Selecciona Edició
Connecta’t
duran lleida deixa el càrrec

Duran deixa Unió després de convertir el partit en residual

El democristià se’n va després de 29 anys i deixa la formació fora del Parlament i el Congrés

Duran, aquest matí en el seu comiat.
Duran, aquest matí en el seu comiat.

Després de 29 anys en el càrrec, Josep Antoni Duran Lleida va presentar ahir la seva dimissió com a president del comitè de govern d’Unió Democràtica, l'històric partit que va formar part de la coalició de CiU. El democristià va atribuir la seva renúncia als resultats electorals que han convertit Unió en extraparlamentari en no obtenir representació al Parlament ni al Congrés. “Han passat coses. No es pot amagar el cap sota l'ala”, va dir ahir en el seu informe davant el Consell Nacional d’Unió. Duran no pretén abandonar la política i treballarà per facilitar la tasca del seu successor, que serà triat a l'abril.

La renúncia de Duran, un històric diputat al Congrés, se suma a la llarga llista de polítics que han abandonat els seus càrrecs, ja siguin orgànics o electes, arran de la fractura desencadenada pel sobiranisme. Abans de Duran, van deixar la seva responsabilitat al partit el socialista Pere Navarro, l'ecosocialista Joan Herrera —ja va anunciar fa mesos que s'apartava de la primera línia política— o Artur Mas, obligat a renunciar a la presidència de la Generalitat. Duran ha sobreviscut en el càrrec d’Unió a Mas amb prou feines sis dies. Curiosament, la decisió del seu exsoci de no convocar eleccions ha accelerat la seva marxa.

L'adéu de Duran, de 62 anys, està relacionat amb el seu estrepitós fracàs en les dues últimes cites amb les urnes. Contrari a la independència, el democristià no va aconseguir seduir els electors amb la seva aposta per la tercera via, consistent a aconseguir un pacte entre Catalunya i l’Estat incorporant-lo com una disposició addicional a la Constitució. Després de la seva ruptura amb Convergència, el 27-S va mesurar per primera vegada la força real d’Unió a les urnes i va aconseguir només el 2,51 % dels vots (102.870 sufragis). Després del trauma de quedar fora del Parlament, els democristians van confiar a remuntar el 20-D, però els seus registres van ser encara pitjors: Unió va recaptar només l'1,73 % dels vots (64.000). En tres mesos, Unió havia perdut 40.000 suports. El seu millor resultat va ser a Lleida amb el 2,45 %.

En el seu informe davant els consellers, Duran va recordar que la nit del 20-D ja va avisar que assumiria les responsabilitats per aquests resultats i que esperaria que el calendari polític a Catalunya estigués ja definit. “Han passat coses. No es pot amagar el cap sota l'ala. No estem al Parlament ni a la Carrera de San Jerónimo”, va dir Duran, que va recordar que ja havia decidit la passada legislatura no repetir en les generals —va ser diputat al Congrés en dos períodes diferents durant 22 anys—, però que ho va fer forçat pel 27-S.

La decadència d’Unió es va fer evident el juny de l'any passat durant la consulta a la militància sobre el procés sobiranista. La meitat dels afiliats va rebutjar el full de ruta de Duran —formulat en una enrevessada pregunta— i el partit es va partir en dos. Els consellers d’Unió van abandonar el Govern de Mas i CiU es va trencar. Unió es va mantenir sota el lideratge de Duran, però va patir una escissió que va portar cares visibles del partit, com l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, a fundar Demòcrates de Catalunya (DC) i concórrer al 27-S amb Junts pel Sí en coalició amb CDC i ERC. Antoni Castellà, de DC, va afirmar després de la renúncia de Duran: “És la fi d'una etapa, un projecte, el d’Unió, que no ha tingut el suport de la societat catalana”.

Malgrat haver quedat acorralat entre contraris a la secessió i independentistes, Duran va insistir ahir a defensar el “catalanisme moderat” i va alertar de la inquietud empresarial per la incertesa política. Duran, que va ser conseller de Governació amb Pujol i que va perdre contra Mas la batalla per la seva successió, s'ha mantingut els últims 30 anys a la primera línia política. Sota la seva direcció, no obstant això, Unió va patir el cas Pallerols de desviament de fons de la Unió Europea per a la formació d'aturats i va haver de retornar prop de 200.000 euros com a responsable civil subsidiari. El ja exlíder d’Unió també va abandonar ahir el seu perfil de Twitter i va posar fi al seu blog, des d'on publicava cada divendres una carta a la militància en la qual interpretava l'actualitat política. Deixa la presidència, però seguirà militant a Unió “mentre visqui”. No va voler aclarir a què es dedicarà ara, si optarà per l'advocacia o provarà a l'ensenyament, encara que el 2013 ja va afirmar que “els professors guanyen molt poc”. “Professor jo?”, es va preguntar en una entrevista a Catalunya Ràdio, “De què viuria, de què menjaria?”.

Dimissió també a Twitter

La carta setmanal de Duran a la militància democristiana s'ha acabat. Com a conseqüència de la seva dimissió al capdavant de la presidència del partit, el democristià ha decidit deixar de publicar els seus comentaris sobre l'actualitat política al seu blog personal. Duran és un dels polítics catalans més seguits a Internet, cada setmana aportava un titular des del seu web. Als seus articles resumia la posició del partit sobre els aspectes més rellevants de la política, fins i tot des que UDC es va convertir en un partit extraparlamentari.

L'organització d'Unió també ha informat aquest matí que el seu perfil al Twitter ja no està operatiu, un compte que el democristià va mantenir molt actiu durant la campanya de les generals. Per tant, adverteixen des d'UDC, qualsevol missatge que aparegui a partir d'avui en aquesta xarxa social amb el nom de Duran, és fals.