Selecciona Edició
Connecta’t

Cops d’efecte per Sixena

Aragó i Catalunya es barallen als jutjats per les pintures romàniques del monestir d'Osca

Les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena, tal com poden veure's al MNAC.
Les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena, tal com poden veure's al MNAC.

Dos cops d'efecte han protagonitzat la primera jornada del judici que ha començat avui en un jutjat d'Osca per dirimir la destinació d'unes pintures murals romàniques del monestir d'Osca de Sixena. Els frescos, després de cremar-se el 1936, van ser arrencats per tècnics de la Generalitat i traslladats a Catalunya, on s'exhibeixen al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), després de l'acord de dipòsit entre la Generalitat i les seves propietàries, les monges de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, el 1992. El primer l'han protagonitzat els representants de la Diputació General d'Aragó (DGA), després de mostrar un decret del Vaticà d'aquest gener que reconeix com a representant de l'ordre una de les monges que ha cedit el dret de reclamació de les pintures al Govern aragonès; cosa que la Generalitat ha qüestionat i ha assegurat que les santjoanistes de Sixena s'havien extingit després de la defunció de totes elles. La jutgessa ha admès el document de la DGA.

Arrencada de les pintures del monestir de Sixena, el 1960, quan es van concloure els treballs. Una imatge que ha utilitzat l'advocat de la Generalitat per demostrar la col·laboració dels habitants de la localitat amb els tècnics catalans.
Arrencada de les pintures del monestir de Sixena, el 1960, quan es van concloure els treballs. Una imatge que ha utilitzat l'advocat de la Generalitat per demostrar la col·laboració dels habitants de la localitat amb els tècnics catalans.

El segon l'ha fet l'advocat de la Generalitat: durant la declaració d'lldefonso Salillas, alcalde de Vilanova de Sixena, que acabava d'assegurar que “van venir uns de Barcelona a incendiar el monestir i, després, uns funcionaris catalans se les van emportar” i que l'operació s'havia fet d'esquena a la gent de Sixena, el lletrat ha hagut de veure com en una de les fotografies d'època apareix el seu pare ajudant a arrencar les pintures juntament amb un dels tècnics catalans.

Durant la jornada s'ha produït també la declaració del director del MNAC, Pepe Serra, que ha alertat del perill del trasllat de les pintures, alterades per l'acció del foc. També de l'exconseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, que ha defensat el contracte signat per ell i la priora del monestir el 17 de desembre del 1992 en el qual es “cedien, en concepte de préstec, de manera indefinida les pintures a la Generalitat”. Segons Guitart, “les monges sabien que les pintures s'exposaven des del 1961 i mai les havien reclamat”. Des d'Aragó s'ha assegurat que l'acord esgrimit per Catalunya és fals, i han quedat patents les postures irreconciliables entre les parts; ja que mentre des de Catalunya s'ha lloat “la tasca de recuperació”, des d'Aragó s'ha assegurat “que les pintures van ser robades”.

Els frescos, cremats el 1936, van ser arrencats i portats a Barcelona

Aquest dimarts continuaran les declaracions de perits i testimonis de les dues parts. En funció del que durin, el judici s'allargarà una jornada més, i quedarà després vist per a sentència.

El plet que ha començat avui és la segona vegada que enfronta en pocs dies les veïnes Aragó i Catalunya per un tema patrimonial. La setmana passada el Suprem va desestimar el conflicte de jurisdicció que va plantejar la Generalitat respecte a 96 peces, també del monestir de Sixena, després de la sentència d'abril d'un jutjat d'Osca que demanava la tornada d'aquestes obres que havien estat adquirides, amb permís eclesiàstic, el 1983 (44 per 66 milions de pessetes), 1992 i 1995 (52 més per 39 milions) per la Generalitat a les monges de Sant Joan de Sixena; uns acords que es van produir després del trasllat de la comunitat el 1970 a Valldoreix, Barcelona. El jutjat va establir que les obres formaven part d'un monument nacional i que no podien disgregar-se. Ara, el jutjat d'Osca ha de fixar una data per fer efectiu el lliurament dels objectes, independentment que la Generalitat recorri a instàncies superiors.

Aragó manté que l'acord de cessió indefinida del 1992 és fals

El conflicte, que enfronta Aragó i Catalunya pel patrimoni, es remunta al 1995 quan el Vaticà va aprovar crear una nova diòcesi, la de Barbastro-Montsó, una decisió que va fer que 111 parròquies aragoneses abandonessin la diòcesi de Lleida. Una decisió que no va anar acompanyada del trasllat de les 113 obres d'art d'aquestes parròquies que es conserven al Museu de Lleida. Després de nombroses sentències civils i religioses, el conflicte segueix obert i despertant sentiments enfrontats, com els que s'estan vivint aquests dies al jutjat d'Osca.

Un conflicte obert des de fa 21 anys

El conflicte entre Aragó i Catalunya per obres d'art comença el 1995, quan el Vaticà crea la Diòcesi de Barbastro-Montsó, com a reacció a la idea de crear una Conferència Episcopal Catalana, diferent de l'espanyola. Després de l'abandó de 111 parròquies aragoneses de la Diòcesi lleidatana comença la reclamació de 113 obres d'art conservades al Museu de Lleida. Després de diverses sentències, el conflicte segueix obert.