Selecciona Edició
Connecta’t

Els cinc dies que han enfonsat Duran

La caiguda del president d'Unió té cinc dates clau, des de la sentència del cas de finançament il·legal del partit, el 2013

Duran, amb Mas, a finals del 2014.
Duran, amb Mas, a finals del 2014.

L'escàndol del finançament il·legal d'Unió Democràtica de Catalunya, tancat el 9 de gener del 2013 amb una sentència judicial, pot considerar-se el primer punt d'inflexió a la carrera política de Duran i del partit. Han seguit , inclosa la d'avui, quatre dates més que han acabat amb la dimissió del líder democristià.

8 de gener del 2013. 'Cas Pallerols'. El denominat 'cas Pallerols' es va tancar judicialment el 8 de gener del 2013 i afectava unes subvencions per a la formació d'aturats provinents de la Unió Europea. Duran havia dit, ja el 2002, que dimitiria si es demostrava el finançament il·legal del seu partit. Els fets es remunten als anys noranta. L'empresari andorrà Fidel Pallerols desenvolupava “certa activitat política” a l'entorn d'Unió i les seves empreses van començar a rebre ajudes de la Generalitat per organitzar cursos de formació ocupacional.

17 de juny del 2015. Trencament amb Convergència. Els plans obertament independentistes d'Artur Mas, president de la Generalitat i soci d'Unió a CiU, van posar fi a una coalició de 37 anys. La direcció d'Unió Democràtica de Catalunya va decidir que els seus tres consellers sortirien de l'Executiu català en no acceptar l'“ultimàtum” que Convergència els va llançar perquè es decidissin sobre si donen suport o no a la independència.

27 de setembre del 2015. Desfeta a les autonòmiques. La primera participació en solitari d'Unió en unes eleccions va ser un fracàs. Els pitjors pronòstics es van complir i la formació liderada per Josep Antoni Duran Lleida i Ramon Espadaler es va quedar sense cap escó. Només va obtenir uns 100.000 vots i no va superar el llindar del 3% dels sufragis, la barrera que imposa la matemàtica electora. Duran Lleida va posar el seu càrrec a la disposició del consell de govern de la formació però Ramon Espadaler, candidat en aquells comicis, va dir que el partit no només li ratificaria la seva confiança, sinó que també el faria cap de llista per a les eleccions generals del desembre. 

20 de desembre del 2015. Desfeta a les generals. Amb Duran Lleida al capdavant, Unió també es va quedar fora del Congrés a les eleccions generals del 20 de desembre passat. Les pitjors sospites es van confirmar a Unió Democràtica. El partit democristià va perdre els set diputats que tenia a Madrid i va quedar sense representació parlamentària. El líder i candidat d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va sortir “a donar la cara”: “He fet el que havia de fer i de la millor manera que he sabut. He estat incapaç de guanyar les eleccions i assumeixo la màxima responsabilitat”, va dir.

16 de gener del 2016. Dimissió. Duran ha comparegut aquest dissabte al matí par anunciar que deixa el càrrec de president d'Unió Democràtica. El màxim dirigent del partit ha assegurat que seguirà militant al partit "mentre tingui vida" i ha recordat que "Unió no és Duran".

MÉS INFORMACIÓ