Ensenyin les cartes

La setmana que ve comença el procés decisiu per aclarir si s'aconsegueix un acord de formació de govern o si els processos negociadors fracassen i no queda cap més sortida que repetir les eleccions. Aquesta última opció, la menys desitjable des del punt de vista dels interessos generals, tampoc resoldria els problemes als quals s'enfronten les forces polítiques a l'hora de conformar majories de govern, segons es desprèn del sondeig de Metroscopia publicat avui a EL PAÍS. Perquè el quadripartidisme, lluny d'afeblir-se, es manté i fins i tot es reforça gairebé un mes després dels comicis del 20 de desembre.

Els ciutadans mostren un alt grau de confiança en les forces a les quals han donat suport i la gran majoria prefereix solucions que evitin la repetició d'eleccions. A aquests efectes, el sondeig revela el dany que li ha fet al PSOE la gestió postelectoral i la competència que li suposa Podem, la qual cosa convida a no crear falses expectatives al voltant del marge amb què explica el líder dels socialistes, Pedro Sánchez, per si fracassa la investidura de Mariano Rajoy. Tampoc es recupera el partit del president en funcions, mentre que Ciutadans i el seu dirigent, Albert Rivera, treuen rèdit de l'actitud dialogant mostrada després dels comicis.

Aquestes oscil·lacions, encara que significatives, no alteren les línies generals del sistema multipartidista. Els actors polítics han de tenir al cap que no es tracta només de preparar-se davant la crisi constitucional amagada per les autoritats independentistes de Catalunya. En termes econòmics, l'opció més costosa seria sens dubte un fracàs negociador que conduís a noves eleccions. Perquè en aquest cas, caldria esperar fins al segon semestre de l'any per negociar amb Brussel·les sobre el proper pla d'estabilitat.

Els votants no premien l'ambigüitat, sinó els polítics capaços de buscar enteses

La Comissió Europea entén que Espanya no ha complert els objectius de dèficit el 2015 i tampoc els complirà el 2016. És impossible esbiaixar la negociació d'un ajust pressupostari sobre la base dels comptes públics aprovats sota l'anterior majoria absoluta del Partit Popular. S'explica així l'exhortació del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, per aconseguir un Govern estable a Espanya.

Qui primer té la intenció d'intentar-ho —el partit que més vots va obtenir el 20 de desembre, el PP— és el que menys protagonisme ha tingut des d'aquella data. Fa setmanes que parlem més del PSOE o de Podem que del mateix PP, com si la responsabilitat de la governabilitat del país descansés més en els qui han perdut les eleccions que en el partit que va aconseguir la primera posició. Les picabaralles dels últims dies han servit per observar que és gairebé impossible un acord a l'esquerra, sobretot per la deriva de Podem i dels nacionalistes, mentre que encara no està clara quina és la proposta del PP, quin és el seu projecte de Govern i qui és el seu candidat a presidir-lo. Les referències genèriques de Mariano Rajoy al fet que el PSOE i Ciutadans li donin el seu suport pel bé de l'estabilitat del país no poden considerar-se una exploració seriosa sobre les possibilitats que té el PP de reunir una majoria. Necessitem saber-ne molt més i amb més detall.

Cal aconseguir un Govern que generi confiança als ciutadans, als inversors i a la UE

Deixar passar el temps no resol res. Repetir les eleccions allarga excessivament la fragilitat d'un Govern en funcions davant de les escomeses de l'independentisme a Catalunya i crea un escenari politicoeconòmic en el qual els eventuals ajustos exigits per Brussel·les hauran de concentrar-se durant els últims mesos de l'any. I en el cas que s'aconseguís persuadir les autoritats europees de la impossibilitat d'aplicar un ajust dràstic en pocs mesos, l'economia espanyola es trobaria amb un any perdut. La política monetària del Banc Central Europeu ens protegeix contra una crisi de deute, però un clima d'inestabilitat política pot incrementar la prima de risc espanyola, un efecte gens desitjable quan aquest país ha de refinançar aquest any uns 400.000 milions d'euros.

És el moment de mostrar una actitud oberta i oblidar-se de les línies vermelles per asseure's a dialogar. Cal aconseguir un Govern que, alhora, generi confiança als ciutadans, a les institucions europees i entre els inversors. És un error pensar que l'ambigüitat evita càstigs electorals. Al contrari, els electors premien els polítics capaços de buscar punts d'entesa i esgotar les alternatives. No seria seriós retornar la pilota als votants sense haver apurat abans totes les opcions de construir un Govern estable.