Luis Enrique va enviar a disputar el primer lliurament de la trilogia contra l’Athletic el seu equip de gala, amb una excepció: al lateral dret no hi havia Alves sinó Aleix Vidal (26 anys), un paio que no fa gaire pensava que per a ell els somnis que va alimentar de nen a Puigpelat, el poble de Tarragona on va néixer, s'havien quedat en això, en un somni. Però després de fer moltes voltes, una trucada d’Andoni Zubizarreta li va oferir l'opció de tornar on va començar tot. I aquí corre, de dalt i a baix per la banda dreta del Camp Nou. “La seva aportació és la que esperàvem quan el vam fitxar. Un jugador de banda, amb poder físic per arribar d'àrea a àrea constantment, amb molta lucidesa a l'hora de jugar. Un futbolista amb moltes coses i que, a més, espero que progressi”, el va afalagar Luis Enrique després del partit d'ahir.

La vida d’Aleix Vidal no ha estat fàcil i el camí de la seva carrera esportiva, encara menys. De l’escola de futbol de Valls a les categories inferiors del Barça –“no se’m van endur al torneig infantil de Brunete i vaig entendre que no tenia futur”–, d'allà a l’escola de veterans de Cambrils, abans de passar ràpidament pel Madrid i establir-se tres anys a les divisions inferiors de l’Espanyol –“no vaig arribar a posar-me la samarreta”, recorda–. Va jugar al Reus, a la Damm i va emigrar a Grècia amb 17 anys, on amb prou feines va tenir minuts al Panthrakikos, abans de tornar a casa, a Tarragona, per jugar al Nàstic i al Pobla de Mafumet. Després van arribar el Mallorca B i l'Almeria B. “Era la meva última bala”, recorda.

Lucas Alcaraz, només de veure’l, li va donar una oportunitat al primer equip. “Em va canviar la vida”, reconeix Vidal. I d'aquí al Sevilla, on el va anar a buscar Zubizarreta. El tren que sempre va somiar tornava a passar per la seva porta i no estava disposat a deixar-lo escapar. “Era conscient que estaria uns mesos sense jugar per la sanció de la FIFA; sabia que havia de fer un sacrifici i un esforç durant aquest temps, però quan em va trucar el Barça no m'ho vaig pensar ni un minut. Volia fer realitat el meu somni definitivament”, assegura. I ho està aconseguint.

És un jugador de banda, amb poder físic per arribar d’àrea a àrea constantment i amb molta lucidesa”

Luis Enrique, entrenador Barça

Aleix Vidal afirma que té una competència “molt sana” amb Alves, i la veritat és que sembla que està posant les coses difícils al brasiler, que per vegada primera en molt temps no se sent indiscutible. “Sóc molt fan d’en Dani per com s'entrena i competeix. Intento de gestionar els efectius que tinc per arribar a final de curs en les millors condicions”, va explicar el tècnic del Barça quan se li va preguntar pel canvi a la banda.

Jugador tan ofensiu com el brasiler, el català es veu còmode en una funció que no dista gaire de la que li reclamava Unai Emery al Sevilla. Defensa menys que amb els sevillans, així que apareix sovint prop de l'àrea rival.

Vidal difícilment oblidarà l'últim dia de Reis, perquè li va arribar el regal que havia somiat de criatura: amb el 22 a l'esquena, va debutar amb el Barça al Camp Nou. Des de llavors, ha jugat quatre partits en menys d'un mes. A la ciutat esportiva de Sant Joan Despí juren que hi surt guanyant el Barça, perquè Alves ha vist les orelles al llop i s'ha posat les piles.

MÉS INFORMACIÓ