Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi fa emmalaltir els sanitaris

Més del 45% dels metges catalans tenen esgotament emocional a la feina, segons un estudi de Metges de Catalunya

Les retallades afecten la salut dels professionals sanitaris catalans.
Les retallades afecten la salut dels professionals sanitaris catalans.

Uns 2.000 sanitaris i 1.400 milions d'euros menys en la sanitat catalana en quatre anys passen factura. La crisi ha deixat tocat el sector i si la qualitat assistencial gairebé no s'ha vist afectada per les retallades ha estat —i en això coincidien el Govern, amb Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut, i l'oposició— gràcies al “sacrifici” dels sanitaris. Però aquest esforç no ha sortit gratis. Les rebaixes han accentuat una situació ja habitual entre els professionals de la salut: l'estrès i l'esgotament s'han incrementat fins a límits insalubres. Segons una enquesta del sindicat Metges de Catalunya (MC), el 2013, en plena crisi econòmica, el 46% dels metges catalans patia esgotament emocional a la feina.

Encara que no hi ha dades globals que ho evidenciïn, els experts consultats coincideixen que les retallades i tot el que suposen —més càrrega de treball, pitjors condicions laborals i més pressió assistencial, entre altres conseqüències— han afectat la salut dels sanitaris catalans. Els símptomes de la síndrome burn out (o síndrome del professional cremat), que es manifesta en forma d'un fort desgast emocional i físic i una escassa inclinació i interès per la feina, són cada vegada més visibles als passadissos dels hospitals i a les consultes. L'enquesta realitzada per MC el 2013 a més de 2.700 metges catalans va revelar que el 20% patien burn out sense saber-ho.

“Anar a treballar em resultava insuportable”

La María és infermera en un hospital de l'Institut Català de la Salut. Va haver de sotmetre's a psicoteràpia pel nivell d'estrès i fins i tot pànic que li provocava anar a la feina. “Identifico perfectament el burn out en mi i en moltes companyes. Vaig començar a notar certes actituds en mi que eren poc normals, que estava més trista, més angoixada, fins que anar a treballar em va resultar insuportable”, relata. Ella, que sempre havia estimat la seva feina, s'atabalava perquè li resultava impossible complir totes les seves obligacions "Vaig tenir brots d'irritació, amb comportaments violents cap a les coses, mai cap als pacients", matisa.

“El burn out és un tema al qual no se li ha prestat gaire atenció i és difícil de mesurar. Però jo veig personal que ve a la meva consulta i el que han suposat les retallades, amb més càrrega de treball, és el factor principal que genera aquesta síndrome”, sentencia el doctor Ricard Navinés, membre de la Societat Catalana de Psiquiatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. El psiquiatre assegura que, de base, els sanitaris ja són “més vulnerables” a patir burn out, “per l'estrès i l'esgotament emocional de tractar amb malalties greus que poden implicar la mort, comunicar-se amb els pacients i la seva família o treballar en equip”. El principi i el final de la vida laboral són els moments de més risc. “Al voltant del 60% dels metges residents poden tenir estrès”, apunta Navinés. Un estudi del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) assenyala que el 30% dels residents té malestar mental en acabar el període de pràctiques.

“La causa del burn out és que els descansos no estan en relació amb les càrregues de treball. Entre el 14% i el 50% de la infermeria de medicina interna, oncologia o urgències està sotmesa a aquesta situació”, sosté Mar Agüero, responsable de salut laboral del sindicat Satse. Entre els metges, segons l'enquesta de MC, el 47% reconeix un tracte distant amb el pacient i l'entorn laboral, és a dir, despersonalització en la feina, un dels símptomes del burn out. “És evident que hi ha hagut un augment de casos. En l'enquesta hem detectat que el burn out afecta una mica més els homes (22%). El perfil és de metges entusiastes, addictes a la feina i molt competitius”, descriu Rosa Alcolea, delegada de MC i autora de l'informe.

No obstant això, malgrat les experiències a peu de consulta i els informes que corroboren un augment del malestar mental entre el personal sanitari, els programes que han desplegat els col·legis professionals per tractar els sanitaris malalts —PAIM en metges i Retorn en infermers— no detecten un increment de les consultes per problemes de salut mental. “Des del punt de vista assistencial, correspon més al metge de salut laboral. Al PAIM arriben casos més vinculats a trastorns psicoaddictius”, assenyala el doctor Gustavo Tolchinsky, del COMB. Malgrat tot, sosté que “deu haver-hi molts casos infradiagnosticats, tot i que hi ha factors externs que fan que uns professionals siguin més vulnerables que altres”.

Montse Martínez, responsable del programa Retorn al Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona (COIB), assenyala que els motius de consulta són, en un 70% dels casos, “per trastorns adaptatius i depressió”, però la xifra d'afectats s'ha mantingut estable aquests anys. “Nosaltres no hem detectat cap increment, però això deu ser perquè l'ésser humà és molt resistent i té una intensa capacitat d'adaptació”, argumenta Martínez. La qüestió econòmica, segons la delegada de Satse, també hi influeix: “La gent evita agafar-se baixes perquè li redueixen el sou”.

La presidenta de la junta de personal de l'Hospital de Viladecans, Eliana López, afirma que la situació és “insostenible” i que els professionals aguanten perquè tampoc confien en els equips de prevenció de riscos laborals. “Es veuen situacions d'estrès constant en urgències i en unitats d'hospitalització. La gent se sent molt superada perquè, a més de la càrrega de treball, hi ha un alt grau de responsabilitat. Jo he vist companyes que ploraven d'impotència, altres que perdien cabells, que vomitaven, crisis d'ansietat… Des de fa quatre anys és habitual”, denuncia.