Selecciona Edició
Connecta’t

Comissaris emergents al CaixaForum

Juan Canela inaugura un cicle d'exposicions que ofereix noves mirades sobre les col·leccions de La Caixa i el Macba

L'edifici CaixaForum a Barcelona.
L'edifici CaixaForum a Barcelona.

Parlem sense parar i transmetem informació de forma sovint compulsiva però, realment, comuniquem? I com ho fem? Intenten respondre a aquestes preguntes des del territori de l'art, les obres que Juan Canela (Sevilla, 1980) ha seleccionat per a l'exposició Parlo, sabent que no es tracta d'això, oberta a CaixaForum fins al 7 de febrer. La mostra és el primer lliurament de la segona edició de Comisart, un programa que pretén impulsar la carrera dels comissaris emergents oferint-los la possibilitat de generar noves mirades sobre el fons d'art contemporani de la Fundació La Caixa, al qual aquest any se suma la col·lecció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).

A més, els tres comissaris que componen el cicle poden integrar els fons amb un nombre raonable d'obres convidades. Les de Canela són cinc, en què destaca Cabanya de fusta i Cabanya de plom, de Pep Vidal, que remet a l'Espai de dolor de Joseph Beuys, una cambra totalment folrada de plom, que representa una síntesi del seu vocabulari artístic. Vidal, llicenciat en Matemàtiques, va construir una cabanya de fusta davant d'Hangar, on estava realitzant una residència artística i on va escriure la tesi que li va valer el doctorat en Física. Tancat a la cabanya de plom de Beuys, Vidal llegeix per primera vegada la tesi completa i hi va afegint com a notes a peu de pàgina tots els records, trivials i profunds, que sorgeixen durant la lectura. L'artista, que va començar l'acció abans de la inauguració, la continuarà fins a acabar la tesi i el públic en podrà veure els avanços a través d'una projecció.

Després d'eliminar els panells de la sala 2 i convertir-la en un espai completament diàfan, Canela ha desplegat les 17 obres de la seva selecció al voltant d'una escultura de Chillida, formada per tres elements que s'assemblen a menhirs antics i que dialoguen entre si. “Les peces s'agrupen al voltant de tres eixos de reflexió. Algunes s'interroguen sobre el mateix llenguatge i els seus límits. D'altres generen sistemes de comunicació aliens al llenguatge, com la bandera d'Asier Mendizábal, i les últimes s'activen des de la materialitat com les vidrieres de Matt Mullican i la inestable solidesa de Susana Solano”, conclou Canela, un dels comissaris més actius i amb més projecció de l'última generació.