_
_
_
_
_

Els socis autonòmics de Podem obren una pugna a Pablo Iglesias

Les candidatures de confluència pressionen per tenir veu pròpia si no aconsegueixen tenir grup

Francesco Manetto
Pablo Iglesias, a la dreta, amb Xavier Domènech, portaveu d'En Comú Podem.
Pablo Iglesias, a la dreta, amb Xavier Domènech, portaveu d'En Comú Podem.ULY MARTÍN

Las tres aliances territorials amb les quals Podem es va presentar a les generals a Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia han redoblat la pressió a Pablo Iglesias, líder de Podem, perquè els aconsegueixi grup propi al Congrés i també han iniciat un pols per mantenir autonomia i veu si finalment no ho aconsegueixen. Alguns d'ells, sobretot els valencians, amenacen d'anar-se'n al Mixto o aliar-se amb els dos diputats d'IU. En Comú Podem, Compromís-Podemos i En Marea exploren ja el seu pla b si el PP, el PSOE i Ciutadans veten aquesta opció. Les tres llistes, que sumen 27 diputats dels 69 i tenen equilibris interns diferents, estudiaran aquest cap de setmana les seves opcions.

Les tres candidatures que van permetre a Podem convertir-se en la primera força en vots a Catalunya i ser la segona a la Comunitat Valenciana i a Galícia van fer campanya amb la promesa de formar grup propi a la Cambra baixa. Cap, igual que la direcció de Podem, vol donar-se per vençuda. Totes mantindran fins al final l'exigència de tenir una agrupació parlamentària específica. El termini venç dimarts que ve, i ahir la Mesa del Congrés va decidir a la seva primera reunió concedir als parlamentaris d'aquestes aliances tres dies de pròrroga per no diluir-se directament al Grup Mixt.

Pla b

Els propers dies decidiran el seu pla b, en el qual tots treballen, per organitzar la seva activitat a les Corts. Ahir l'alcaldessa de Barcelona i impulsora d'En Comú Podem, Ada Colau, va ser molt clara en recordar que l'aspiració a grup propi al Congrés va ser una de les condicions per forjar l'aliança amb Pablo Iglesias. “Des del primer moment va ser una de les condicions bàsiques que érem una formació específica de Catalunya, amb posició pròpia, i que tindríem grup propi era una de les primeres condicions per després forjar les aliances que vam poder fer”, va recalcar Colau a la cadena Ser. També creu que la concessió del grup “és una qüestió política, no jurídica”.

La vicepresidenta de la Comunitat Valenciana, Mònica Oltra, de Compromís, es va mostrar oberta a estudiar “qualsevol sortida” perquè els seus representants a Madrid tinguin veu. Tampoc descarten l'opció d'unir-se als dos diputats d'IU-Unitat Popular, Alberto Garzón i Sol Sánchez. Els sis diputats d'En Marea, repartits entre Podem, Anova, Esquerra Unida i les marees gallegues, també reclamen com a prioritat absoluta el grup i, amb vista a les eleccions gallegues de la propera tardor, necessiten visibilitat a les Corts.

Davant la hipòtesi, probable si el PSOE no canvia de parer, que cap aconsegueixi formar grup propi, Pablo Iglesias busca la fórmula d'atreure'ls perquè no es dispersin. Les possibilitats alternatives que es plantejaran la setmana que ve són, fonamentalment, tres.

En primer lloc, la que defensa, sense concreció encara, Podem. Es tracta d'una opció “confederal”, segons el terme que va utilitzar dimecres passat el mateix Iglesias després de la sessió constitutiva del Congrés. Es tractaria de teixir una estructura col·laborativa entre els diferents equips per crear un bloc amb els 69 diputats assolits el 20-D per Podem i les altres tres candidatures. Dins d'aquest bloc hi hauria la possibilitat de crear subgrups, fins i tot constituïts de manera informal, malgrat que això podria implicar un problema de disciplina de vot. També podria plantejar-se una fórmula semblant a la de l'Esquerra Plural, una agrupació de formacions en la qual a la passada legislatura van unir forces Esquerra Unida, Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i la Chunta Aragonesista. El mateix Íñigo Errejón, número dos del partit, ha recordat que Podem sempre ha mantingut una relació col·laborativa amb aquestes aliances des que es van forjar.

Dos grups

Una de les solucions de compromís que barreja la direcció de Podem és la de formar dos grups parlamentaris. És a dir, un amb els 42 diputats de Podem i un altre amb els 27 escons de les candidatures territorials, on estarien representades Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia. És la mateixa solució que la formació que lidera Iglesias ha plantejat, per exemple, pel Senat.

La tercera possibilitat és la que més incògnites ofereix i la que trauria embranzida a Podem a les Corts. Si la Mesa del Congrés no concedeix els quatre grups i tampoc s'aconsegueix constituir un grup “confederal”, les tres aliances pactades per Podem podrien triar camins diferents. Tot i això, els diputats de Podem demanarien sense dubtar-ho l'adscripció al seu partit.

Entre totes les coalicions, potser els equilibris de Compromís-Podem són els més complexos. Tenen nou diputats: quatre de Podem, quatre de Compromís i una d'independent, l'actriu Rosana Pastor.

EN COMÚ PODEM

Els 12 catalans volen veu pròpia

“Poden deixar-nos sense grup propi jurídicament, però no podran deixar-nos sense la veu pròpia que milers de persones ens van donar el 20 de desembre”, va opinar ahir l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, principal impulsora d'En Comú Podem. Els 12 diputats de la coalició, en la qual conviuen membres de Barcelona en Comú, ICV, Esquerra Unida i Podem, han redoblat aquesta setmana la pressió per tenir grup propi i guardar la seva autonomia fins i tot si la Mesa del Congrés rebutja concedir-l'hi. Els equilibris entre la formació que lidera Pablo Iglesias i la coalició catalana, que va ser la força més votada en aquesta comunitat el 20 de desembre, han portat també al nomenament d'un membre d'En Comú Podem a la Mesa. Es tracta de Marcelo Expósito.

COMPROMÍS-PODEM

Els valencians amenacen amb el Mixt

Els nou diputats assolits a la Comunitat Valenciana es divideixen entre Compromís, la formació de la vicepresidenta autonòmica, Mònica Oltra, i Podem. Cada força té quatre parlamentaris, i a més hi ha una independent, l'actriu Rosana Pastor, que es considera fitxatge de la candidatura. Els diputats de Compromís estan subjectes a un mandat intern, del novembre passat, pel qual si no aconsegueixen grup propi no s'unirian als d'Iglesias. Per tant, Joan Baldoví explora altres opcions. Com ara, la de formar un grup amb Alberto Garzón i Sol Sánchez, els dos representants d'IU-Unitat Popular, o diluir-se en el Mixt, on conviuria amb Fòrum Astúries, Coalició Canària o Bildu.

EN MAREA

Els gallecs volen veu davant els seus comicis

Els sis diputats que confirmen la candidatura pactada a Galícia amb Podem no han treballat fins al moment amb cap més opció que no sigui la de tenir grup parlamentari propi. Davant el probable veto de la Mesa del Congrés, començaran a estudiar possibles alternatives. En aquest equip, on hi ha representants del partit de Pablo Iglesias, Anova, Esquerra Unida i de les Marees, és prioritària la visibilitat a la Cambra baixa, que ha estat una reivindicació històrica de l'esquerra en aquesta comunitat, i que els és més que mai necessària en els propers mesos davant la convocatòria de les eleccions autonòmiques previstes per a la propera tardor. En qualsevol cas, En Marea encara no ha pres una decisió ferma sobre el seu futur.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_