Selecciona Edició
Connecta’t

Els vaivens d’una ruptura “unilateral”

Puigdemont matisa el camí cap a la secessió marcat al programa del 27-S

La possibilitat que Catalunya plantegi una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) és una constant entre els secessionistes des que el Govern central es va negar a permetre un referèndum inconstitucional. No obstant això, Junts pel Sí (la unió de Convergència i ERC) evita aquest terme perquè considera que se li dóna un “component negatiu”, com va apuntar la consellera de Presidència de la Generalitat, Neus Munté.

“Fer la DUI”, com es coneix en l'argot independentista, no seria altra cosa que proclamar la secessió sense el vistiplau de l'Estat. Junts pel Sí ha fugit d'aquest terme, que alguns sectors socials associen al caos legislatiu. No obstant això, al programa electoral usava una fórmula anàloga: la “proclamació d'independència” des del Parlament. És a dir, no es referia explícitament a una declaració “unilateral”, però a la pràctica era el mateix. Amb l'arribada del Govern de Carles Puigdemont aquesta setmana, el camí queda matisat: l'Executiu prepararà la secessió, però esperarà, per proclamar-la, a realitzar una nova votació.

El full de ruta de Junts pel Sí, recollit al seu programa, marcava que, després de les eleccions, el Parlament autònom aprovaria una declaració solemne d'inici del procés d'independència. A continuació es desplegarien les “estructures d'Estat” per, una vegada tot estigués preparat, declarar la secessió: “Culminada la primera etapa, es procedirà a la proclamació d'independència, a partir de la desconnexió de l'ordenament jurídic espanyol vigent. Immediatament després de la proclamació, el Parlament aprovarà la Llei de Transitorietat jurídica, que ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou Estat i les clàusules generals dirigides a garantir, des del primer moment, la plenitud de l'ordenament jurídic del nou Estat i la continuïtat i successió ordenada de les administracions”, marcava el programa.

Aquesta “proclamació d'independència” anunciada al programa de setembre –i inclosa també a la proposta de pacte que va fer al desembre Junts pel Sí a la CUP quan negociava la investidura d'Artur Mas– havia desaparegut, malgrat això, de la declaració de ruptura que va aprovar el Parlament, amb els vots de Junts pel Sí i la CUP, el 9 de novembre. Tot el procés seguia igual: crear estructures d'Estat, aprovar una Llei de Desconnexió i redactar una Constitució. Tot, excepte el moment de la proclamació. La declaració de ruptura es comprometia només a “adoptar les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l'Estat espanyol”, i advocava per complir únicament les lleis emanades del Parlament català.

Finalment, dijous passat, Puigdemont va admetre a la seva primera entrevista que el secessionisme no té prou força per proclamar la independència, i es va basar en la literalitat del programa per afirmar que “la DUI” no està prevista.

Junts pel Sí ha oblidat així la “proclamació” que tenia al programa, però el seu full de ruta segueix idèntic. Es tracta de preparar la independència i esperar a superar el 50% en una nova votació –la d'una hipotètica Constitució catalana, d'aquí a 18 mesos– per proclamar-la.

Del programa al matís del president

El programa. “Culminada la primera etapa, es procedirà a la proclamació d'independència, a partir de la desconnexió de l'ordenament jurídic espanyol vigent”.

La declaració. Com que no es va aconseguir el 50% de vots el 27-S, la proclamació desapareix de la declaració de ruptura aprovada al Parlament, que insta a “adoptar les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió (...) amb l'Estat espanyol”.

Puigdemont. El president va fer seu el matís a la seva primera entrevista: “Tenim la força suficient per proclamar la independència amb aquesta composició parlamentària? Encara no! No farem una declaració unilateral. Sí que tenim força i legitimitat per iniciar el trajecte”.