_
_
_
_
_

Quines sancions s’aixequen a l’Iran?

Els càstigs que ara s’acaben són els que es van imposar amb el suport de l’ONU

Ángeles Espinosa

Les sancions que ara s'aixequen a l'Iran són les imposades amb el suport de les Nacions Unides per castigar la seva obstinació nuclear. Aquest país també està sotmès a altres sancions dels EUA arran de la presa de l'ambaixada nord-americana a Teheran el 1979, poc després de la revolució islàmica, que seguiran vigents.

1. Sancions de l'ONU

Incloses en diverses resolucions aprovades pel Consell de Seguretat entre el 2006 i el 2010. Van constituir el marc legal que va permetre a altres països, especialment a la UE, aprovar estrictes limitacions al comerç i les transaccions financeres amb l'Iran, a més de la prohibició absoluta de transferir material militar. Tot i que s'aixecaran de forma automàtica es mantindran algunes restriccions com l'embargament a la venda d'armes (durant cinc anys) o la crida que no desenvolupi míssils balístics capaços de transportar càrregues nuclears (durant vuit anys). El fet que no es tracti d'una prohibició expressa està sent explotat pels crítics de l'acord. Les restriccions al material nuclear civil també romandran en vigor 10 anys.

2. Sancions de la UE

Más información
L’OIEA certifica que l’Iran compleix els pactes a l’acord nuclear
L’Iran excarcera un periodista dels EUA per la fi de les sancions
L'acord tindrà efectes incerts en un mercat petrolífer a la baixa

La UE va anunciar divendres que ja havia pres totes les disposicions necessàries per aixecar les seves sancions en el moment que l'OIEA hi donés llum verda. Aquestes són sens dubte les que més mal han fet a l'Iran i inclouen les transaccions financeres i bancàries, assegurances i reassegurances, el sistema SWIFT (necessari per a les operacions entre bancs), el petroli, el gas, els productes petroquímics i la tecnologia relacionada, els equips i tecnologia naval, l'accés als aeroports europeus, i el comerç en or, diamants i altres materials preciosos.

3. Sancions dels EUA

També Washington es compromet a aixecar les seves sancions vinculades amb el programa nuclear (no les anteriors). En essència es tracta de cancel·lar les prohibicions imposades a empreses, entitats i individus no nord-americans per dissuadir-los de fer negocis amb l'Iran. Les més cridaneres d'aquestes són les que impedien la compra de petroli iranià i la inversió en la seva indústria d'hidrocarburs. La majoria de les restriccions a les companyies nord-americanes seguiran vigents. Per exemple, un banc europeu amb interessos als EUA podrà ara treballar amb clients iranians, però un banc nord-americà no podrà fer-ho ni directament ni indirectament. El Govern dels EUA s'ha compromès malgrat això a facilitar llicències a les empreses del seu país per vendre recanvis d'aviació comercial o importar catifes, caviar i festucs iranians.

Els Estats Units també han deixat un mecanisme de restabliment automàtic de les sancions per al cas que l'Iran es desdigui dels seus compromisos un cop aixecades. Aquest sistema estarà vigent durant els propers 10 anys i en cas de queixa sobre aquest tema haurà de sotmetre's al Consell de Seguretat perquè es pronunciï en el termini màxim de 30 dies.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ángeles Espinosa
Analista sobre asuntos del mundo árabe e islámico. Ex corresponsal en Dubái, Teherán, Bagdad, El Cairo y Beirut. Ha escrito 'El tiempo de las mujeres', 'El Reino del Desierto' y 'Días de Guerra'. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense (Madrid) y Máster en Relaciones Internacionales por SAIS (Washington DC).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_